La darrera aposta del Govern per aconseguir que la CUP voti a favor dels pressupostos ha estat anunciar la retirada dels pressupostos de les partides relacionades amb els Jocs Olímpics d’Hivern i el projecte del casino de Hard Rock entre els municipis de Salou i Vila-seca. La fórmula feta servir pel Govern per plasmar-ho a l’acord, però, desperta suspicàcies entre els anticapitalistes i també entre els moviments socials que s’oposen als dos macroprojectes.
L’última carta de l’executiu format per ERC i Junts per Catalunya, doncs, no serveix per assegurar el suport de les bases de la CUP, que s'han debatut aquest cap de setmana i votaran dilluns el posicionament del partit sobre el projecte de pressupostos catalans. De fet, cap de les dues principals organitzacions estratègiques que donen suport al partit, Endavant i Poble Lliure, aposten per fer un vot a favor dels comptes a hores d’ara. Els primers defensaran presentar una esmena a la totalitat, mentre que els segons optaran per abstenir-se en aquest punt i demanar seguir negociant. Fonts de totes dues formacions afirmen que el que l’executiu català proposa ara mateix és insuficient.
Per ara, d’entre les organitzacions que fan costat a la CUP, només Constituents per la Ruptura, que té un pes intern més aviat petit, demana abstenir-s’hi per facilitar els pressupostos i evitar «visualitzar un trencament del 52% que representa la majoria parlamentària independentista».
Zero costos, projecte viu
L’acord de pressupostos proposat a la CUP per part del Govern recull la inclusió «d’una disposició addicional a la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2022 que estableixi que la Generalitat no assumirà, en cap cas, cap cost en concepte del projecte CRT-Vilaseca».
L’aturada del projecte del casino de Hard Rock és un dels principals cavalls de batalla dels anticapitalistes dels darrers anys. Des de la CUP manifesten dubtes sobre aquest punt en dos sentits. En primer terme, consideren que tot i retirar aquestes partides, això no suposa que s’aturi el projecte en tant que la Generalitat seguirà endavant amb la modificació del Pla Director Urbanístic i, per tant, fent els tràmits necessaris per impulsar el projecte. Així ho han manifestat en la modificació del document de debat que van enviar a les bases divendres al matí, tal com va avançar La Vanguardia i ha pogut contrastar EL TEMPS.
També temen que darrere la formulació que afirma que «no assumirà, en cap cas, cap cost», podria haver-hi un joc de paraules per justificar que la compra-venda dels terrenys a la qual anaven destinats els 120 milions d’euros pressupostats es faci igualment sense que es consideri una inversió, en tant que aquests diners es recuperarien amb la venda dels terrenys.
Sobre aquesta qüestió, des del Departament d’Economia i Hisenda expliquen a EL TEMPS que el compromís de la Generalitat sempre ha estat que l’operació dels terrenys del CRT-Vila-seca, on es contempla desenvolupar el macroprojecte, no suposi cap cost per les arques de la Generalitat i que, per tant, la disposició addicional a la Llei de Pressupostos no serviria per altra cosa que per consolidar aquest posicionament. D’altra banda, les mateixes fonts afirmen que aquesta decisió no impediria que la Generalitat pogués comprar i vendre aquests terrenys sempre que el resultat de l’operació no suposés cap cost per l’administració catalana.
Les preocupacions de la CUP són compartides també per part de la plataforma Aturem el Barcelona World, que s’oposa al macroprojecte. Joan Pons, portaveu de l’organització, es mostra escèptic sobre la disposició addicional i considera que «cal veure si aquesta inclou despeses dels costos derivats com el pla director». Creu, doncs, que la disposició hauria d’anar lligada amb l’anunci que la Generalitat «es retira del projecte». Es pregunta, a més, com quedarà l’acord entre Incasol, la Caixa i Hard Rock: «l’acord anava supeditat a que l’Incasol avancés els diners. Si no és així, com queda? Les diferents parts estan d’acord amb això?».
Fonts de la Fundació La Caixa, propietària del terreny, expliquen a EL TEMPS que prefereixen no fer balanç d’aquesta qüestió fins que la Generalitat no es posi en contacte amb ells per ratificar o no l’interès pels terrenys. Aclareixen, això sí, que ja des de bon principi, l’operació s’ha pensat perquè fos «financerament neutra» per la Generalitat, en tant que l’administració pública catalana avançaria els diners del pagament, però aquests se li retornarien pràcticament de forma immediata.
Com a darrer punt, Pons, de la plataforma Aturem el Barcelona World, pensa que «el fet que es retirin ara els 120 milions d’euros per la compra dels terrenys no vol dir que el projecte no continuï endavant». Argumenta que, analitzant el projecte a fons, consta que «la Caixa no avançaria els diners fins que no passin, com a molt, tres mesos de l’aprovació definitiva del Pla director». Una aprovació que, comenta, és difícil que, per terminis, arribi durant el 2022 i que, per tant «segurament aquests 120 milions no s’haurien d’executar fins al 2023. «No descarto que si el projecte no s’enterra del tot, aquesta partida torni a sortir als Pressupostos de 2023».
Jocs Olímpics d’Hivern
El segon anunci significatiu de l’acord plantejat pel Govern a la CUP per aprovar els comptes era la inclusió d’una disposició addicional a la Llei de Pressupostos «que inclogui que el Govern no formalitzarà cap candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern fins que no s’hagi realitzat la consulta ciutadana sobre aquest projecte prevista durant l’any 2022». No es tracta, doncs, d’una retirada dels fons destinats als Jocs Olímpics d’Hivern, com en un principi quedava plasmat al document que la CUP va traslladar a la seva militància.
D’aquesta manera, des dels anticapitalistes s’entén que la proposta presentada pel Govern no altera l’aposta de l’executiu català pels Jocs Olímpics d’Hivern i que, per tant, no suposa un canvi significatiu.
Tot plegat fa difícil pensar que, en les properes hores, les bases anticapitalistes puguin optar per donar suport als pressupostos impulsats pel conseller Jaume Giró i la resta del Govern Aragonès. A les assemblees dels anticapitalistes, però, s’hi han arribat a veure coses difícils de pronosticar.