L'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol presentava aquest dilluns el seu escrit de defensa a l'Audiència Nacional, en el qual sol·licitava la seva absolució, en considerar que els fets no són constitutius d'infracció criminal. Pujol, acusat dels delictes d'organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, delicte contra la Hisenda Pública i falsedat documental pel cas de la deixa del seu pare, presentava un text basat en la tesi que va defensar al Parlament l'any 2014. Pujol afirma que els diners ocults a Andorra provenien de l'herència del seu pare, Florenci Pujol, que els va deixar al coprincipat per la "profunda inestabilitat política i els riscos que l'expresident assumia".
Segons la tesi dels Pujol, els diners adquirits pel seu pare van ser obtinguts a través de l'intercanvi de divises des de les ciutats de Ginebra i Tànger, "en un context de cerca de sortides per atendre les necessitats empresarials de la moneda estrangera per part de la indústria cotonera" en el marc d'una economia autàrquica, com ho era la de la dictadura franquista.
L'escrit defensa que, aleshores, la gestió del compte a Andorra estava en mans d'un amic íntim de la família, Delfí Mateu (1905-1993). Amb la mort sobtada de Florenci Pujol l'any 1980, "enforteix la determinació de respectar la seva voluntat", amb relació a mantenir el dipòsit. Sempre segons aquesta narrativa, el compte canviaria de mans per l'edat avançada de Delfí Mateu, i passaria a mans del cosí de l'expresident, Joaquim Pujol (1944-2004), perquè l'any 1990 passés a mans de Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l'expresident.
El comunicat subratlla que els 140 milions de pessetes que hi havia a Andorra quan va morir Florenci Pujol no tenen cap relació amb el càrrec de president de la Generalitat, exercit per Jordi Pujol entre el 1980 i el 2003. "Mai en l'exercici de la seva alta funció pública Jordi Pujol i Soley va torçar el seu recte i digne exercici, sense que resolgués o induís per influx a què altres ho fessin, sense fer cas de l'interès general per motivacions econòmiques que afavorissin l'interès particular o dels seus fills", afirmava el comunicat escrit per l'advocat Cristóbal Martell.
Pujol s'enfronta a nou anys de presó, i haurà de seure a la banqueta dels acusats juntament amb els seus set fills. La Fiscalia anticorrupció sosté que la família Pujol-Ferrusola va crear una associació il·lícita encarregada de traure profit del càrrec que ostentava el president. Segons la tesi de la Fiscalia, aquest fet s'hauria perpetuat des dels anys noranta fins al 2014, quan Pujol va comparèixer davant el Parlament de Catalunya per donar explicacions per aquest fet.
La Fiscalia també demana 29 anys per Jordi Pujol Ferrusola, 14 anys per un altre fill (Josep) i vuit anys pels altres (Pere, Oleguer, Oriol, Mireia i Marta). De fet, aquest dimarts també es presentava l'escrit de defensa de Jordi Pujol Ferrusola, que en demana l'absolució, ja que segons ell els seus negocis no van tenir res a veure amb la funció del seu pare com a president de la Generalitat. En el seu escrit, el primogènit explica com va accedir a la gestió de la deixa del seu avi: "Conceptualment, es desitja una gestió unitària, mantenir el dipòsit unit i sense repartir, precisament per atendre contingències de necessitat. El conjunt de fills van quedar aliens al dipòsit i la seva gestió fins que l'any 1990 el senyor Joaquim Pujol i Figa manifesta desig per cedir aquesta responsabilitat, i per acord de tots l'assumirà el germà gran, Jordi Pujol Ferrusola". Dos anys després que Jordi Pujol Ferrusola comencés a gestionar el compte, es comença a repartir entre els germans per l'"estabilitat política del moment" (1992). L'any 2000, el fill gran fa una completa liquidació i rendició de comptes de la seva gestió, segons el relat. La defensa argumenta que durant la investigació s'han detectat 10 operacions, però cap d'aquestes és "il·legítima ni il·legal, i que Jordi Pujol Ferrussola va invertir i va fer créixer els diners, però que en cap moment es van usar adjudicacions públiques vinculades al Govern del seu pare.
Els altres germans també han defensat la seva innocència en els seus escrits. El judici es preveu que comenci entre finals del 2022 i principis del 2023.