El cas de l’alcalde republicà de Tormos, Josep Perelló Torrents, argument de la tesi de la Tercera Espanya

El cas de l'alcalde republicà de Tormos Josep Perelló Torrents (1885-1955), enfrontat, durant la Guerra Civil, als anarquistes, il·lustra, segons l'historiador Joaquim Riera Ginestar (Tormos, 1975) la tesi de la Tercera Espanya, és a dir, l'existència d'una Espanya liberal, republicana i demòcrata, tan distant de la revolucionària dels anarquistes i comunistes com de la reaccionària dels feixistes. I, a més, diu, majoritària. Que és la que conforma el primer exili d'estiu i tardor del 1936: a casa nostra, recordem, els membres de la Lliga i, fins i tot, membres d'Esquerra Republicana. L'historiador ho exposa en el llibre La Guerra Civil y la Tercera España. De cómo unas minorías extremas nos llevaron a la guerra, publicat per l'editorial Almuzara, i la fonamenta, entre d'altres analistes, en el Gaziel de les Meditacions en el desert.

Gràcies a l'alcalde, en aquesta població rural de la Marina Alta cap persona de dreta, ni cap religiós -molts d'ells, vinguts de fora- no va ser-hi afusellada, ni cap propietat, civil o religiosa, ocupada o destruïda.

L'alcalde i el fill van impedir-ho per la força, i amb risc de les seves vides, oposant-se als anarquistes que havien arribat dels pobles del voltant per fer el que feien, de manera programada, a tot arreu -res d'incontrolats. El fill va retenir-los en un magatzem, a l'entrada del poble, i els va retreure les seves intencions, sobretot que es dediquessin al crim a la rereguarda, en comptes de lluitar a les trinxeres contra el feixisme. Amenaçats de ser tirotejats si entraven al poble, els anarquistes van desistir.

Per a l'historiador, la guerra va ser fruit de la determinació de dues Espanyes minoritàries i extremes, concretament de les elits socioeconòmiques, polítiques, militars i religioses.

El mite de les dues Espanyes, diu,  ha servit per amagar que n'hi havia una altra, majoritària però silenciada, integrada per persones ideològicament diverses i tolerants que no volien pertànyer a cap dels bàndols minoritàris enfrontats i auxiliats per feixistes, nazis i comunistes.

L'alcalde Perelló Torrents il·lustra dolorosament, conclou, aquesta Tercera Espanya, atacada per les altres dues, perquè, si durant la guerra va ser acusat de petit burgès liberal -havia asfaltat carreteres als Estats Units!- i amenaçat pels anarquistes, després de la guerra el "terror blau" dels tribunals repressors franquistes el van represaliar. Jutjat i condemnat per haver estat alcalde roig, i amb l'agreujant d'acusacions falses, va passar molts mesos engarjolat, i després reclòs en un camp de concentració.