L'escriptora i política Maite Salord (Ciutadella, 1965) ha guanyat el III Premi Proa de Novel·la, dotat amb 40.000 euros, amb l'obra 'El país de l'altra riba'. Segons ha explicat l'autora, la història té com a punt de partida l'emigració menorquina a Algèria que, tot i que va començar als anys trenta del segle XIX, és un tema que a Menorca encara és "molt viu". Professora i membre de l'Institut Menorquí d'Estudis, del 2011 al 2021 ha estat consellera del Consell Insular de Menorca, institució que va presidir entre el 2015 i 2017. Ha rebut premis per diverses narracions i novel·les, com 'I del somni, tot' (1998) i 'Mar de boira' (2004), a banda de ser finalista del Premi Sant Jordi el 2006 amb 'La mort de l'ànima'.
La novel·la arrenca amb la caiguda accidental a l'Illa de l'Aire del sud-est de Menorca d'un avió alemany que venia de bombardejar la costa del nord d'Àfrica una matinada de febrer del 1943. Uns pescadors salven els quatre tripulants, però el Junker 88 de la Luftwaffle continua encara sota les aigües. En paral·lel, la història se situa a la Barcelona del 2003, durant les manifestacions contra la guerra de l'Iraq, que és l'escenari de la coneixença i l'atracció entre la Marta, una jove menorquina estudiant de filologia, i la Hanna, una noia alemanya que fa un Erasmus a Barcelona. Mentre la guerra de la independència fa estralls als carrers d'Alger, a Fort de l'Eau, l'illa de Menorca torna a fer-se present, com a terra de retorn i d'acollida, quan tot just s'inicia la transformació turística.
Segons ha detallat l'autora a cada família menorquina algú recorda un parent llunyà que va emigrar a Algèria, i per exemple, en el seu cas tenia un veí que va anar-hi. "És un tema que el tenim molt viu i molt present", ha afegit. Ara bé, més enllà del punt de partida, la "peça angular" van ser la publicació de les imatges de l'avió enfonsat en aigües menorquines, el Junker 88, un avió que "segurament" havia bombardejat la població menorquina.
Una migració per la crisi
Fruit de les seves investigacions, ha assenyalat que en una primera onada van anar a Algèria uns 10.000 menorquins d'una població que se situava aleshores al voltant de 40.000 persones, i al cap de poques generacions ja eren uns 20.000. Després d'aquella emigració, alguns van tornar a Menorca i d'altres van anar a Marsella i altres punts de França. Segons ha explicat, en aquella època hi havia una crisi a Menorca perquè s'havia prohibit el comerç de blat amb Castella i el port de Maó va perdre molta activitat. Va ser en aquell "impàs" de crisi en el qual es van produir unes migracions de les quals els seus protagonistes es dedicaven sobretot al camp i tenien fama de ser "molt treballadors i honrats".
D'altra banda, en aquesta novel·la hi ha expressions i frases dialectals perquè el lector pugui entendre la vivesa de la llengua d'aquells migrants menorquins. De fet, no només van mantenir la llengua, sinó també els costums i la gastronomia, i fins i tot hi havia àrabs que parlaven el mallorquí o l'entenien.
Pel que fa a la trama més actual que posa en dubte el turisme, l'autora ha subratllat que ja als anys setanta hi va haver a l'illa un moviment social molt important de preservació del territori, i es va aconseguir que no es construïssin moltes urbanitzacions que haguessin estat "una destrossa total". A l'època es va poder començar a posar fre a aquest desenvolupament que s'estava "carregant" tot el territori i a hores d'ara Menorca continua sent una illa preservada, perquè la societat "sempre ha tingut un compromís amb el territori". De fet, l'autora ha assenyalat que actualment s'estan tractant temes de turisme a Menorca que ja es parlaven als anys setanta i vuitanta.
Presència d'Albert Camus
Un altre dels trets destacats de la novel·la és la presència indirecta d'Albert Camus. Si bé no apareix en cap moment a la història, només citat al final, segons la guanyadora, la seva figura "plana" a tota la novel·la. Ha celebrat que les seves cròniques algerianes li van servir per situar-se a la guerra prèvia, i que també, en aquella obra hi ha "aquell humanisme d'Albert Camus, de la justícia i de la concòrdia". A més a més, ha remarcat que "no es pot oblidar" el fet que va ser criat per una mare d'ascendència algeriana i menorquina. Per a Salord, les seves arrels menorquines el van acompanyar sempre.
Els personatges de la novel·la comparteixen el desarrelament i el fet d'haver arribat a un lloc on "la salvació és qui t'estima, et dona suport, i et fa costat". Segons ha reivindicat l'autora, aquesta és la idea de la concòrdia i de la justícia que, precisament, impregnava el pensament de Camus.
L'autora, que no ha pogut viatjar a Algèria per documentar-se, ha navegat per la xarxa per trobar tota la informació necessària d'aquell episodi històric. També ha estat fonamental en la seva recerca la documentació elaborada per la investigadora Marta Marfany, 'Els menorquins d'Algèria'.
Abandonar la vida política
Set anys després de la seva darrera novel·la, 'L'ale de les cendres', l'autora ha viscut apartada de la literatura catalana. Després de ser finalista del Premi Sant Jordi el 2006 va començar la seva dedicació política. "Ara fa pocs mesos que ha deixat la política per recuperar l'escriptura", ha explicat. La novel·la guanyadora la va començar a escriure el 2014 quan va publicar l'anterior títol i des d'aleshores el seu procés d'escriptura ha estat "lent i complex", perquè del 2015 al 2019 pràcticament no ha avançat i ha hagut d'anar fent aturades. A més a més, durant aquest temps ha afrontat també la gestió de la crisi sanitària de la covid-19 des del seu càrrec polític. Mentrestant, Salord ha pensat "moltíssim" en aquesta novel·la, molt més del que era conscient, ha dit. Tanmateix, aquest el procés de reflexió li ha permès de destriar "el que era essencial de la història que volia explicar".
Les obres guanyadores de les edicions anteriors van ser 'La teva ombra', de Jordi Nopca, i 'La casa de foc', de Francesc Serés. En aquesta edició s'hi ha presentat 24 obres, i el jurat ha estat integrat per Vicenç Villatoro, Marina Porras, Xavier Pla, Clara Queraltó i Josep Lluch.