Si tants testimonis han vist el mateix és evident que no poden estar equivocats. Aquesta lògica és la que ha guiat en moltes ocasions l'entusiasme del fenomen dels OVNI, que qui escriu pensava que havia donat de baixa feia anys. Doncs al contrari. Els albiraments es continuen produint i els que asseguren que es tracta de naus alienígenes ho continuen fent amb el mateix convenciment. De fet, la pandèmia del COVID-19 ha coincidit amb el registre més elevat d'albiraments arreu del món i la febre pel misteri dels platets voladors està més viva que mai. Llegia sobre tot això, amb certa perplexitat, després d'haver gaudit molt amb una petita comèdia franco-belga titulada OVNIs que s'ha estrenat recentment a Filmin. El protagonista és un enginyer espacial que passa per un moment difícil de la seva carrera quan el seu coet esclata poc temps després d'enlairar-se, sent un nou fracàs per l'agència espacial francesa, la CNES. Malgrat tot, ell espera poder tenir una nova oportunitat. El que no es espera és que el seu cap l'acabi transferint a un departament dedicat a la recerca del fenomen OVNI en una decisió que en part és un càstig i en part una manera de treure's el problema del damunt. Així és com acaba al GEPAN, un departament ple de personatges estrafolaris però molt entusiastes i que, de fet, va existir a la vida real, del 1977 al 1988.
La sèrie planteja així una comèdia que funciona ja només pel contrast entre el protagonista i aquest nou entorn. Ell és l'home que representa la ciència, i per tant l'ordre i el rigor, i no encaixa en aquest ambient desordenat ni amb el tarannà naïf, però de bon cor, dels seus nous companys. L'actor Melvil Poupaud està brillant quan s'arma de paciència davant les bogeries que ha d'escoltar i intenta combatre amb fets empírics les teories més rocambolesques. I malgrat que el que desitja és que la seva estada en aquest departament sigui el més curta possible, la relació amb el grup anirà canviant-lo sense que se n'adoni. En aquest sentit, OVNIs fa pensar en Community, on en Jeff comença sentint-se superior al grup, als que veu com una colla de rarets, però acaba establint-hi llaços que no s'esperava. Són un grup entranyable que van molt bé amb una sèrie que cultiva una nostàlgia per la dècada dels 70, retratada amb colors llampants i personatges caricaturescos que es barreja amb la tendresa amb què es mira la innocència perduda de creure en els marcians al mateix temps que se'n riu obertament.
És per això que OVNIs té dues cares que s'alternen contínuament. Quan el protagonista està present, és una comèdia d'un home racional en un món de bojos. "M'està dient que actualment hi ha gent que truca a la gendarmeria perquè ha confós la lluna amb un platet volador?", diu en una de les moltes escenes on el personatge no es pot creure el que l'envolta. Però quan no hi és, la sèrie es deixa emportar pel misteri i deixa que l'audiència tingui dubtes sobre si, al final, els flamencs que cauen del cel i el venedor desaparegut no tindran una explicació on realment hi hagi involucrats alienígenes, dotant de certa tensió, puntual, la comèdia. Els diferents casos d'aquest Expedient X particular, que estan basats en casos que va investigar el GEPAN, ofereixen moltes oportunitats per riure de valent amb la desesperació d'un protagonista al que se li acaben els arguments racionals per desactivar tanta bogeria col·lectiva. En l'era de les pseudociències, els antivacunes i les fake news, aquesta comèdia nostàlgica sobre la febre irracional pels OVNIs acaba sent molt més oportuna del que sembla.
OVNIs
Creador: Julian Fellowes
Repartiment: Melvil Poupaud, Daphne Patakia, Géraldine Pailhas
Temporades: 1
Plataforma: Filmin