Aquesta és una crítica que va al revés. Ja saben que normalment una sèrie s’emet i aleshores un servidor escriu la crítica. Però avui faré com en aquell episodi de Seinfeld que comença pel final i avança cap al principi (no l’heu vist mai? Feu-ho! Aprofiteu que ara és a Netflix). Menciono Seinfeld perquè avui vull escriure sobre Larry David, que en va ser el cocreador i que d’aquí a unes setmanes estrenarà la nova temporada de la seva sèrie actual, Curb Your Enthusiasm. I per això deia que aquesta crítica va al revés, perquè no he mirat encara els episodis nous, però vull escriure sobre la sèrie igualment. Preventivament, podríem dir-ne. I és que d’un temps ençà penso que segurament no ens queda gaire temps per gaudir de l’humor de Larry David. Tinc la sensació que un dia d’aquests algú s’ofendrà per alguna de les seves bromes. Aquest algú es queixarà a les xarxes. La indignació serà aleshores multitudinària i Larry David serà degudament dilapidat i la sèrie cancel·lada per sempre més. I ell ho celebrarà rient, és clar.
D’alguna manera, Larry David i Curb Your Enthusiasm, han aconseguit no ser l’objectiu de la cultura de la cancel·lació. I no és que no hi hagi motius. La sèrie s’ha caracteritzat, especialment en els últims anys, per tractar tota mena de temes delicats i sempre amb el protagonista posant al dit a la nafra, d’una manera o una altra. La temporada passada ja mirava la sèrie pensant que no podia ser que se’n sortís de fer bromes sobre el moviment Me Too, el col·lectiu LGTBI+ o els demòcrates. Però se’n va sortir. Només hi ha dues possibilitats: o bé el personatge fa tant de temps que existeix que tothom ha entès com funciona (i que sovint l’objecte de la broma és el mateix Larry David, encara que no ho sembli) o bé la sèrie continua sent prou minoritària com per passar desapercebuda. Però és qüestió de temps que passi. Perquè per a un comediant com Larry David el fet de saber que hi ha algú que es pot ofendre és massa temptador com per no convertir-ho en el seu propòsit. Riure’s d’aquesta mena d’actitud és una dels seves activitats preferides (recordin la trama de l’aiatol·là), i justament per això buscarà tractar temes que facin saltar els ploms. A diferència d’altres comèdies que semblen intimidades per la cultura de la cancel·lació, Larry David hi planta cara.
Ell ja fa temps que és conscient que els seus personatges mereixen aquest rebuig. Recordin el final de Seinfeld, que en certa manera va anticipar sense saber-ho la cultura de la cancel·lació actual. I a Curb Your Enthusiasm el seu personatge sovint acaba sent rebutjat per grups de persones, en representació de la societat, quan no perseguit pel carrer. “El món ha canviat, però ell no”, diu la frase promocional de la nova temporada. I és exactament això. Mentre que al seu entorn es produeixen reajustaments per no ferir sensibilitats, ell continua amb el seu estil de sempre, que és justament fer que el seu personatge sigui inadequat en tota mena de situacions, dient el que no toca. De fet, com més canvia el món, més fàcil ho té Larry David per fer que el seu personatge provoqui situacions socials incòmodes. En un món on cada cop hi ha més línies vermelles en relació a l’humor, un comediant com Larry David és necessari: sap traspassar aquestes línies i sap fer-ho de manera intel·ligent. La seva sèrie és un dels pocs llocs on podem riure tranquils de qualsevol cosa, però sobretot de nosaltres mateixos.
Curb Your Enthusiasm
Creador: Larry David
Repartiment: Larry David, Jeff Garlin, Cheryl Hines.
Temporades: 11
Plataforma: HBO