En el moment àlgid de la popularitat de Downton Abbey, el seu creador va començar a pensar en fer una nova sèrie pensada per al seu públic més entregat: els estatunidencs. Perquè, si bé Downton Abbey va ser un èxit entre els britànics, amb unes xifres d'audiència extraordinàries al canal ITV, també és cert que hi havia qui se la mirava amb certa menyspreu. Els BAFTA mai van premiar la sèrie i amb prou feines la van nominar. Mentrestant, els Emmy i els Globus d'Or la van omplir de premis, convertint-la en la nineta dels seus ulls durant anys i contribuint a fer-ne l'èxit internacional que va ser. No és estrany, doncs, que Julian Fellowes pensés en fer una sèrie a mida pel seu públic més entregat. Així és com es va començar a gestar la sèrie The Gilded Age, recentment estrenada a HBO Max i que podríem definir com un Downton Abbey fet a mida per als estatunidencs. Ambientada a la Nova York de finals del segle XIX, la sèrie rep el seu títol d'un període àlgid de la història del país, quan es va produir una gran expansió econòmica que en va transformar el teixit industrial i social. És un període interessant per molts motius, però que a la sèrie se simplifiquen reduint-los al xoc entre els novaiorquesos que havien estat de classe alta des de feia generacions i els que hi arriben des de sota. I així es proposa un duel entre dues famílies, entre dues dones, de fet, que batallen pel seu estatus amb aquesta "era daurada" com a teló de fons.
Així, en un costat tenim a Christine Baranski, que interpreta una dona que encapçala una família benestant des de fa generacions i que mira als seus nous veïns amb menyspreu. L'actriu està esplèndida i molt còmoda amb un rol que és semblant al que tenia el personatge de Maggie Smith a Downton Abbey. Les seves frases són les més viperines i intel·ligents, i malgrat la seva rigidesa pel que fa a les tradicions i les formes socials que la du a ser poc comprensiva amb la seva neboda, també mostra un tracte inusualment amable cap als afroamericans. A l'altre costat del carrer, Carrie Coon interpreta la dona humil que ha arribat a la vida adinerada a través de l'èxit en els negocis del seu marit. A l'actriu no se la veu tant còmode, en comparació, en un paper més superficial que d'altres personatges anteriors on havia pogut exhibir el seu talent dramàtic. El personatge aspira a ser adoptada per la classe alta novaiorquesa i és fàcil sentir simpatia quan no se'n surt malgrat que un caràcter nítidament prepotent.
El duel, doncs, està servit: els uns menyspreen els altres, i els altres volen formar part del món dels uns. I entremig, uns quants personatges que en la seva recerca d'una entesa entre els dos bàndols segurament complicaran la situació. Aquest escenari és servit a l'estil Downton Abbey: amb els mateixos passadissos plens de criats corrent amunt i avall, els mateixos salons sumptuosos, el mateix estil de banda sonora, els mateixos secrets i els mateixos embolics amorosos. No es pot dir que The Gilded Age no sàpiga què està fent. Se sap l'enèsima encarnació del clàssic Upstairs, Downstairs i aplica les regles del gènere amb precisió. Se li pot retreure a Julian Fellowes que després de tant de temps no sorprengui amb alguna cosa nova. Però ell sap, i qui escriu també, que es dirigeix als convençuts. Que el primer episodi duri més d'una hora diu molt de la confiança d'un creador que sap que el que està posant a taula és exactament el que vol el comensal i que aquest en menjarà tant com n'hi posi al plat. Segurament l'encerta. Downton Abbey va durar sis temporades i encara se n'estan fent pel·lícules.
The Gilded Age
Creador: Julian Fellowes
Repartiment: Christine Baranski, Carrie Coon
Temporades: 1
Plataforma: HBO Max