L'ombra de la sospita va convertir-se en una mena d'exposició permanent durant l'estança de Consuelo Císcar al capdavant de l'Institut València d'Art Modern (IVAM), ubicat a València. Germana de l'exconseller socialista Ciprià Císcar i parella de l'exdirigent del PPCV Rafael Blasco, condemnat per desviar diners del tercer món a la compra d'immobles, va regnar durant la dècada 2004-2014 una pinacoteca assetjada pels escàndols. L'adquisició de 61 fotografies per mig milió d'euros al capitost de la màfia xinesa, els sobrecostos en la incorporació d'obres, les exorbitants despeses de viatges o els fixatges sense justificació de personal per coordinador mostres a Àsia són exemples dels innumerables episodis dantescos. Tot un reguitzell d'irregularitats destapades per l'aleshores gerent i actual director de l'Agència Valenciana Antifrau, Joan Llinares.
Arran d'aquella investigació minuciosa d'un funcionari que hi havia disseccionat l'òpera corrupta de Fèlix Millet al Palau de la Música de Barcelona, van configurar-se diverses peces judicials que han radiografiat l'etapa de Císcar al museu icònic del cap i casal del País Valencià. L'exdirectora de l'IVAM, no debades, va ser condemnada per l'Audiència Provincial de València a un any i mig de presó, així com a dos anys i sis mesos d'inhabilitació per a l'exercici d'un càrrec públic, per promocionar l'obra del seu fill, Rafael Blasco Císcar, més conegut com a Rablaci, amb fons públics de la pinacoteca.
Sentenciada pels delictes de prevaricació i malversació, tanmateix, va evitar la presó amb l'abonament d'una multa de 75.000 euros, dels quals 50.000 euros corresponien als diners públics desviats i la resta com a compensació «pel dany objectiu causat a la reputació de l'entitat pública». La indemnització fou acordada amb un pacte de conformitat, malgrat que l'exdirectora de l'IVAM a l'etapa del PPCV havia rebutjat les acusacions argumentades per Anticorrupció i l'Advocacia de la Generalitat Valenciana. La sanció judicial a Císcar representava quasi la meitat dels 143.883 euros que va gastar-se la pinacoteca en les exposicions del seu fill.
L'art judicial de l'exmonarca de ferro del museu valencià per alliberar-se dels barrots de la presó podria reactivar-se en l'altra causa per la qual està processada. Císcar ha assegut al banc dels acusats durant les darreres setmanes pel suposat frau en la compra de 98 obres d'art de l'artista Gerardo Rueda en 2004 i 2006, és a dir, quan dirigia l'IVAM. La quantitat pagada fou de 3,4 milions d'euros, malgrat que una part de les peces van ser foses i confeccionades una dècada després de la mort de l'escultor. O dit d'altra manera: no eren obres originals.
Vista per a sentència la causa, ja que el judici va tancar-se el passat dimarts, la Fiscalia Anticorrupció va expressar en les seues conclusions que «els objectes entregats l'IVAM no s'ajustaven a l'indicat en els contractes». «En els contractes es veu una voluntat clara de beneficiar Rueda, i això és malversació», apuntava per exigir una pena de sis anys de presó i una multa de 144.000 euros per a Císcar, en el comportament de la qual observa prevaricació, malversació i falsedat documental. L'advocacia de la Generalitat Valenciana també va concloure després del judici l'actitud presumptament il·legal de Císcar, i va sumar-se a la petició de penes plantejada per Anticorrupció. Encara més, va preguntar-se per què va ocultar-se al consell rector de l'IVAM que les obres de Rueda serien foses, és a dir, que mancaven d'originalitat.
A pesar de confeccionar un balanç similar de les sessions desenvolupades a la Ciutat de la Justícia de València, l'acusació popular, exercida per Acció Cívica contra la Corrupció, assenyalava de manera implícita l'elevat risc d'absolució de Císcar a la causa. Fonts coneixedores del procediment judicial apunten, precisament, que és una opció amb elevades paperetes, atès com s'ha desenvolupat el judici i el «relat mediàtic que s'ha configurat». «Sembla que en aquest cas hi ha diferents formes de solució. Una molt fàcil és absoldre. Però això implicaria caure en els sofismes, que no arguments jurídics, de les defenses, les quals han donat prevalença a un perit de part i a un taxador pagat per l'acusada, enfront de cinc perits judicials i imparcials, amb currículums aclaparadors, que a preguntes d'aquesta part van dir rotundament que les obres objecte d'aquest procediment no respecten el dret moral de l'artista», radiografien per evidenciar implícitament el temor d'una absolució.
«Una altra solució, la difícil, implicaria condemnar i, fins i tot, absoldre partint de l'errònia creença que aquest és un cas complex, que és un cas fonamentat únicament en una qüestió tècnica-artística que se'ns escapa als operadors jurídics i al món jurídic en general. Una problemàtica també inventada per la defensa per al seu benefici. En qualsevol d'aquestes dues opcions, la fàcil o la difícil, caiem en un pou fosc que és la fugida del dret administratiu», afegeixen, per indicar que l'única resolució correcta seria la condemna dels acusats, és a dir, de Císcar i de l'aleshores responsable jurídic i administratiu de l'IVAM, Juan Carlos Lledó.
En les seues conclusions del judici, raonen que «no es posa en dubte la possibilitat de l'adjudicació directa en el cas que ens ocupa, en aplicació tant de les regles del dret públic o del privat, però el que no pot admetre's és que la regla única per a la fixació del preu de l'obra d'art, siga una decisió unilateral de la directora de l'IVAM, alt càrrec nomenat pel Consell i, per tant, amb naturalesa política». «La malversació, en aquest cas, s'ha aconseguit anul·lant i fent desaparèixer el procediment que és la contractació. Si després el museu, la direcció, regula una Comissió Assessora perquè es vol assessorar, o una Comissió d'Adquisicions, no deixa sense efecte el seu sotmetiment a la llei de Contractes. Els contractes privats subscrits amb José Luis Rueda en 2004 i 2006 són contractes dins de l'àmbit d'aplicació de la llei de Contractes», esgrimeixen.
«Ningú s'atreveix en un departament administratiu a justificar que el preu és fixat per la directora nomenada amb la consideració d'alt càrrec polític. Encara que l'alt càrrec polític fos Gaudí, Gaudí no pot per si mateix decidir comprar una obra d'art, per molt qualificat que estiga. Perquè el caràcter amb el qual estava Císcar a l'IVAM era d'alt càrrec polític. Tant Císcar com Gaudí, s'han d'envoltar de tècnics administratius i tècnics artístics que li preparen un informe justificatiu del preu i de la valoració de l'obra d'art», indiquen a les conclusions, per subratllar: «Císcar nomena Raquel Gutiérrez com a directora del departament tècnic artístic, per a després apartar-la de manera manifestament delictiva perquè era, justament, la responsable d'elaborar l'informe tècnic».
Per desmuntar els arguments de la defensa de Císcar, Acció Cívica contra la Corrupció sosté que «la pretesa fugida del dret administratiu no pot convertir-se en la fugida de tot dret, és a dir, la tesi que manté la defensa de Císcar per donar-nos a entendre que l'exdirectora de l'IVAM podia contractar directament sense límits i sense una justificació tècnica mínima l'obra d'art que hagués volgut pel preu que hagués volgut, la qual cosa és inadmissible en una administració pública». «Es tracta de diners de tots», remarquen, per consolidar: «No és possible entendre que aquesta decisió recaiga exclusivament en un alt càrrec polític, si això fos així, sobra la plantilla de l'IVAM, ja que determinats llocs de treball tenen assignada específicament la funció d'assessorar i informar les adquisicions d'obres d'art, competència que va ser anul·lada per Ciscar, de manera premeditada, amb la finalitat d'impedir qualsevol valoració tècnica-artística sobre les obres d'art a comprar».
«La participació de Lledó en tal manera de procedir és evident i essencial, ja que per les seues funcions hauria d'haver advertit de la falta d'aquesta justificació i valoració de l'obra d'art, així com si el seu preu era adequat o no al seu valor de mercat. No va haver-hi mai aquesta valoració», incorporen, per determinar que «Lledó va assentir amb un procediment manifestament il·legal, el qual va afavorir l'enriquiment, almenys, de Rueda». «I si Císcar en compte de decidir comprar aquestes suposades obres de Rueda, hauria decidit adquirit l'obra de Rablaci per 1000 milions d'euros? Lledó hauria acceptat aquesta compra sense informe tècnic i havent-se pressuposat 1000 milions? Si les adquisicions de Rueda no són delicte, per la mateixa regla això tampoc ho seria. I d'acord amb aquest criteri, estaríem arruïnats», tanquen amb l'objectiu d'exposar tots els fonaments perquè la justícia valenciana prenga la decisió més complicada, d'acord amb la seua exposició.