Aquesta setmana passada es van reunir a Palma representants de l'Institut Ramon Llull i del Govern balear per explorar noves vies de treball per al foment de la llengua catalana. Per la part illenca hi participaren les responsables de l'àrea de política lingüística de l’Executiu, Agustina Vilaret i Beatriu Defior, i per part del Institut Ramon Llull (IRL), el seu director, Pere Almeda.
Acords. Segons el que va informar el Govern illenc a través de la seva pàgina web, «alguns dels temes de què s’ha parlat han estat les possibilitats que ofereix la Xarxa Llull, que compta amb universitats arreu del món on s’ofereixen estudis de llengua catalana, complementats amb l’organització d’activitats culturals que permeten la projecció també d’artistes i personalitats de les Illes Balears, o l’Escola d’Estiu de Lingüística Catalana, un projecte en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears que cerca fomentar la recerca en lingüística catalana entre els estudiants d’estudis catalans tant al territori propi com a l’estranger, i en el marc del qual la Direcció General de Política Lingüística atorga el Premi Aina Moll al millor treball presentat». Així mateix, també es parlà de projectes conjunts per al futur immediat, noves vies de col·laboració «com ara compartir coneixement en matèria d’ensenyament del català a persones que no el tenen com a primera llengua. Igualment s’ha parlat de la commemoració del vintè aniversari de l’IRL com a oportunitat per fer una retrospectiva que permeti visibilitzar l’aportació de la feina de la institució a les Illes Balears».
La secretària autonòmica d'Universitat, Recerca i Política Lingüística, Agustina Vilaret, recordà la importància de «formar part del Institut Ramon Llull, que obre les portes de la llengua i la cultura catalanes a tot el món, el que ho converteix és una eina indispensable». Per la seva banda, Almeda, que es va reunir també amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, destacà que l'objectiu de la seva visita havia estat «posar-se al servei de la cultura balear i la llengua catalana» a través de les activitats de l'Institut, i «reforçar els vincles» amb les institucions locals.
L’Institut Ramon Llull es va crear a través d’un conveni entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el 5 d’abril de l’any 2002. L’acte oficial de la signatura de la creació de l’ens es va portar a terme en el monestir de la Real, situat a les rodalies del casc urbà de Palma, entre els murs del qual hi va meditar i escriure Ramon Llull. L’acte fou protagonitzat pels dos presidents dels governs respectius d’aquell moment, Jordi Pujol i Francesc Antich, i es va desenvolupar enmig d’una gran expectació, no debades era la primera vegada que les dues institucions arribaven a un acord de col·laboració d’aquesta profunditat política i cultural.
El 3 de juny posterior es va crear un patronat format per vint-i-un intel·lectuals en representació de les lletres, la filologia i la cultura catalanes: Antoni Badia i Margarit, Joaquim Molas, Miquel Batllori, Baltasar Porcel, Sergi Belbel, Carme Riera, Josep Joan Bigas i Luna, Martí de Riquer, Maria del Mar Bonet, Xavier Rubert de Ventós, Anthony Bonner, Sebastià Serrano, Josep Carreras i Coll, Antoni Tàpies, Pere Gimferrer, Josep Termes, Isidor Marí i Mayans, Joan Triadú, Josep Massot i Muntaner, Marie Claire Zimmermann i Joan Francesc Mira; Joan Maria Pujals fou el primer director de l’entitat.
Començava així a funcionar l’IRL, que en aquest 2022 compleix vint anys d’existència.