Laberíntic i inquietant, el director iranià Asghar Farhadi mostra amb la seva última pel·lícula, Un héroe (Ghahreman), els dos pols que l’han convertit en un dels cineastes més celebrats de l’aparador internacional actual. D’una banda, el retrat realista del dia a dia, amb càrrega moral, posat seriós i una estructura que supera el costumisme des de la voluntat de jugar-hi narrativament; de l’altra, la construcció de la història amb tots els ingredients del thriller psicològic, del suspens al cop d’efecte, del misteri a la revelació, passant per camí trufat de girs i recontragirs.
Després de l’aventura argentino-espanyola de Everybody knows (2018), amb Penélope Cruz, Javier Bardem i Ricardo Darín, Farhadi torna a l’origen, l’Iran, per conjugar trama i escenari de manera molt més convincent i precisa, movent-se amb comoditat pels ressorts antropològics que faran de conductors de la intriga. Rahim (Amir Jadidi) està complint condemna a la presó per un deute que no ha pogut pagar. Durant un permís de dos dies, tractarà d’eixugar-lo amb uns diners que no són seus i que provocaran que s’activi el dilema moral, just quan alguns detalls fan que el pla previst no surti com esperava. La tensió entre ell i el creditor (Mohsen Tanabandeh) anirà en augment i Rahim haurà de saber gestionar el pes i els atzars que el convertiran en un petit heroi local.
El director de Nader i Simin, una separació (2011), que ja mostrava la fórmula a la perfecció i que li va valer guanyar dos premis Oscar (millor guió original i pel·lícula de parla no anglesa), es mostra molt hàbil a l’hora de crear un interès sempre sostingut, per molt que els entrebancs semblin de fàcil resolució. Però no ho són i activen tota una maquinària de causa i efecte, de conseqüències que fan que canviem, com a espectadors, la perspectiva que en tenim, del protagonista i dels mateixos fets que explica la història. És un heroi o un farsant? És víctima o instigador? Més enllà de les preguntes, el que veiem és un personatge atrapat i incapaç de sortir del laberint on ha entrat sense saber-ne ben bé les causes, ni quin profit n’haurà de treure. Tot el que va passant se suma a un neguit in crescendo: d’una mínima (i aparentment innòcua) espurna inicial, a l’incendi que acaba encerclant-ho tot.
Marca de la casa, la trama és tan efectiva en l’art d’enganxar (i de fer-nos dubtar de tot), com en el fet de pensar que hem vist alguna cosa més, no només un truc argumental. De Kiarostami (per la vocació realista d’aquest Iran kafkià) a Hitchcock (l’estructura tramada en cercle, la intriga absorbent, el dubte), dues pulsions que bateguen d’inici a fi, amb el nom dit en veu alta, "Rahim Soltani", que obre i tanca el film, viatge d’anada i tornada a la presó, amb un recorregut que ens mostra la dificultat de sortir de la misèria, també de sobresortir, d’aconseguir que li vagin bé les coses a un home a qui no li poden anar bé, per molt que ho intenti.
Ghahreman (Un héroe)
Direcció i guió: Asghar Farhadi
Iran, 2021
Durada: 127 minuts
Fotografia: Ali Ghazi, Arash Ramezani
Repartiment: Amir Jadidi, Abolfazl Ebrahimi, Mohsen Tanabandeh, Sarina Farhadi, Fereshteh Sadrorafaei.
Drama