–Què li passa al Partit Laborista? Els seus resultats no són positius i el futur no sembla massa esperançador.
–Bé, estic feliç d’haver liderat el Partit i orgullós d’haver proposat unes polítiques socials, econòmiques, internacionals i de medi ambient més radicals. Ens va anar molt bé a les eleccions del 2017, malgrat tota l’oposició de la part més dretana del Partit Laborista i del relat dels grans mitjans de comunicació. El 2019, vam haver de fer front a un problema, que era el del Brexit. Els que van votar el 2016 per quedar-se a la Unió Europea van ser vençuts, però mai no van acceptar-ne el resultat. Dins del Partit Laborista hi va haver molt de debat; se’n va parlar molt fins que es va arribar a un acord per votar sobre una nova relació amb Europa. En canvi, Boris Johnson va prometre que qualsevol problema quotidià, que qualsevol problema vital, es resoldria amb el Brexit. Desafortunadament, tot i que encara tenim més de deu milions de vots al Regne Unit, és evident que vam perdre molt de suport.
–Vostè mateix pertany a l’ala més esquerrana del Partit Laborista, ara liderat per Keir Starmer, ubicat a l’altre sector. I el partit no acaba de tirar endavant amb cap dels dos corrents liderant-lo.
–Totes les enquestes d’opinió posteriors a les eleccions del 2019 van demostrar que els atacs personals contra mi i contra el partit havien funcionat amb molta eficàcia. Però les polítiques proposades de sanitat pública, educació gratuïta i serveis per a persones amb necessitats especials, així com la idea de tornar a fer públic el sistema de transport per ferrocarril, la gestió de l’aigua i l’aplicació d’un augment d’impostos a les persones amb més riquesa, tot això ens havia fet molt populars. Crec que després de la COVID-19, i després de dos anys amb Johnson al Govern, hauríem de tornar a reivindicar aquestes polítiques.
–Siga com siga, el seu partit no acaba de rebre el suport que rebia dècades abans. En faria alguna autocrítica?
–Per descomptat. M’hauria agradat que haguérem anat més enllà amb les nostres polítiques econòmiques. M’hauria agradat, també, tindre un grup parlamentari amb més suport cap a mi. Si vaig fer coses malament? Segur que les vaig fer. Però no podem viure penedint-nos cada dia del que fem. Com diria Frank Sinatra, «I did it my way».
–Què pensa de Keir Starmer, actual líder del Partit Laborista?
–El conec des del 2015, i el conec bé perquè va formar part del meu grup, va lluitar contra el Brexit, jo vaig fer que formara part d’un equip de negociació amb el Govern britànic quan hi havia gent que era molt crítica amb aquesta manera d’encarar la situació... No és fàcil liderar el Partit Laborista. Però si ignores una bona part dels militants, que al remat solen ser els grans activistes del partit... estic molt sorprès de la gran quantitat de gent que està sent suspesa de la militància del Partit Laborista.
–Té por que l’esquerra britànica acabe en una posició marginal, tal com ha passat en altres països europeus, com ara França, on l’esquerra ha perdut un pes considerable?
–Tenim una esquerra forta i activa dins i fora del Partit Laborista. Els sindicats tenen uns nivells molt alts d’associats, per exemple, i encara es fan campanyes que aconsegueixen aglutinar tota l’esquerra. No crec que l’esquerra del Regne Unit experimente el mateix procés que a França o a altres països, però hem d’aprendre una lliçó: quan els governs d’esquerres o socialdemòcrates implementen polítiques de mercat i d’austeritat, tal com va passar a Grècia, acaben perdent el suport. La gent vota l’esquerra per trobar solucions col·lectives a problemes individuals. I quan es vota a la dreta és per trobar solucions individuals a problemes individuals.
–És aquesta la raó per la qual, segons vostè, en zones del Regne Unit on tradicionalment es va votar el Partit Laborista ara es dona més suport a candidats conservadors com Boris Johnson?
–Bé, hi ha hagut un gran canvi demogràfic al país i moltes vegades no s’entén aquest canvi. Li’n posaré un exemple. El 1992, a les zones obreres de Gales, el Partit Laborista sumava el 70% del vot. Trenta anys més tard no hi ha fàbriques, en zones com aquesta no hi ha mineria i això ha provocat un canvi demogràfic enorme. A les últimes eleccions s’ha demostrat que a les àrees on tradicionalment van votar de manera massiva el Partit Laborista ara aquest partit té un suport del 30% de l’electorat. És el resultat de la desindustrialització, i no és distint del que està passant a Espanya, en llocs com ara Santander, que s’han desindustrialitzat. És el que està passant també a les zones industrials tradicionals de Lisboa o Marsella. Parlem d’un fenomen europeu. L’esquerra rebia el suport de les classes treballadores vinculades a la indústria tradicional. I la mateixa esquerra moltes vegades ignorava les minories ètniques de les grans ciutats. En canvi, al meu districte, el nostre suport procedeix d’un grup molt divers de votants d’origen musulmà, africà, jueus... És el que ha passat als Estats Units amb Bernie Sanders, que té un suport fort i divers a les comunitats en què més el voten, que estan ubicades en estats com ara Ohio, Michigan o Illinois. En termes organitzatius, si es pot dir d’aquesta manera, l’esquerra i els sindicats han de pensar en termes de comunitat i no d’indústria. S’han de basar en les comunitats.
–Fins ara, això no s’ha aconseguit...
–Jo crec que sí, perquè tenim aquest suport. I crec que podem guanyar-ne encara més. Però, per guanyar, cal lluitar les batalles que la gent lluita cada dia. Les famílies que al Regne Unit depenien del subsidi ara s’han quedat sense aquesta ajuda, i tenen un problema real. Aquesta gent no està pensant en les properes eleccions. No pot, perquè estan patint. I si els partits només debaten sobre mesures econòmiques d’austeritat, aquesta gent quedarà desprotegida.
–Curiosament, a Escòcia, bona part del vot tradicional del Partit Laborista ara l’arreplega el Partit Nacional Escocès (SNP).
–Sí. A Escòcia teníem un nivell molt alt de suport, i l’SNP, que va fer campanya per la independència, va aconseguir molts vots arran del referèndum del 2014. Llavors la independència es va rebutjar, per poc, però es va rebutjar. I el Partit Laborista, en aquell moment, va cometre l’error fatal d’ajuntar-se amb els conservadors a la campanya amb el lema de «Better together» (‘Millor junts’). Això va causar molts problemes. Va ser fatal per al Partit Laborista. Després vam tornar a guanyar suport a Escòcia, però pense que si haguérem arribat al poder, hauríem donat suport a un nou referèndum al cap de dos anys, amb l’opció d’una alternativa federal sobre la taula.
–Pensa que hi haurà un segon referèndum a Escòcia?
–No sé quan, però supose que sí. És una demanda d’Escòcia, però el parlament britànic ha de donar suport a la proposta. Jo, personalment, preferiria un acord federal. Però és evident que aquesta decisió l’ha de prendre la gent.
–En un hipotètic segon referèndum, pensa que hi haurà més possibilitats que guanye el sí a la independència d’Escòcia?
–És possible, sí. Però crec que els arguments econòmics són molt forts. Ara mateix, Escòcia es beneficia molt de les seues relacions econòmiques amb el Regne Unit. Això podria canviar, però a hores d’ara és així.
–Pensa que el Brexit pot tindre marxa enrere a mitjà o llarg termini?
–No crec que hi haja cap moviment que vaja en aquesta direcció. No crec que el Regne Unit es torne a afegir en la Unió Europea. No soc capaç d’imaginar-m’ho. Però hi ha d’haver una sèrie de mesures serioses per garantir les relacions econòmiques. Ara mateix, el comerç amb Europa s’està reduint, i caldria establir negociacions, sobretot en termes fronterers.
–Per anar acabant, pensa que el conflicte català s’hauria de resoldre amb un referèndum amb reconeixement internacional?
–No és cosa meua decidir el futur de Catalunya. Crec que s’ha de permetre que la gent s’expresse per si mateixa.
–A través d’un referèndum? O d’alguna altra manera?
–Es pot fer de moltes maneres, però crec en la necessitat que la gent es puga expressar culturalment. Això és molt important. En la conversa prèvia a aquesta entrevista que hem mantingut vostè i jo parlàvem de la situació dels kurds a Turquia i de la supressió del basc i del català durant el franquisme a Espanya, tal com també passava amb les polítiques contra les minories exercides des dels Estats Units o Austràlia. Evidentment, si es limita l’expressió de la cultura popular, es genera un efecte bombolla que resulta contraproduent.
–Com veu la política espanyola? Com valora la gestió del Govern actual?
–He treballat amb Pedro Sánchez al Partit Socialista europeu. Constate la seua dificultat per governar, atès que ho fa en minoria. Espere que Espanya prenga decisions econòmiques més radicals per gestionar els terribles nivells de desigualtat econòmica i de pobresa, que són molt evidents a Espanya. L’esquerra s’ha d’unir per desenvolupar aquestes polítiques.
–Vostè s’identifica més amb el PSOE o amb Unides Podem?
–No puc triar. Estic molt content de poder treballar tant amb el PSOE com amb Unides Podem.
–Finalment, han assassinat el diputat conservador David Amess. Vostè el coneixia molt bé.
–Sí, el coneixia molt bé. Era conservador, sí, però teníem alguna cosa en comú. Per exemple, que estimava els animals tant com jo. Jo vaig ser escollit diputat al Parlament el mateix dia que ell, el 1983. Ens coneixíem molt bé. Estic destrossat. Ha sigut horrible. No podem permetre que la violència destruesca la democràcia. Si ho permetem, els polítics quedarem aïllats i aquesta atmosfera creixerà més i més.