Cròniques americanes

Trump sense filtres: el suport dels jueus americans

Per conèixer una visió diferent del president més global, EL TEMPS analitza la figura de Trump a través de l’opinió de la revista americana de factura jueva 'Commentary'.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La creuada dels mitjans americans contra el president Donald Trump – i viceversa– és un dels fets més destacats de l’actual legislatura nord-americana. L’ala oest de la Casa Blanca viu un clima de tensió permanent i les rodes de premsa esdevenen exemples per fer notar aquest distanciament. En aquest sentit, és tasca difícil trobar mitjans de comunicació americans que defensin el mandat del cridaner Donald Trump. El primer lliurament de ‘Trump sense filtres’ va ser protagonitzat per la visió delThe New Yorker, setmanari d’esquerres i proper a les tesis demòcrates. Aquesta setmana és el torn d’una revistea situada a les antípodes ideològiques: el conservador Commentary Magazine.

La revista Commentary és una publicació mensual, de factura jueva i amb una clara voluntat d’influir en els sectors de poder més estratègics. En les seves pàgines de colors elèctrics ofereixen reportatges de religió, articles punyents sobre política i molts temes internacionals, un bon grapat d'aquests sobre Israel. També hi ha seccions per a crítiques i recomanacions culturals, així com cartes dels lectors adreçades al director amb voluntat de generar debat.

Commentary Magazine fou creat l’any 1945 pel Comitè Jueu Americà. En els seus orígens, la revista era d'esquerres, liberal i propera al partit Demòcrata. Comptava amb col·laboradors com Woody Allen. Ara bé, els posteriors editors van canviar el rumb de la publicació a posicions més conservadores, fins a remar en la mateixa direcció que els republicans. Sobretot fou important la direcció de Norman Podhoretz, que en va ser l’editor més de tres dècades, de 1960 al 1995, en sustitució d'Elliot E. Cohen. El periodista Benjamin Balint resumeix el mitjà i el seu canvi ideològic explicant que “la revista polèmica va traslladar l’esquerra jueva cap a una dreta neoconservadora”. Per la seva banda, l’escriptor i crític literari, Richard Pells, assegura que “en el darrer mig segle no hi ha hagut una publicació tan influent [com Commentary] que hagi transformat tant els debats de la vida política i social dels Estats Units”.

Amèrica està en decadència i Trump la pot salvar

Com ja hem comentat, és complicat trobar mitjans favorables al president americà. Fins i tot, els que marquen l’agenda del Partit Republicà, com el Commentary Magazine, fan reportatges prudents, amb to moderat que inclou la crítica constructiva.En els darrers anys, però, Commentary s’ha significat obertament en contra de l’ex-president Barack Obama amb un to bastant agressiu. Mostra d'això és una portada que reflectia un cubell de brossa per il·lustrar on desembocarien les seves reformes. En aquesta línia, doncs, reclamen a Trump que arregli “el desastre” que va representar la presidència d’Obama. Un dossier central que li dediquen a l'actual president pivotava sobre aquesta idea: “Amèrica està en decadència i Trump l'ha d’adreçar”.

Les obertures editorials són favorables al canvi de poders a Washington. Ara bé, quan aprofundim en els reportatges també hi trobem reticències i diversos interrogants, com aquesta tesi de Linda Chavez, periodista de la revista: “Les promeses deTrump sobre els mals de la immigració es basen en mentides que promouen idees nocives per als conservadors i que posen en perill el llegat del Partit Republicà”.

En el mateix article comenta que la nació americana és fruït de “la unió de la llengua anglesa i la religió cristiana”, visió que abracen els republicans. Pel que fa als jueus, tot i que tenen molt de poder polític i empresarial, la idea és que no representen cap perill. Demogràficament no són un problema sinó que esdevenen un aliat.

Segons Chavez, “Trump utilitza l’amenaça terrorista per tancar fronteres”

La immigració va centrar molts debats de la passada campanya i Trump en va saber treure rèdits importants. Unes propostes anti-immigració contundents van servir per guanyar atenció mediàtica, però tampoc no comptaven amb la unanimitat dins del partit conservador. Segons Chavez, “Trump utilitza l’amenaça terrorista per tancar fronteres”, un fet que contradiu l’esperit americà de la terra de les oportunitats i de la nació que lidera el mercat lliure.

També es recorda la proposta electoral amb la qual Trump va prometre la deportació de fins a 11 milions d’immigrants. La periodista del Commentary recordava un antecedent històric semblant que es va produir als anys 30, després de la Gran Depressió, quan es va deportar prop de mig milió de persones. Ara, però, hi hauria alguns inconvenients que farien difícil tirar endavant aquesta promesa electoral, des de factors econòmics fins a legals. Primer, el cost elevat de l’operació, de gairebé 600.000 milions de dòlars. Segon, els terminis per fer-la efectiva, que rondarien els 20 anys. I tercer, la llei “birth rights” que dóna drets als nascuts en territori americà, mitjançant la qual tots esdevenen ciutadans nacionals, fins i tot en el cas dels que visiten el país com a turistes. Els entrebancs que es trobarà Trump per fer efectives les seves propostes, doncs, li vindran de tots els fronts.

El president Trump en la seva darrera visita a Israel. 

Commentary vol relligar els valors dels jueus amb l’esperit americà. Els jueus als Estats Units d’Amèrica són bàsicament demòcrates. En aquest sentit, Commentary vol revertir el progressisme jueu cap a les tesis del partit Republicà. Després d’unes nefastes relacions amb Obama, doncs, ara Trump és un aliat d’Israel. En l’acte de record a les víctimes de l’Holocaust de fa poques setmanes, Trump va esvair tots els dubtes sobre la seva política de relacions amb l’Estat hebreu: “Els Estats Units són més forts units amb Israel”. Trump, a més, té en la seva filla Ivanka una peça clau per a les seves relacions amb la conjunutat jueva. Convertida al judaisme ortodox fa pocs anys i casada amb l’influent banquer Jared Kushner. Ivanka, amb només 35 anys, desenvolupa un paper molt visible en el nou Executiu. I esdevé la gran aposta estratègica del pare i la connexió perfecta amb el poder jueu americà.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.