La seva història crida tant l’atenció que, quan encera era a la presó, va rebre diverses ofertes per adaptar-la. Finalment va ser Netflix qui va aconseguir arribar a un acord amb Anna Delvey. O més, aviat, Anna Sorokin, nom real d’una estafadora de vint-i-pocs anys que, adoptant una identitat falsa, va aconseguir introduir-se en el món tancat de la classe alta novaiorquesa, establint amistat i connexions professionals amb les persones més adinerades i més influents que us pugueu imaginar i vivint un estil de vida que està a l’abast de molt pocs: la roba més cara, els restaurants més luxosos, els hotels més exclusius i les vacances més idíl·liques. I tot, sense pagar ni cinc. És més: també va aconseguir robar milers de dòlars a algunes de les seves víctimes, que no van ser només persones, sinó també entitats bancàries i altres negocis. Tot això s’explica ara a la sèrie ¿Quién es Anna?, estrenada a Netflix i que probablement serà un èxit immediat ja només pel fet que seguir els girs sorprenents de la història és molt addictiu. A més, la història està ben dosificada, revelant-ne les parts més sucoses per parts.
Aquest és el primer gran encert. Com que la matèria prima de la sèrie és un article escrit per la periodista Jessica Pressler, que va ser qui va destapar per primer cop aquesta història, al 2018, la sèrie es desenvolupa seguint el procés d’investigació d’una periodista fictícia interpretada per Anna Chlumsky. Això permet anar descobrint qui era Anna Delvy com si fos una investigació, anant al mateix ritme que ella. El segon gran encert és la tria de Julia Garner en el paper de la timadora. L’actriu, un talent emergent que tindreu molt present per Ozark, aconsegueix construir una Anna Delvey enigmàtica i misteriosa, però sobretot una manipuladora extrema, capaç de fingir emocions a la seva conveniència. Una escena clau: ella plora desesperada per telèfon, expressant una gran vulnerabilitat i tot seguit s’estira al llit a menjar patates fregides. L’actriu ho fa tot perquè el personatge resulti fascinant però el guió controla aquest magnetisme evitant engrandir-la i acabar fent-ne una heroïna. Per això funciona molt bé el personatge de la periodista, que en cert moment s’adona que ha quedat subjugada per la intel·ligència de la timadora i intenta sortir de la seva influència. I amb ella, els espectadors. Aquest equilibri és el tercer encert, potser el més subtil de tots.
El resultat és una sèrie que té els principals ingredients que conviden a mirar molts episodis seguits: història que enganxa i que a més és real, bones interpretacions i amb un estil ràpid i efectista. És una jugada d’èxit per Netflix i també per Shonda Rhimes, que torna a demostrar un instint comercial infatigable com a productora. I també per Anna Sorokin, que també es beneficia de tot plegat. Netlix va pagar 320.000 dòlars a l’estafadora, quan encara era a la presó, per explicar la seva història i comptar amb ella (per exemple per trobar-se amb l’actriu Julia Garner). Això va dur a un jutge a congelar-li el compte corrent, apel·lant a una llei que impedeix als criminals beneficiar-se dels seus crims. Va ser una situació que es va resoldre amb Anna Sorokin fent servir els diners de Netflix per restituir a dos dels bancs perjudicats per les seves accions i per pagar els honoraris dels seus advocats. Mentre hi ha qui es pregunta si és ètic que Netflix pagui diners a una criminal, la sensació és que Anna Sorokin, actualment en llibertat, ha tornat a guanyar, la qual cosa fa la seva història encara més fascinant.
¿Quién es Anna?
Creadores: Shonda Rhimes i Betsy Beers
Repartiment: Julia Garner, Anna Chlumsky
Durada: Minisèrie
Plataforma: Netflix