Les excavacions de les fosses comunes de Porreres segueixen localitzant i desenterrant ossos dels afusellats de vora del seu cementiri. La feina, lenta, va donant resultats a poc a poc. Després s’inicia la tasca del laboratori, d’intentar –no sempre és possible– identificar a qui pertanyien les restes. Aquesta setmana els esforços s’han traduït en tres noves identitats. Tres nou noms que s’afegeixen a la llarga llista d’assassinats pels feixistes durant la Guerra Civil. Val a dir que al mateix indret s’hi espera trobar el que quedi de les roges del Molinar, un grup de dones comunistes que vivien a la barriada del Molinar i que van ser assassinades allà: Berlarmina González Rodríguez, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia Pascual Flaquer i Maria Pascual Flaquer, així com la més famosa, Aurora Picornell, coneguda com la Passionària de Mallorca, una de les principals dirigents del Partit Comunista a l’illa.
Els identificats. Segons el que publicava el passat dilluns dbalears.cat, els assassinats ara identificats són Miquel Pasqual Quetglas, Bartomeu Matas Alemany i Jordi Colom Estarellas. Les restes de les tres víctimes varen ser localitzades el passat mes de febrer a partir dels treballs que va dur a terme l’equip tècnic de la Societat de Ciències Aranzadi, dins la segona fase d’excavacions i exhumacions de les fosses del cementeri municipal de Porreres, inclosa en el Pla de Fosses 2018-2019 aprovat per la Comissió Tècnica de Fosses i Desapareguts del Govern balear.
La indumentària localitzada al costat de les víctimes —roba d’abric i calçat—, així com altres objectes com capses de pastilles de la tos pròpies d’època hivernal, ja indicaven que les restes localitzades correspondrien a persones tretes de les presons de Bellver i Can Mir, dutes a terme entre els mesos de gener i febrer de 1937. Ara les anàlisis científiques han confirmat les primeres impressions i la identitat dels assassinats.
Fins ara en el cementiri de Porreres el Govern balear hi ha realitzat diferents campanyes d’excavacions que han permès recuperar, d’ençà el 2016, un total de 114 víctimes de la repressió franquista, de les quals se'n pogué identificar en una una primera fase 14, les restes de les quals foren retornades a les seves famílies. Ara s'hi sumen aquestes tres noves identificacions.
Segons el publicat per part del diari citat, Miquel Pasqual Quetglas va néixer a Santa Maria del Camí i vivia a Alcúdia. «Li deien en Miquel de Mestre Jordi. Casat. Treballava el camp i mai no parà esment a les coses de la política», segons la informació recollida en el Diccionari Vermell de Llorenç Capellà. La seva família contà com el 12 de setembre de 1936 uns falangistes el varen anar a cercar a una finca familiar i se’l varen endur a la presó de Can Mir. A principis de gener del 1937, quan la seva filla va anar a dur-li roba neta, li digueren que no tornàs més perquè «mai més tornaria a veure son pare». Va morir assassinat a la Creu de Porreres el gener de 1937, a l’edat de 50 anys.
Bartomeu Matas i Alemany va néixer a Esporles. Tenia trenta-tres anys i era casat. Mestre d’escola, va exercir primer a Berrós Jussà (Lleida), després, en tornar a Mallorca, a Alcúdia i finalment a Sineu, on va ser detingut el 6 d’agost de 1936, essent empresonat primer en el vapor Jaume I i posteriorment a Can Mir. Segons recull el Diccionari Vermell, «empresonat a Can Mir, una tarda, mentre jugava a cartes amb un grup de companys, va sentir pronunciar el seu nom pels altaveus. Tots els jugadors romangueren amb l’alè tallat i ell no es va immutar gaire, tanmateix. S’aixecà lentament i els va dir: “Seguiu. Avui m’ha tocat a mi”. Va estrènyer la mà amb força als presoners que coneixia. “Avui m’ha tocat a mi”». Bartomeu Matas va ser víctima d’una treta amb 15 persones més. Tots varen ser conduïts a Porreres, on els assassinaren.
Jordi Colom i Estarellas era natural de Selva. Era casat i d’ofici, pagès. Tenia un fill i tres filles. Durant les festes de Sant Llorenç de Selva se l’endugueren uns falangistes a la presó de Sant Domingo (Inca). Més endavant seria traslladat a la presó de Can Mir, i al gener de 1937 seria assassinat a la Creu de Porreres.
El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, assegurà el passat dimecres que les identificacions de lestres noves víctimes del franquisme «són una passa important per recuperar la dignitat d'aquelles persones que foren assassinades per pensar de manera diferent». Yllanes destacà que aquest és l'objectiu que cerca la Direcció General de Memòria Democràtica i insistí que «seguirem fent esforços per identificar més restes» i, en aquest sentit, anuncià que el Govern espera «poder començar el tercer pla de fosses» en breu termini.