'opció de La Ràpita s'ha quedat a les portes del 20% de la votació en la consulta sobre el canvi de nom de Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Aquest era el percentatge que calia perquè qualsevol de les dues opcions fos vinculant, segons l'acord municipal que establia els paràmetres de la votació popular celebrada aquest dimarts al municipi ebrenc. 3.329 persones han votat a la consulta, el 26,72% del cens de 12.458 electors, de les quals 2.246 han optat per canviar a La Ràpita (el 18,03%) i 1.045 s'han decantat per mantenir Sant Carles de la Ràpita, amb 9 vots en blanc i 28 nuls. Ara, el futur de la nomenclatura del poble queda en mans del ple municipal, que haurà de decidir si tira endavant el canvi de nom com vol ERC o manté l'actual.
L'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, havia indicat prèviament que en cas que no s'arribés al 20% de suports en una de les opcions, seria feina dels grups polítics decidir què es fa amb els resultats. "Haurem d'analitzar com ha anat la consulta perquè l'òrgan competent per canviar el nom del poble és l'Ajuntament, per tant depenem del resultat", indicava.
El pas següent, afegia, hauria de ser "un acord, o no, del ple" que posteriorment es traslladaria a la Generalitat, que és qui acaba validant definitivament el canvi de nom. Caparrós també explicava que prèviament s'ha demanat un informe a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per assegurar que l'opció 'La Ràpita' té l'aval d'aquest organisme.
Història del nom
A la segona meitat del segle XVIII, el rei espanyol Carles III va promoure la construcció d'un port al delta de l'Ebre i va ordenar, també, la construcció d'una ciutat al voltant de la Ràpita, poble de pescadors. La va fer nomenar Sant Carles de la Ràpita en honor al seu nom, tot i que el seu projecte portuari no es va desenvolupar tal com es projectava.
Enguany, la localitat havia de votar perquè el poble mantingués el nom o recuperés la denominació tradicional, La Ràpita.