Probablement, quan dijous a la nit els membres de la comissió de Lepanto-Guillem de Castro van marxar al llit ho van fer preguntant-se si la borrasca Cèlia els permetria, l'endemà, continuar amb les celebracions festives. L'aigua, impenitent -quasi tant com el vent-, ha alterat els plans del món faller. Segurament no s'imaginaven, però, que el que va caure sobre el monument la matinada entre el dimecres i el dijous va ser el colp de la misogínia. Cap a les 4 de la matinada, un grup de persones -segons el testimoni dels mateixos fallers-, van colpejar el monument i van fer-lo malbé intencionadament.
No era, però, una falla qualsevol. Un any més, la comissió s'havia posat en mans de l'artista Anna Ruiz, una de les màximes exponents del que ha vingut en anomenar-se falles experimentals, això és, falles que s'expressen en un llenguatge estètic diferent al tradicional. 'Vita activa', títol de la falla, ho és. Es tractava d'una dona completament nua, mig gitada, mig asseguda en terra, sobre la gespa i amb les cames flexionades. Cap artefacte més al seu voltant, senzilla i complexa alhora, bella. També desconcertant, en comparació a l'estètica típicament fallera.
"Aquest ha sigut un any en què m'han passat moltes coses. Hem tingut la pandèmia però també he sigut mare i he estat conscient de tot el que això suposa, de la falta de temps. I davant d'això, la necessitat de comunicar-te amb tu mateixa, de tenir un diàleg interior, com proposava Hanna Arendt. La imatge de la dona nua, a parer meu, reflecteix això", explica Anna Ruiz. Els membres de la comissió de Lepanto-Guillem de Castro, li van deixar fer, com en anys anteriors. L'artista, llicenciada en Belles Arts, diu que s'esperava opinions favorables i en contra per la proposta, però no un atac com el patit en la matinada de dijous. "M'he sentit ferida", admet Ruiz, qui dijous de matí va tractar de recompondre parcialment la peça. A meitat matí, l'alcalde de la ciutat, Joan Ribó, condemnava públicament l'agressió, titllava de 'vàndals' els autors i situava en plànol d'igualtat aquest fet amb la crema, fa cinc dies, d'una part del monument de la falla Joaquim Ballester.
.
"Crec que parlar de vandalisme és un error. Perquè referir-se a aquest atac d'aquesta manera és blanquejar tot el vessant ideològic que hi ha en aquest fet. Aquest és un acte absolutament intencionat, un atac contra la imatge d'una dona nua. De fet, no és que s'ataque la figura, sinó que el lloc on es perpetra l'atac és la vagina. No és casual", avisa Verònica Gisbert, professora del departament de dret penal de la Universitat de València. De fet, no és infreqüent que, cada any, es produïsquen actes vandàlics contra monuments fallers, com ha passat en la Joaquim Ballester: destrossa de figures, peces que són trencades per transeünts borratxos... Les falles que no tenen servei de vigilància són les que més solen patir-ho.
Aquest atac, però, té un significat diferent. "Podrien haver atacat el cap, el braç o una cama, però no. L'atac és a la vagina", lamenta Cándida Barroso, que és membre del Consell de les Dones de València. "És un atac carregat de simbolisme; és una agressió al cos de la dona", avisa Charo Altable, que és experta en pedagogia terapèutica i coeducació emocional i sexual amb perspectiva de gènere. Al capdavall, no es tracta d'un tros de fusta trencat. No, es tracta de la figura d'una dona. Hi ha, per tant, un fil que connecta aquest atac amb la cultura de la violació, aquella per la qual en una societat, moltes voltes mitjançant mecanismes invisibles, és normalitza, es banalitza i fins i tot es fomenten les agressions dels homes cap a les dones i, per tant, la subordinació i l'anul·lació d'aquestes. Aquesta cultura de la violació és la que disculpa els violadors de la Manada de Pamplona o es pregunta per la vestimenta de la jove que va patir una agressió en eixir de la discoteca. El forat obert en la 'Vita activa' és una mostra de la vigència del patriarcat més agressiu en ple segle XXI.
"Les falles ens tenen acostumades a imatges hipersexualitzades de les dones. Això, però, no els molesta, perquè són dones per al consum i el gaudi dels homes. El que molesta és la imatge d'una dona nua, natural. Això no ho poden suportar", lamenta Anna Gimeno Berbegal, feminista i membre de les Beatrius, un col·lectiu de dones periodistes que el 2019 va constituir un jurat alternatiu per premiar les falles de la secció d'Especial que reeixiren per tenir una mirada de gènere. Per emetre un veredicte, les Beatrius planejaven qüestions com la presència de rols sexistes, la hipersexualització, l'androcentrisme o propostes de masculinitat o feminitat més enllà de les visions hegemòniques.
Cándida Barroso, sindicalista, va formar part d'aquest jurat compost per dones. "Hi ha una part dels homes als quals el nu de les dones -el nu natural- els molesta profundament", avisa. De fet, resulta significatiu que la mateixa artista, Anna Ruiz, havia plantat una altra falla 'Jo visc', inspirada en l'obra de Max Aub i que consisteix en un home nu, completament gitat en terra. Aquesta figura, al contrari que la de la dona, no ha estat objecte de la barbàrie. "Tampoc no hem vist que s'ataque el monument que, a Borriana, representa un home que agafa per les bragues a una dona", diu en referència al monument Què bé viu Batiste el primitiu. Grups feministes han reclamat la seua retirada.
"El masclisme continua ben arrelat en la nostra societat, entra la gent de la dreta, però també entre una part de l'esquerra. I tenim una part del jovent socialitzant-se a través de tik toks i youtubers que els transmeten un missatge que, de forma subliminal, situa el desig de l'home per damunt del de la dona", analitza Barroso, qui se sent "dolguda" pel que significa l'atac al monument de Lepanto-Guillem de Castro. El discur d'odi, en aquest cas, contra les dones, s'ha fet present en forma de cop de peu a la figura d'una dona.
Aquesta no és, de fet, la primera volta que un monument rep un atac de caràcter ideològic. La història de les falles en va ple. I també els temps recents. L'any 2018, la Falla l'Amistat va ser objecte també d'un atac d'odi. En concret, una figura on un xic feia un petó a la galta a un altre xic. El monument havia participat en el Premi Arc Iris, amb el qual el col·lectiu Lambda premia les falles que millor reflecteixen la diversitat sexual, de gènere i familiar.
En aquest cas, el monument de Lepano-Guillem de Castro havia quedat en quarta posició dels Premis Caliu, uns guardons impulsats el 2018 per l'Ajuntament de València amb els quals es volia reconèixer la promoció de la igualtat de tracte i la no discriminació. Per a Verònica Gisbert, autora junt amb Joaquim Rius, d'un estudi sobre la presència de les dones en l'estament faller, no és un detall menor: “No s’ha de perdre de vista que les falles experimentals són la dissidència dins el marc hegemònic. L’atac, doncs, és una expressió d’odi cap allò diferent”. És, en certa mesura, un avis a navegats, una mostra d'intolerància i d'odi envers les dones. La figura d'Anna Ruiz simbolitzava, en origen, un homenatge a la dona, una mirada introspectiva, plena de sensibilitat. Amb l'atac de dijous, els intolerants masclistes, l'han resignificada per convertir-se en un símbol de la pervivència de la violència que, aquesta societat patriarcal, exerceix contra les dones. Un recordatori de tot el camí que encara cal avançar per assolir la igualtat.