És visualment imponent des de la primera escena a la mina, on hi ha una mort que provoca la ira dels treballadors. Ja al bar, el dol es barreja amb la ràbia i amb els dits que volen assenyalar els responsables. Tothom sap qui són. Els amos. Són allà mateix i s'excusen, argumentant que no hi poden fer més, que aviat tot millorarà. I mentrestant, els miners hauran de continuar treballant en les mateixes condicions inhumanes. Els que coneguin la novel·la Germinal saben que això canviarà amb l'arribada d'Étienne Lantier, un obrer a l'atur que busca un on viure i feina a la mina. És ell qui introdueix entre els treballadors d'aquest poble del nord de França les idees sobre l'emancipació de la classe obrera i empenta els miners cap a la vaga. Émile Zola va utilitzar aquest personatge per introduir el lector en les vides dels treballadors de les mines i experimentessin un descobriment similar al que ell va viure quan va visitar els pobles del nord de França com Anzin o Denain, on va baixar a les profunditats d'una mina, per documentar-se per la seva novel·la. I també va fer del personatge un símbol que esdevingués una llavor en el món fictici de la novel·la similar a la llavor que va ser la novel·la en si mateixa, que des de la seva publicació ha estat un símbol de les causes de la classe obrera.
La nova llavor és la que proposa aquesta nova adaptació, en forma de minisèrie, de l'obra literària. Això genera la pregunta: per què adaptar un clàssic com Germinal avui? Perquè els temps que vivim demanen apropar Germinal al públic francès actual, o almenys, això és el que sembla guiar els responsables de la nova adaptació, que són fidels a la història original però al mateix temps posen èmfasi en la recontextualització del seu relat. Aquesta nova Germinal parla de la lluita dels miners de la novel·la al mateix temps que mira de reüll les manifestacions dels Armilles Grogues, que van ser una reacció a l'augment del preu i les taxes dels combustibles l'any 2018 i van acabar amb el bloqueig de carreteres i protestes que es van estendre fins a París, amb enfrontaments a la policia i el desplegament de l'exèrcit. El 2019 Macron va anunciar una sèrie de mesures que no van ser suficients per aturar un moviment que només va renunciar a l'activitat amb el primer confinament, el 2020. Ara, al 2022, és el preu de l'energia el que està arribant a xifres màximes a tot Europa, tornant a augmentar un malestar social que queda perfectament recollit en l'esperit de l'obra d'Émile Zola i que aquesta nova adaptació sap portar a un públic nou, fent-la molt més accessible i comercial.
La Germinal per als nous temps tira molt d'èpica i de reacció estomacal, amb moltes escenes a càmera lenta i punys alçats. Segurament aquesta tendència tirarà enrere a alguns espectadors, que haurien preferit un tractament més sec, que sovint és més cru i incòmode, i també més carregat de raó. Dins de la mateixa intenció de donar un context modern a l'obra original, la nova adaptació també troba ecos del moviment feminista actual, sumant així aquesta sensibilitat que també li permet connectar amb més facilitat amb el públic modern. Però on la nova Germinal realment excel·leix és en les escenes dins de les mines, que aconsegueixen fer sentir a l'espectador la desesperació asfixiant que viuen els personatges i que emparenta aquesta producció francesa amb la celebrada Chernobyl, salvant la distància de pressupost que hi ha entre totes dues, i que fa que l'espectador visqui, de forma molt visceral, una ràbia que viatja en el temps.
Germinal
Creador: Julien Lilti
Repartiment: Louis Peres, Guillaume de Tonquédec, Thierry Godard
Minisèrie: 6 episodis
Plataforma: Filmin