A la plaça Puixkinskaia de Moscou, al centre de la capital russa, la molesta pluja i una temperatura relativament baixa de sis graus no eren cap obstacle perquè centenars de persones escridassaren contra l'opacitat i les ombres que han arrossegat les eleccions parlamentàries russes del passat cap de setmana. Rússia Unida, la formació oficialista a la qual està adscrit l'autòcrata Vladímir Putin, va revalidar la seua majoria a la cambra amb acusacions de frau de l'entitat civil independent Golos, i després d'haver-hi laminat l'oposició més combativa, com ara amb l'empresonament de l'activista Alexei Navalny. El partit governamental va obtenir, no debades, 315 dels 450 seients que ostenta la Duma, la cambra parlamentària de Rússia.
Aquesta concentració, clarament crítica amb el règim encapçalat per Putin, estava organitzada pel Partit Comunista Rus. Ubicat durant anys en l'anomenada oposició sistèmica, és a dir, en aquella part de la bancada que fa una oposició amable i de poc qüestionament de les polítiques prioritàries dutes a terme per Rússia Unida, ni de les seues pràctiques repressives contra qualsevol dissidència de caràcter mobilitzador de la ciutadania, els comunistes han redoblat les seues crítiques al Kremlin en aquests darrers comicis. Han convocat diverses protestes per denunciar el suposat frau de les votacions, així com han canalitzat part del sufragi més contrari a Putin. Un canvi moderat d'actitud que els ha permès, en certa manera, incrementar la seua presència a la Duma: han passat de l'anterior 13% a retenir el 19% de les paperetes. Tot en un context de malestar per la gestió de la pandèmia de la COVID-19 i una economia que roman estancada.
«El Partit Comunista Rus es troba entre l'oposició i l'anomenada oposició tutelada. Compta amb cert grau d'autonomia, ja que no és, per exemple, una formació com ara Rússia Justa, la qual va ser impulsada per un oligarca proper a Putin per dotar al sistema polític rus d'una aparença multipartidista. Ara bé, tampoc qüestiona les polítiques estratègiques i les línies de l'acció exterior del Kremlin. En termes generals, atesa la seua condició d'únic partit progressista a la Duma, havia centrat les seues crítiques en qüestions socials i econòmiques de caràcter intern», explica Abel Riu, politòleg especialitzat en l'espai postsoviètic, qui complementa: «El Partit Comunista Rus havia estat tradicionalment vinculat als nostàlgics de la Unió Soviètica, la qual cosa significava un vot de gent d'avançada edat. En aquests comicis, però, ha captat vot de gent jove crítica amb Putin i de procedència urbana. S'ha beneficiat de l'anomenat vot intel·ligent».
El vot intel·ligent, impulsat per l'oposició més combativa al règim autocràtic de Putin, busca erosionar amb la màxima eficiència possible el poder parlamentari de Rússia Unida. «Amb l'oposició real aparcada del procés elector, a través d'aplicacions mòbils va idear-se un sistema que determinava el candidat que calia votar per intentar desbancar l'aspirant del poder. Tot i que l'aplicació va ser prohibida, molts joves opositors al règim encapçalat per Putin han optat per votar al Partit Comunista Rus. Es tracta, no debades, d'un dels partits millor estructurats de Rússia i, tot i que no practica una oposició real, ha estat concebut com l'opció menys dolenta per intentar desgastar Rússia Unida», exposa Carmen Claudín, investigadora especialitzada en política de l'antic espai soviètic del Centre d'Estudis i Documentació Internacional de Barcelona (CIDOB). «El Kremlin va pressionar Apple i Google per retirar aquesta aplicació, fins al punt d'amenaçar aquestes empreses amb sancions o amb la detenció del seu personal al país. Aquestes companyies van cedir a les pressions, però el vot intel·ligent ha persistit a través de les explicacions i recomanacions que es feien, per exemple, a través de vídeos de YouTube. El vot tàctic ha tingut un pes important en l'ascens dels comunistes», confirma Riu.
L'estacament econòmic, l'empitjorament de les condicions de vida, amb reformes de pensions de caràcter lacerant, i el desbocament de la pandèmia de la COVID-19 també hi han influït. «Aquestes qüestions han sigut importants en les zones rurals. Es tracta d'un vot protesta que, en certa manera, ha sigut canalitzat pels comunistes. S'ha de recordar que Rússia viu pràcticament les seues pitjors setmanes de la crisi vírica, amb xifres de 800 o 900 morts diaris. La vacunació massiva, de fet, no ha començat fins fa poc i, per tant, només hi ha un percentatge de població amb dues dosis que encara no supera el 30%», radiografia l'expert, qui també apunta l'aparició «de candidats del Partit Comunista amb un discurs més contundent». Alguns dels noms més crítics que ha aixoplugat el Partit Comunista Rus són Nikolai Bondarenko, qui triomfa amb els seus vídeos a YouTube, o el professor universitari de 37 anys, Mijaíl Lobanov.
«Són diputats que parlen clar i que, fins i tot, fan referència a la persecució del Kremlin contra Navalni. Dubto, però, que el partit comunista evolucioni cap a un partit d'oposició dura contra el règim de Putin. En tot cas, podríem parlar d'una formació que aspiraria a ser-hi molesta», puntualitza Claudín qui, tanmateix, retrata el grau de sotmetiment als interessos de Putin que atresoren altres partits de l'anomenada oposició sistèmica: «El partit nacional-liberal de Vladímir Jirinovski, de tendència ultradretana, és altra de les formacions que encaixa en aquesta oposició amable. El seguidisme al Kremlin de vegades arriba fins al punt que no va dir ni pruna quan van fabricar-se una causa contra el governador de Jabarosvk, Sergei Furgal, del seu partit. L'operació, s'ha de recordar, va realitzar-se per col·locar-hi una persona de Rússia Unida».
Tot i l'ascens remarcable dels comunistes a la Duma, les eleccions parlamentàries no han suposat cap advertència per a Putin. El seu poder segueix sent incontestable. «Rússia Unida ha obtingut, tot i experimentar un lleuger descens dels suports, bona nota en aquests comicis. De fet, revaliden la majoria de dos terços i, per tant, tenen capacitat per efectuar, per exemple, una altra reforma constitucional com l'aprovada fa poc més d'un any, amb la qual Putin podia perpetuar-se al poder. El resultat d'aquestes eleccions atorguen legitimitat, aire i marge perquè Putin, fins al moment, pugui afrontar amb més tranquil·litat les presidencials, previstes per a 2024», dissecciona Riu. Rússia Unida segueix governant amb mà de ferro, però la Duma comptarà amb un partit comunista crescut i, en certa manera, més molest per al poder.