El Tribunal espanyol de Comptes ha rebutjat els avals de la Generalitat de Catalunya que havien de servir per cobrir les fiances imposades a distints antics alts càrrecs del Govern per l’acció exterior entre 2011 i 2017. Concretament, aquest ens fiscalitzador exigia el pagament d’una enorme quantitat de diners a una trentena de càrrecs públics per haver promogut, segons aquest tribunal, el procés català a l’estranger. Unes acusacions que, fins i tot, van generar sorpresa i denúncia en la premsa estrangera. El Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions d’euros i, per fer-hi front, l’Institut Català de Finances proposava sufragar aquesta quantitat de forma parcial, a l’espera que el Tribunal Europeu de Drets Humans sentenciara, definitivament, sobre el cas.
Però la delegada instructora del Tribunal de Comptes, Esperanza García, no accepta la fórmula, atès que la considera un frau de llei. La solució es plantejava com a provisional fins la finalització del procediment que havia d’establir la xifra definitiva i fins el pronunciament dels tribunals internacionals. Entre les persones a qui es reclama el pagament d’aquesta quantitat hi ha el president a l’exili Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras o qui fora conseller d’Economia entre 2011 i 2016, Andreu Mas-Colell. L’Advocacia de l’Estat es va negar a prendre un posicionament sobre la validesa de la fórmula plantejada per l’ICF per no afectar la imparcialitat del procediment.
I ara?
Els afectats per les fiances imposades poden presentar un recurs a la sala pertinent del Tribunal de Comptes, concretament la de justícia, però la seua interposició no paralitzaria els embargaments previstos. Per això, el pla B per evitar l’expropiació de bens seria que els partits afectats, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, feren front a una part de la fiança imposada i que l’altra meitat fora assumida pels afectats, que cedirien una part del seu patrimoni personal. De moment, però, el Tribunal de Compte ha acordat embargar els bens dels assenyalats.
Amb tot, el PSOE i el PP han acordat la renovació d’aquest ens, paralitzada des de feia anys, després d’una negociació encapçalada pel ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños; i pel secretari general del PP, Teodoro García Egea. Aquesta notícia ha estat destacada per la portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, qui tot i assegurar que respecta la decisió del Tribunal de Comptes, ha incidit en el fet que l’ens es troba pendent de renovació. «Haurem de veure com evoluciona i conèixer-ne els detalls», ha suggerit.
Giró anuncia recurs a la resolució del TdC (ACN)
El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha qualificat la resolució del Tribunal de Comptes (TdC) com una "decisió política amb ànim de venjança". Giró ja ha anunciat que el Govern hi presentarà recurs, perquè els avals presentats per la Generalitat a través de l'Institut Català de Finances (ICF) són "plenament vigents i legals". El conseller afirma que, en realitat, allò que vol el TdC és "embargar directament" els béns dels 28 excàrrecs del Govern. Ho referma dient que el tribunal no doni cap termini abans d'executar la mesura i subratlla que, "casualment", el dictamen del TdC ha arribat quan PSOE i Podem han pactat renovar-ne els seus membres. Giró també ha avançat que continuaran parlant amb entitats financeres.
"És una decisió política, presa per un organisme polític format per persones nomenades políticament i amb el mandat caducat". Amb aquesta contundència, el conseller d'Economia ha valorat la decisió del Tribunal de Comptes de rebutjar els avals individuals que havia presentat el Govern a través de l'ICF.
Jaume Giró ha recordat que "tots els fonaments jurídics" que emparen el decret llei dels avals han rebut la confirmació del Consell de Garanties Estatutàries (amb un informe pres per unanimitat) i del Parlament (amb tan sols dinou vots en contra dels 135 diputats). "A més, l'Advocacia de l'Estat tampoc va veure cap indici que fos inconstitucional, i tan sols Vox i el PP ho han recorregut davant el Tribunal Constitucional", ha afegit.
Per al conseller d'Economia, que el Tribunal de Comptes demani "l'embargament immediat" dels béns dels encausats "és una mostra més que aquesta no és una decisió jurídica, sinó una opinió política amb voluntat de venjança". Jaume Giró, a més, ha insistit en què "curiosament" la resolució hagi arribat avui, quan el PSOE i el PP negociaven la renovació dels membres del tribunal.
"Legals i plenament vigents"
"Ha quedat més clar que mai que és una decisió estricta i barroerament política", ha insistit Giró. I aquí, el conseller ja ha avançat que el Govern presentarà recurs "perquè l'argumentin jurídicament". "Els avals presentats a través de l'ICF són legals i plenament vigents, i la Generalitat es manté en aquesta posició", ha afirmat el conseller d'Economia.
En paral·lel, Jaume Giró ha dit que la Generalitat tornarà a parlar amb entitats financeres –també, internacionals- per veure si a través d'elles es poden formalitzar els avals. El conseller d'Economia, però, ha volgut deixar clar que, fins ara, les qui no han volgut fer-ho "no ha estat per raons estrictament jurídiques, financeres ni comercials". Tot i que no ha anat més enllà.
"Tenen la cobertura del fons de 10 MEUR de la Generalitat, i no hi ha cap risc jurídic, comercial ni financer", ha afirmat Giró. "Després de la decisió del tribunal, ens tornarem a posar de nou en contacte amb entitats; però jo em temo que allò que vol realment el Tribunal de Comptes és embargar amb rapidesa els béns dels encausats per haver fet la legítima acció exterior que tenia encomanada la Generalitat", ha conclòs.