Arriben les (diguem-ne) bimbo “progres”. 2021 està essent el seu any; són cada cop més tendència a Tik-tok i van avançant posicions. Aquest últim trimestre els diversos portals dedicats a temes de sociologia i consum i d’anàlisi dels media no paren de parlar-ne i es pregunten si es consolidarà un moviment difús però creixent. Les barbies, les rosses-de-pot, sexualitzades, frívoles i mudes, parlen i el que diuen no agrada gaire als seus patrocinadors comercials, però tenen audiències milionàries opinant de política, de drets trans i de violència policial. Una bimbo típica i tòpica no feia aquestes coses. Les bimbo-barbies clàssiques (Pamela Anderson, Jessica Simpson o les noies de la sèrie American Pie), eren hiperfemenines, estereotipades i tradicionals.
Les barbies existeixen des de la dècada de 1960 però ningú se les prenia seriosament, excepte la seva família, és clar, que les havia educat per a fer un bon matrimoni o per triomfar al món de l’espectacle de categoria. Mentre estudiaven qualsevol cosa s’emmirallaven en imatges retro de Marilyn Monroe, Jayne Mansfield, Brigitte Bardot o Madonna, esperant un príncep blau eixit d’alguna escola de negocis (i si eren hispano-espanyoles, militant de les joventuts del PP), que jugués a tennis, anés a missa, els resolgués la vida... i fos una mica fetitxista de les sabates de xupa-punta i del tacó d’agulla. Sexy, superficial i descerebrada, la bimbo (en anglès “dumb blonde” o rossa-tonta) havia vingut al món per a ser mona-moníssima, mirar aparadors, comprar tanta roba de marca com pogués ser “un àngel de la llar” i mantenir el cap buit.
Semblava, doncs, que la nova generació bimbo, repetiria el model clàssic de dona heteronormativa, mainstream i capitalista que ja s’havia vist cap al 2000 (Rihanna, Lady Gaga, Britney Spears, Ariana Grande, Katy Perry, per entendre’ns), però, verge’nsanta, potser serà veritat que els temps estan canviant i la generació Z ja no està per gaires orgues. Boniques, sexys, poderoses, ben pentinades, armades amb una bossa de Bottega Veneta, enamorades del seu chihuahua (i amb un nivell d’estudis superior al dels nois), la nova generació vol canviar les coses i no són com les It gril de fa deu anys. Potser parlen valleyspeak (el nord-americà pijo de Califòrnia que imiten a Barcelona dient “és com...” cada dos minuts) però en temes de sexe i de política no estan per orgues.
Fa mesos que el (diguem-ne) bimboprogressisme rosa creix a les xarxes d’adolescents per a estupefacció dels caçadors de tendències. Les noves “ídoles” es diuen Chrissy Chlapecka, Fauxrich, Bimbo Kate, Bimbo Goth... Un seguit de barbiesnew-age es reapropien dels estereotipus més tronats creen un #bimbotok i s’apunten al feminisme, denunciant els dobles estàndards de conducta que les vol infantilitzades. Chrissy Chlapecka, la reina del #bimbotok, (3,7 milions de subscriptores) ho te clar: “No busco satisfer la mirada dels homes, busco satisfer la meva pròpia mirada”. Bimbo Kate és més explícita: “És fantàstic ser una bimbo que s’assumeix com a tal. Us convertiu en tot allò que els homes desitgen mentre sou tot el que detesten (carregades de confiança en vosaltres mateixes, sexualment alliberades i conscienciades políticament)”. Les bimbo veuen documentals com This is Paris (Hilton) i Framing Britney Spears i han après a descarar-se amb el moviment LGTBI. De fet, superen la barrera dels gèneres. Ara a les xarxes ja hi ha homes que segueixen el moviment (himbo) i sobre tot creixen entre els grups no-binaris (nimbo), que inclouen les minories racials.
Fluïdesa des gèneres, defensa dels drets dels animals i antiracisme estan al nucli mateix de la de la nova generació bimbo.Chrissy Chlapecka ho té clar: “La nova bimbo és radicalment d’esquerres, pro-treballadores del sexe, pro-Black Lives Matter, pro-LGBTQ i pro-avortament”. No per això renuncien a estar divines-de la-mort, és clar, però ja no són pick me grils (“nenes tria’m”, per traduir-ho fatal). Una bimbo és sexy, però se’n fot dels macho-macho. Es vesteixen, es perfumen i gasten fins a l’últim euro en complements però ho fan per sentir-se bé amb elles mateixes i no per complaure ningú. En un món cada vegada més ansiós, les bimbo, sovint de classe molt alta o molt baixa (el moviment encara no arriba les classes mitjanes) han decidit que el temps més important és el que es dediquen a elles mateixes.
Sedueixen seguint les seves pròpies regles i no segons els codis establerts. Per a una bimbonew age, ser sexy és bàsicament un qüestió d'actitud. Juguen amb la hiperfeminitat, el rosa, les paillettes, el maquillatge i les ungles extrallargues. Però també n’hi ha de gòtiques, andrògines o vintage que es reapropien del llenguatge del cinema clàssic. Les bimbo ja no són per sistema ni blanques, ni rosses... ni dones, com podrà veure qualsevol que es perdi a webs de referència tipus refinery29.
Tampoc cal que les noves influencers siguin perfectes, ni que visquin desconnectades del món. El 59,3% dels joves de menys de 25 anys als Estats Units es manifesten preocupats per la igualtat racial, el 55% per la salut mental i la prevenció dels suïcidi, el 46% per l’educació i el 42% per la brutalitat policial. L’activisme polític no era desconegut entre les barbies clàssiques i, per posar només un exemple, Pamela Anderson és una militant activa en la lluita pel benestar animal des de fa quasi trenta anys. Però amb l’emergència del cas Floyd i del moviment Black Lives Matter la política està tornant a ser sexy. Un detall interessant és que les noves bimbo –tinguin títol universitari o no– se’n foten bastant de la universitat i de l’elitisme universitari que vinculen a la dominació blanca i masculina. Syrena @Fauxrich, bimbo mexicano-americana, estudiant de ciències de la salut que ha petat les xarxes amb vídeos sobre el tema denunciant el masclisme a les universitats, és la líder més coneguda en aquest àmbit i reivindica el dret a ser estilosa, universitària i feminista sense creure’s el discurs de l’èxit.
Les bimbo de nova generació detesten les jerarquies, són interseccionals i prosexe, reciclen i compren de segona mà (a Tik-tok, perquè fer-ho a Amazon ja no fa estil). Ara mateix l’estètica bimbo s’està incorporant al nou progressisme americà, a més de ser l’única que s’expandeix més enllà de les fronteres racials, que són també fronteres polítiques cada cop més marcades als Estats Units. El dubte és si aquesta tendència arribarà a consolidar-se, però de moment està trencant esquemes, que no és poc.