L’Ajuntament de Ciutadella treballa amb la idea de poder celebrar les festes de Sant Joan, emblema de la ciutat i del municipi, de tota Menorca i, per extensió, de les Illes. Són les festes populars més seguides. Una enorme quantitat de persones es desplaça a l’illa per assistir-hi, tant de les altres illes com de la resta dels Països Catalans. La imatge del genet a cavall obrint-se pas entre una gernació s’ha convertit en icònica, cada cop més coneguda arreu del món.
El 2020 i 2021, però, la pandèmia impedí la celebració, com és conegut. Enguany, a pesar que durant el gener el nombre de casos positius -de Covid– s’ha disparat a l’alça, l’optimisme moderat fa pensar a les autoritats locals que la situació sanitària serà prou bona el mes de juny com perquè es pugui celebrar un altre pic la famosa festa popular. Si més no així ho recollia aquesta setmana passada la premsa local. La regidora de festes de l’ajuntament, Gràcia Mercadal, reconeixia que, en efecte, el consistori es planteja la possibilitat festiva i que ja treballa en la preparació: «tenim l’obligació de planificar un Sant Joan sense festa però també un Sant Joan amb festa», explicà.
Masclisme. La possibilitat que es pugui celebrar Sant Joan 2022 ha reobert la polèmica que va esclatar el desembre passat, sobre el masclisme tradicional de l’organització de la festa, on la presència femenina és irrisòria. El dia 12 d’aquell mes es presentà una nova associació ciutadellenca, Salvem Sant Joan, amb l’objectiu de pressionar les autoritats perquè salvaguardin les essències de la festa, la tradició i que no permetien que les aglomeracions -que s’havien produït els últims anys de la celebració– desvirtuïn el seu caràcter genuí. El president de l’entitat, Joan Fedelich, assegurà durant el seu discurs davant l’ajuntament que a la celebració de Sant Joan no hi ha d’haver «ni política, ni, amb tots els respectes, dones per enmig, elles saben i gaudeixen de fer el que fan. El tema de la dona, per la nostra part, sobra. I no hi ha res més que parlar sobre aquest aspecte».
Com és bo d’imaginar, la polèmica -a través de les xarxes socials- transcendí immediatament Ciutadella, Menorca i es convertí en motiu d’interès de la classe política balear. Fins i tot la presidenta del Govern, Francina Armengol, criticà les paraules de Fedelich.
Ara, quasi dos mesos després, quan s’albira la possibilitat de poder celebrar les festes i l’ajuntament ja treballa per preparar-les, s’ha reobert la qüestió de la presència femenina com a protagonista dels actes principals.
L’Ajuntament de Ciutadella ha reformat la Junta Municipal de (les festes) de Sant Joan. Segons informava el passat dimecres 26 de gener menorcainfo.com, l’Institut Balear de la Dona (IBD) aprofità l’avinentesa per instar el consistori a reformar el paper de la dona en la celebració. Ho va fer a través d’un document en el qual, segons va explicar la regidores de Festes, la ja citada Mercadal, planteja tot un seguit de recomanacions per evitar el masclisme. Així, recorda l’IBD que les administracions públiques tenen l’obligació de «promoure i garantir» la igualtat d’oportunitat d’homes i dones en tots els àmbits inclosa la participació a les festes tradicionals i en les manifestacions de cultura popular, així com «corregir estereotips sexistes». L’Institut que vetlla pels drets de les dones deixa clar davant l’ajuntament -en una referència el·líptica a la polèmica masclista de desembre – que «apel·lar a la tradició no justifica la discriminació de les dones». L’IBD recomana que hi hagi una representació paritària entre homes i dones en la Junta Municipal de Sant Joan, una proposta que -segons el diari esmentat – ha creat malestar entre els que consideren que «és absurd». De moment l’ajuntament segueix estudiant les recomanacions de l’IBD.
Gent per Ciutadella -un grup que es presentà a les eleccions locals de 2019 amb Unides Podem però que ara actua només com a entitat social– també ha presentat davant de l’ajuntament al·legacions en el mateix sentit essencial. El seu president, Sebastià Servera, reclama «la normalització» de la festa «des de la perspectiva de gènere».