El desembre de 2015 el Govern balear va donar llum verda a l’avantprojecte de creació de l’Oficina Anticorrupció, que va ser aprovada l’any següent. Segons explicaren als periodistes aleshores el portaveu governamental, Marc Pons, i la consellera de Participació, Transparència i Cultura, Esperança Camps, es tractava d’una iniciativa que tenia per objecte «vetllar» perquè els «gestors públics actuïn d’acord amb les seves obligacions» de netedat i transparència. Davant de qualsevol dubte l’Oficina tindria «capacitat investigadora». Segons els dos polítics, era una mostra de la «clara voluntat de governar d’una altra manera».
Polèmica oficina
Cinc anys després el primer i fins ara únic director de l’esmentada Oficina, Jaume Far, ha dimitit del càrrec aquesta setmana. Segons ha explicat es tracta d’una decisió «purament de caràcter personal», relacionada amb una futura nova feina. El cessament serà efectiu a 1 de gener de 2022. Malgrat les seves paraules, ningú no dubta que si hi ha algú content d’aquesta dimissió és el Govern i, més en concret, el PSOE. Perquè en els últims aproximadament dos anys l’Executiu ha topat sordament amb Far en diverses ocasions. L’última, la passada primavera, l’abril, quan el cap de l’Oficina exigí al Govern el llistat de persones vacunades per intentar esbrinar si havia existit favoritisme a l’hora d’inocular les dosis. Al final s’hagué de conformar amb un llistat mol més reduït, sense que del seu anàlisi se’n derivés cap irregularitat. Per un altre costat, també va ser polèmic el fet que una anònima denúncia davant d’aquesta Oficina servís per filtrat dades personals de la presidenta del PP balear, Marga Prohens. Per si faltava quelcom, el Tribunal de Comptes ha anunciat aquesta setmana que inicia una investigació sobre possibles irregularitats en els pagaments que ha fet l’Oficina Anticorrupció.
La polèmica ha acompanyat aquesta Oficina des del seu naixement. No s’ha arribat a entendre molt bé quina és la seva missió, si ja existeixen la fiscalia i els jutjats. Els seus impulsors digueren en el seu moment que del que es tractava era de portar a terme investigacions prèvies a la judicialització i que quan es ves alguna cosa potencialment il·legal seria entregat tot l’expedient tot d’una a la fiscalia. Així i tot, cinc anys després del seu naixement segueix essent poc entesa la naturalesa exacte de l’organisme.
Aprofitant la dimissió de Far, el PI-Proposta per les Illes ha reclamat al Govern que elimini aquesta Oficina i que integri les seves funcions en la Sindicatura de Comptes. El portaveu parlamentari, Josep Melià, ha «convidat» al Govern a «replantejar-se» l’existència de l’estructura perquè, al seu parer, no s’entén quina és la seva missió exacte: «el Govern s’hauria de plantejar integrar l’Oficina dins la Sindicatura de Comptes, amb l’objectiu d’evitat tràmits duplicats a l’hora de presentar declaracions d’alts càrrecs i (de seguir donant-li) potestats que poden ser més pròpies d'altres òrgans com la fiscalia». A més, considerà que es tracta d'un organisme «massa car i que genera duplicitats» amb un «un cost anual del voltant del milió d’euros. Creiem que s’hauria d’abaixar el sou al director i abaratir el cost global, fer-la més barata i eficient».
A l’altre extrem de la polèmica suscitada per la dimissió de Far s’hi troba Més per Menorca, partit que va impulsar la idea primigènia de l’Oficina -la consellera Camps, abans citada, ho era a proposta d’aquesta formació-, el portaveu parlamentari del qual, Josep Castells, ha declarat aquesta setmana que «nosaltres ja vàrem advertir» fa «sis mesos» sobre la «persecució» del PSOE contra Far. Segons ell, «al PSOE mai li va acabar d'agradar el nom de Jaume Far, que si destaca per una característica, és per la seva independència». Al contrari de les veus que dubten de la necessitat de l'Oficina, el portaveu sobiranista menorquí la defensà: «va molt més enllà de la tasca que duu a terme la Fiscalia o la Sindicatura de Comptes» i explicà que«aquest tipus d'institució existeix no només a diverses comunitats de l'Estat sinó arreu d'Europa».