Aquest dijous al matí, Catalunya es despertava amb dues notícies relacionades amb el procés en clau europea. La primera la protagonitzava el Suprem i l’Advocacia de l’Estat, en un nou xoc entre els dos aparells de l’Estat, a causa de les euroordres contra els exiliats independentistes.
La responsable de l’informe, Sonsoles Centeno, que argumentava que no es podia detenir el president Puigdemont fins que el Tribunal de Justícia de Luxemburg s’hagués pronunciat sobre les qüestions prejudicials que va plantejar el jutge Pablo Llarena, ha decidit agafar l’excedència. A partir d’ara treballarà en qualitat de sòcia per al nou despatx que obrirà Pérez-Llorca l’any vinent a Brussel·les.
L’argument de l’advocada va ser el mateix que va esgrimir el tribunal de Sàsser per deixar en llibertat a Carles Puigdemont a finals de setembre, posició contrària al jutge instructor del Suprem Pablo Llarena. Això va reportar dures crítiques cap a Centeno des de certs sectors del món judicial i la dreta espanyolista.
La segona notícia, en clau europea, són les declaracions de l’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, en nom de la Comissió Europea, Josep Borrell.
L’exministre espanyol ha negat l’autoria d’un suposat informe de l’Agència d’Intèl·ligència de la Unió Europea (EUINTCN) que vinculava el procés amb Rússia. La informació publicada pel New York Times referenciava l’existència d’un informe que suggeria una relació de col·laboració entre el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Alay i la intel·ligència russa.
De fet, després de la publicació de l’article al mitjà nord americà, els eurodiputats de Junts per Catalunya i exiliats, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, van registrar una pregunta per a la Comissió Europea reclamant explicacions.
La suposada vinculació de l’independentisme amb Rússia va provocar la mofa de sectors sobiranistes i la crítica de l’espanyolisme. De fet, el reportatge admetia que la ingerència del Kremlin en els afers independentistes catalans no era clara.