Contingut Patrocinat

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

El segon conjunt marjalenc més important de Catalunya, després del Delta de l’Ebre, ha esdevingut lloc de trànsit i parada obligada d’ocells en la seua migració entre el continent africà i Centreeuropa. Avui, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és una talaia de primer ordre per als amants de l’ornitologia, però també pot ser un espai de descoberta de la realitat natural i paisatgística de les zones humides. A peu, amb bicicleta o amb caiac, no oblideu de carregar els prismàtics.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Venint del nord, la costa s’apaivaga quan hom supera el cap Norfeu i la definitiva punta Falconera. 

L’epicentre d’aquesta orografia tempestuosa se situa al cap de Creus. Allà dalt, la costa és trencada, nerviosa, irregular, com la climatologia que l’acompanya. La composició mineral està entapissada per una vegetació essencial, baixa, resistent als embats de la intempèrie. L’estampa transmet alhora excitació i pau; una panoràmica a mar obert o, ben al contrari, si hom es fixa en les cales, racons i illots, tot es torna un escenari d’ocultacions, de secrets, de fugues i d’intimitat. Espais fugitius, paradís de contrabandistes, paisatge modelat pel vent tramuntanal i la fúria de l’aigua salada. 

L’erupció del territori s’interromp sobtadament en entrar al golf de Roses. La mar s’encalma, la costa canvia el rocam per la sorra, el trencadís per una solució litoral contínua, regular. El litoral es projecta en un arc parabòlic a pèrdua de vista, que s’estén fins a la població de l’Escala. Al sud de Roses desemboca la Muga. El riu, que recorre la plana empordanesa, es veu acompanyat en els seus darrers metres d’una excrescència immobiliària impulsada a la dècada dels seixanta del segle passat. El projecte d’Empuriabrava és una marina inacabable, una urbanització solcada per gairebé 30 quilòmetres de canals navegables i gairebé 15.000 cases. L’acció especulativa està inspirada en l’estructura urbana de Venècia, amb la qual la societat Eurobrava, SA (més tard, Ampuriabrava, SA) va colonitzar aquell bocí de costa. Aquest artifici concentra durant els mesos d’estiu més de 75.000 ànimes. 

L’expansió del ciment hauria anat a més si no fóra perquè un jove naturalista va copsar la riquesa ecològica que posseïa aquella terra. Per aquell temps, els Aiguamolls de l’Empordà posseïen la categoria de Paisaje pintoresco, la qual cosa no els protegia contra la depredació del ciment. La urbanització de Port Llevant, el projecte de la qual havia estat aprovat el 1974, havia d’albergar 65.000 potencials turistes a la recerca del sol i platja. “Vaig descobrir la riquesa dels aiguamolls un dia passejant-m’hi entre les desembocadures de la Muga i el Fluvià: estava ple d’espècies migratòries. Uns operaris clavaven estaques per delimitar el que seria una nova urbanització que es diria Port Llevant”, recorda Jordi Sargatal en una entrevista realitzada a Empordà TV. “Allò va ser la llavor d’una campanya per salvar els Aiguamolls de l’Empordà que duraria set anys”. La culminació d’aquesta llarga marató reivindicativa, duta a terme pel Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos, va ser la promulgació el 13 d’octubre del 1983, pel Parlament de Catalunya, de la llei de declaració de paratges naturals d’interès nacional i reserves integrals, per mitjà de la qual els Aiguamolls de l’Empordà quedaren definitivament emparats. Per tot això i amb tota probabilitat, els Aiguamolls són un dels espais naturals més coneguts i emblemàtics de Catalunya.

El paradís dels ornitòlegs

Quan el 1985 van ser declarats parc natural, mitjançant l’aplicació de la Llei 12/1985, de 13 de juny, la qual modificava la denominació de paratge natural per la de parc natural, els Aiguamolls portaven segles de convivència amb l’activitat antròpica que hi havia exercit la seua pressió. El paisatge de marjal havia ocupat antigament gairebé tota la plana que s’estén al llarg de la badia de Roses. Fins i tot, tocava el Baix Ter, deixant aïllat el massís del Montgrí entre les aigües. Fou en aquesta muntanya, aleshores una illa que emergia entre les antigues desembocadures dels rius Fluvià i Ter, on els grecs van fundar la ciutat d’Empúries, aïllada i protegida per les aigües. Llavors, el paisatge es resolia en una amplíssima àrea de maresmes i llacunes, colonitzades sense aturador per l’expansió agrícola que n’assecaria part de la superfície. Així, les zones pantanoses que havien ocupat els termes de Pals, Vilacolum o Siurana, entre d’altres, formen ja part de la història.

En l’actualitat, els Aiguamolls de l’Empordà han esdevingut un veritable escenari per als periòdics espectacles ornitològics. La riquesa i profusió d’espècies, que s’eleva a més de 300, compta amb dos moments forts durant l’any, corresponents als períodes migratoris d’aus, tant d’anada com de tornada, entre el continent africà i el centre i nord d’Europa. Entre febrer i juny, i entre juliol i octubre, aquesta zona humida es col·lapsa. Durant els mesos de primavera, especialment si la tramuntana és activa, els aiguamolls es poblen d’espècies recurrents en el seu habitual nomadisme. Les més representatives són el martinet ros , el capó reial , el flamenc o l’ànec xarrasclet , però també l’àguila pescadora , el falcó cama-roig , el rascletó i la perdiu de mar. La siseta, la gavina corsa, el fumarell alablanc i la piula gola-roja també hi fan parada.

Però no tot acaba ací. Hi trobem també els ocells nidificants, entre els quals destaquen l’ànec collverd, la polla d’aigua, la cuereta groga i la boscarla de canyar. I a l’hivern, encara arribaran el grup d’ànecs provinents d’Europa central: a l’ànec collverd s’afegeixen el xarxet comú i l’ànec cullerot. 

La fauna s’hi congrega entre canyissars i mates de jonc que entapissen els diversos canals de drenatge d’aquestes zones humides. Les aigües pantanoses i calmades permeten que multitud d’espècies vegetals les cobresquen. Floreix l’aigua de ranuncles aquàtics, de llenties d’aigua o de cal·lítrics, mentre que els boscos de ribera es poblen de salzes, àlbers, oms, pollancres o verns. 

Litoral del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Descobrint els Aiguamolls de l’Empordà

Si alguna activitat és l’estrella per copsar el pols d’aquest parc natural, és l’observació d’ocells. El turisme ornitològic ha crescut considerablement en els darrers anys. Conegut també com birdwatching, es tracta d’una via d’aproximació a la natura, tranquil·la i pacient, i en la qual alhora no podrem abaixar la guàrdia. Carregats amb prismàtics, càmera fotogràfica i, és clar, amb una bona guia per aprendre a identificar les aus que puguen eixir-nos al pas, ens deixarem portar pel vagareig personal. Tot i això, els Aiguamolls de l’Empordà compten amb una trentena d’aixoplucs, observatoris, torretes d’observació i sobretot aguaits, que permeten aproximar-se a la fauna salvatge sense ser vistos, i així gaudir de les espècies presents i de la seva dinàmica natural, sense alterar-ne la tranquil·litat. En algunes zones, unes passarel·les de fusta per sobre de l’aigua permeten viure una experiència de proximitat en aquest ambient lacustre. 

Hi ha, però, més maneres d’explorar els Aiguamolls. Des de terra, el Parc Natural proposa una seguit d’itineraris, alguns a peu, però també amb bicicleta. Aquest vehicle silenciós, discret i ecològic ens permetrà abraçar un radi més ampli. Des del centre d’informació del Cortalet, la ruta fa un viatge fins a la zona de Vilaüt a través d’alguns estanys, com el del mateix Cortalet, l’estany del Tec o els de Vilaüt. Son gairebé 38 quilòmetres sense dificultat, al llarg dels quals podreu visitar indrets de gran interès ecològic i paisatgístic, com ara les reserves integrals de les Llaunes i dels Estanys. Travessareu pel bell mig el malabarisme immobiliari d’Empuriabrava i us endinsareu en el passat medieval de Castelló d’Empúries o de Peralada. I a Vilanova de la Muga, viureu, encara avui, el predomini de l’activitat agrària.

I encara podem anar més enllà i cercar un canvi de perspectiva. Per què no contemplar aquesta realitat marjalenca des de l’aigua. Què me’n dieu d’una excursió amb caiac? L’escola de piragüisme SK Kayak proposa una excursió des de Sant Pere Pescador fins a la Reserva Natural Integral de l’Illa de Caramany i, des d’ací, atansar-se a la Gola, allà on el riu Fluvià s’aboca al mar, per tornar a Sant Pere Pescador. Fet i fet, una activitat de matí, apta també per a xiquets majors de 12 anys, amb la qual ens haurem guanyat un suculent arròs de la zona. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.