El coordinador de Més per Mallorca, Antoni Noguera, ja s’ha acomiadat dels seus companys de la direcció de la formació. Aquesta setmana va presidir la darrera comissió executiva que Més va celebrar abans de l’assemblea dels pròxims dies 26 i 27 de novembre, durant la qual s’elegirà la nova cúpula.
Acomiadament i assemblea. Noguera va anunciar que no es presentaria a la reelecció pel càrrec el dia després que Lluís Apesteguia guanyés les primàries –el passat 24 d’octubre– per ser cap de llista al Parlament a les pròximes eleccions autonòmiques. Va dir Noguera que no existia cap relació entre els dos fets. Tot i així és conegut que la direcció donava suport a la candidata derrotada, Maria Ramon. Noguera no només renuncià a ser reelegit en el liderat orgànic sinó que, també, va dir que no seria candidat al Congrés. Des de 2019 havia dit en diverses ocasions que aquest era el seu somni i, de fet, posà la formació en peu de guerra electoral des de juny passat –quan s’arribà a l’acord amb Més per Menorca i Ara Eivissa per crear l’estructura estable per concórrer a eleccions generals– amb l’objectiu de tenir prou temps per preparar-se i “obtenir el diputat” al Congrés que mai no ha tingut Més. Sense explicacions –s’ha limitat a dir que “no em veig a cap llista” electoral–, ara ha canviat d’opinió i troba que la millor opció per encapçalar la llista seria Vicenç Vidal, actual senador en representació del Parlament balear.
En el seu comiat davant dels companys directius, Noguera defensà “l'impuls i consolidació de polítiques socials, d'esquerres i ecologistes a les diferents institucions on Més té responsabilitats de govern”, segons la informació de la pròpia formació. En aquest sentit, Noguera remarcà "la feina feta durant els primers mesos de la crisi de la COVID-19 amb diferents iniciatives de protecció sanitària i social i de la defensa dels llocs de feina i del nostre teixit productiu. Entre d’altres, destaca l’ampliació de la Renda social Garantida. També ha defensat el decret que restringeix fermament la construcció en terreny rústic, l’ampliació de la protecció a Son Bosc o la lluita liderada per la formació per impedir l'ampliació de l'aeroport de Son Sant Joan”. La seva encesa defensa del paper de Més en el Govern seguí quan recordà “l’impuls per crear l'Oficina de Drets Lingüístics i per blindar el català a la Llei d'Educació”. Tot plegat, segons Noguera, mostra " la nostra ubicació politicosocial amb un alt grau d'identificació col·lectiva en els temes que més preocupen les persones d'esquerra del nostre país".
Contrasta aquesta encesa defensa del paper dels sobiranistes en el Govern fruit del pacte amb el PSOE i Unides Podem amb l’opinió del guanyador de les primàries, Lluís Apesteguia, que vol que l’assemblea de Més valori la possibilitat d’abandonar els càrrecs a l’Executiu.
Respecte a la pròpia formació, Noguera reivindicà la feina feta per consolidar "un projecte que ha contribuït a canviar la societat des de baix i encarar els nous reptes que el futur ens imposa (…) Acabam el mandat amb els deures fets, els objectius complerts i ara el partit només ha de centrar-se en millorar els resultats electorals”.
Per una altra banda, el consell polític de Més per Mallorca validà la ponència política que es debatrà a l’assemblea dels dies 26 i 27 de novembre. En aquest document es posa de manifest que les institucions balears “no tenen control dels ports i aeroports, no poden influir en les polítiques laborals, no controlen les costes i la nostra mar Mediterrània o no tenen capacitat de concertar directament amb la Unió Europea, entre altres moltes coses.” Així, continua la ponència, “mentre les nostres institucions, els partits polítics i entitats cíviques estem discutint com volem sortir de la crisi, com ha de ser Mallorca les dècades que venen, altres (capitals internacionals) ens estiguin construint, a la pràctica, aquest futur”. Davant aquest panorama, i amb un poder autonòmic molt subordinat a l’Estat i a la UE, “no queda més remei que assumir, amb totes les seves conseqüències, que per dur endavant un canvi de model econòmic, ecològic i social necessitem més sobirania política i econòmica”.