Aquest divendres comencen oficialment les rebaixes al País Valencià. Per al comerç serà l'ocasió per llevar-se de sobre els estocs acumulats aquest hivern i deixar lloc per la campanya de primavera. Per als consumidors i consumidores, l'oportunitat d'empescar alguna ganga. A escala general, serà l'ocasió de comprovar fins a quin punt l'acusat repunt de la inflació registrat en la segona part del 2021 es nota en el consum.
En tot cas, a partir d'avui els aparadors s'omplin de grans cartells amb la paraula "Rebaixes". O, per ser més exactes, "Rebajas". Perquè al País Valencià, a pesar dels 40 anys d'autogovern i de les polítiques de promoció i normalització de l'idioma, la llengua pròpia és un exotisme en l'àmbit del comerç. I ho és tant als aparadors com als taulells. I, tot i que amb matisos i xicotetes diferències, ho és tant al xicotet comerç com a les grans superfícies. La inèrcia castellanitzadora, la diglòssia -que provoca que els usuaris de l'idioma consideren com "no apte" el català en els usos comercials- i la manca d'una política i d'una legislació decidida en aquesta matèria, expliquen aquest fenomen de minorització.
Les xifres són demolidores, tant si ens fixem en el registre oral com l'escrit. Així, només el 6,3% dels rètols i el 2,4% dels cartells a les tendes de proximitat estan en la llengua pròpia. Els registres encara són més baixos en el cas de les grans superfícies: només el 0,8% dels rètols i el 2,6% de la cartelleria apareixen escrits en català. De fet, és significatiu remarcar que tant en una tipologia de comerç com l'altra, l'anglès té més presència visual als aparadors que no la llengua autòctona.
Pel que fa al llenguatge oral, només en l'11,1% dels casos els treballadors i treballadores del xicotet comerç parlen en català amb la clientela des del principi. La xifra és molt pitjor en el cas dels centres comercials. Només l'1,6% de les persones que atenen la clientela usen habitualment la llengua pròpia. Els mercats municipals són els àmbits on, a hores d'ara, millor resisteix el valencià. Fet i fet, evidencia que al País Valencià, en l'àmbit comercial, assistim a un procés de substitució lingüística avançat.
Aquestes xifres s'extrauen de la tesi 'Presència i ús del valencià en l'àmbit comercial', de la professora d'antropologia social de la Universitat de València, Yaiza Pérez Alonso. Es tracta d'una tesi que aborda un camp poc explorat al País Valencià, com ho és la situació de l'idioma en l'àmbit comercial. De fet, cal remuntar-se a 1993 per trobar el darrer estudi fet sobre la qüestió per la Direcció General de Política Lingüística. En el període en què Rafael Ninyoles estigué al capdavant d'aquest negociat es realitzaren quatre estudis sobre aquest camp, el primer del qual el 1986. Han passat, doncs, 28 anys des del darrer.
Les úniques dades significatives a aquest respecte són les generades a partir de l'enquesta d'ús i coneixement del valencià que, de forma periòdica, realitza la Generalitat. En la dita enquesta hi ha una pregunta relativa a la tria d'idioma en l'activitat comercial. I el que aquesta recerca ens diu és que entre 1995 i 2015, el percentatge de persones que parlen sempre en valencià en les botigues tradicionals va disminuir en 18,7 punts. En canvi, el percentatge de persones que parla "sempre o generalment en castellà" va incrementar-se en 17,2 punts.
La tendència ha estat molt similar en el cas de les grans superfícies. El 1989, el 24,9% dels enquestats afirmaven que s'adreçaven a la persona que hi havia a l'altre costat del taulell en català. El 2015 el percentatge era del 15%. Per contra, el 65,3% dels enquestats utilitzaven el castellà el 2015, això és 8,1 punts més que el 1989.
Saldos lingüístics
Fet i fet, s'evidencia que en els darrers 30 anys la situació de la llengua en l'àmbit comercial ha empitjorat de forma notable, a pesar que, en termes generals, la competència lingüística de la població s'ha incrementat. "La llei 4/1983 de l'Ensenyament del valencià ha funcionat en la promoció del valencià i l'augment de la competència lingüística oral i escrita de la població valenciana -explica Yaiza Pérez en la seua tesi-, però malauradament no ha tingut el mateix ressò en l'àmbit comercial, on no sols no hi ha hagut un augment o manteniment del valencià com a ús vehicular, sinó que progressivament ha anat produint-se una substitució lingüística del valencià pel castellà".
La tesi realitzada per Pérez Alonso té la particularitat que compta, entre més, amb una investigació de camp. Pérez Alonso i l'equip d'Eixam, la seua consultoria, van visitar un total de 1.865 establiments comercials en els quals van poder anotar i sistematitzar les actituds lingüístiques tant de compradors com de depenents. Durant dos mesos i mig, en jornades de nou hores, van fer un seguiment exhaustiu d'establiments comercials d'Elx, Alacant, Alcoi, Gandia, València i Castelló.
Alcoi va ser el lloc on els clients catalanoparlants vam obtenir una resposta més satisfactòria: el 54,1% del personal de les botigues responien en català quan el client iniciava la conversa en aquesta llengua. Al darrere queda Castelló, amb un 45% i Gandia, amb un 21%. Molt per darrere figuren Alacant (10,3%), València (7,4%) i Elx (4,3%). En termes globals, només en un de cada cinc casos, els treballadors o treballadores van adaptar-se a la llengua dels catalanoparlants.
Adaptacions que són pèrdues
En tot cas, la tesi evidencia la tendència diglòssica en aquest camp. Això és: molts valencianoparlants fan un canvi lingüístic quan s'adrecen a un comerç si senten que la llengua emprada pel personal és el castellà. En concret, d'acord amb l'enquesta realitzada per a la tesi, un 69% de catalanoparlants es dirigeixen als venedors en castellà si aquesta és la llengua usada per aquest. És el què en termes de sociolingüística s'anomena 'adaptació lingüística', i que, de forma habitual funciona en detriment de la llengua minoritzada -el català- i a favor de la llengua majoritària -el castellà-, però rarament a l'inrevés.
Fet i fet, es tracta d'una circumstància que, a parer de Pérez Alonso, "mostra una subordinació d'una llengua sota l'altra amb una jerarquització marcada no explícitament però sí implícitament". Per a molts catalanoparlants, el que és natural en adreçar-se al o la dependenta és comunicar-se en castellà. L'adaptació lingüística es produeix a causa de la concepció social generalitzada que qui ha de canviar la llengua és aquell que domina ambdues llengües.
"No hi ha una prohibició o restricció fàctica de no emprar el valencià a l'àmbit comercial, però la llengua de la retolació, la llengua dels productes, la llengua parlada pel personal i, fins i tot, la llengua de la publicitat, evidencia que l'espai comercial és un espai castellanitzat, on el valencià ocupa una posició subordinada", explica aquesta antropòloga. I remata: "L'àmbit comercial exemplifica una dimensió de la situació de disglòssia que vivim al País Valencià".
En terra de ningú
A propòsit de com s'ha arribat a aquesta situació, l'autora de la tesi no s'està de destacar la manca de valentia política a l'hora de legislar en aquesta matèria. L'Estatut d'Autonomia estableix en l'article 6, punt 5 estableix que s'atorga "protecció i respecte especials a la recuperació del valencià". Amb tot, però, la realitat és que en el camp comercial res no s'ha legislat. La LUEV va ser fonamental per la difusió i normalització de l'idioma a les aules, però va fer fugina pel que respecta al camp econòmic i comercial. Aquesta llei incorpora de forma abstracta la promoció de la llengua a tots els àmbits de la vida per garantir la convivència social, el dret a emprar la llengua en l'àmbit públic i privat i el dret a expressar-se en valencià en reunions de tota mena. El problema és, tanmateix, que "aquests drets no duen deures correlatius associats, per la qual cosa queden simplement enunciats i reconeguts però no garantits".
"La inactivitat i el laisser faire de l'Administració en l'àmbit comercial, en una situació de partida diglòssica i on hi ha un conflicte lingüístic actiu, ha privilegiat l'ús del castellà i la castellanització del sector -adverteix Pérez Alonso-. Aquesta castellanització d'una pràctica quotidiana no sols suposa la subordinació del valencià envers el castellà, sinó un pas enrere cap a la normalització i un pas endavant cap al procés de substitució lingüística".
De fet, a l'Estat espanyol, hi ha altres territoris amb llengua pròpia que sí han avançat legislativament en aquest camp. Catalunya és l'exemple més notable, ja que la qüestió està regulada a través de la Llei 22/2010 del codi de consum de Catalunya. Aquesta llei disposa d'un capítol íntegrament destinat als drets lingüístics dels consumidors i consumidores. A més, en aquest territori, des de 2001 funciona Ofercat, un servei d'estudis locals sobre la presència i ús del català en l'entramat comercial.
Així doncs, i amb l'objectiu d'acabar amb l'anèmia lingüística del sector comercial valencià, Pérez Alonso aposta per elaborar una llei específica per al foment del valencià en l'àmbit comercial; crear un servei públic d'estudis de la realitat sociolingüística en aquesta esfera; o l'elaboració d'una guia amb estratègies de normalització lingüística. "Diagnosticar, dissenyar polítiques lingüístiques i avaluar els resultats d'aquestes és l'itinerari a seguir per aconseguir una llengua normalitzada, de ple dret i amb l'estatus sociocultural que li correspon", conclou Pérez Alonso. I afegeix: "Encara estem a temps d'actuar, perquè a la societat valenciana i en l'àmbit comercial, s'escolta més el valencià del que es veu escrit. Aixó vol dir que la llengua té major vitalitat lingüística oral del que pot semblar des de fora i això és una gran oportunitat per a intervindre i promocionar la llengua".