És baixa una persona que fa 1,67 o 1,68 metres d’alçada? Ara, potser respondríem que sí, però entre els anys 1769 i 1821, quan va viure Napoleó Bonaparte, un home d’aquesta estatura no era tan menut.
Llavors, per quin motiu la historiografia en general —i els il·lustradors en particular— s’ha entestat a retratar-lo baixet? La raó podem trobar-la en el fet que fora una mica panxut.
François Reynaert, periodista de Le Nouvel Observateur, ha reblat el clau en un podcast difós recentment a l’edició digital d’aquesta publicació. Hi assegura que no, que Napoleó no era tan baixet com ens han volgut fer veure. L’asseveració ha somogut els fonaments de l’imaginari francès.
És conegut que els seus soldats l’anomenaven popularment “le petit tondu”, és a dir, “el petit rapat”, però l’expressió guardaria més relació amb el seu pentinat que no amb la seua talla, perquè l’emperador per excel·lència, en qüestió de centímetres, se situava per damunt de la mitjana.
A més, vestit de general, amb el capell corresponent, la seua altura encara s’incrementava. On rau, per tant, la possible confusió?
L’explicació més plausible remet a l’adaptació de França al sistema mètric internacional. Fins aleshores, els francesos s’havien regit per un sistema propi, basat en peus i polzades. Uns peus i polzades més generosos que els anglosaxons, per cert, cosa que contribuiria a posar-hi llum: si Napoleó feia cinc peus i dos polzades, aquesta mida, traduïda a l’escala britànica, s’adia a la d’un home baixet. En concret, la diferència, traslladada al sistema mètric internacional, seria de nou centímetres.
La fama de malcarat que arrossega, el geni irascible, també ha estat associada tradicionalment a la seua estatura. Els complexos per ser tan petit haurien trobat una via d’escapament en el seu caràcter aspre i malhumorat.
Però ací Reynaert introdueix un altre matís. Com és lògic, l’alçada no té a veure amb el caràcter de la gent. I d’exemples, n’hi ha a cabassos: Winston Churchill era clarament més baixet que Adolf Hitler, però el to pausat i conciliador del primer contrastava amb la vehemència del segon. I el general Charles de Gaulle, amb els seus prop de dos metres d’alçada, es caracteritzava pel seu caràcter fort.
Siga com siga, queda clar que l’altura no determina la gosadia ni les habilitats estratègiques de ningú. Els estudiosos han establert l’alçada d’Alexandre Magne entre 1,52 i 1,60 metres.
Una investigació recent del paleopatòleg Francesco Maria Galass i de la bioantropòloga forense Elena Varotto apunta, en la mateixa línia, que Michelangelo Buonarroti, el gran Miquel Àngel, amb prou feines feia un metre seixanta. A partir d’unes sabates de cuir i d’una sabatilla aportades per la Casa Buonarroti, els experts han conclòs, en un article a la revista científica Anthropologie, que la mida del geni del Renaixement era aquesta.
Res a veure amb el metre seixanta-set o metre seixanta-vuit que feia Napoleó. Una alçada molt aproximada a la de l’actual president de la República, Emmanuel Macron. L’any passat, amb motiu de la commemoració del 200è aniversari de la mort de Napoleó, Macron va proclamar que l’emperador “és part de nosaltres”. Una manera de desmarcar-se de la visió crítica que hi vessen alguns sectors de l’extrema esquerra i que denota altura. Altura política, en aquest cas.