La Universitat Pompeu Fabra es va fundar a inicis dels noranta, tot just fa tres dècades, amb la motivació de respectar, impulsar i posar en valor la cultura i l’humanisme. Aquest principi ha estat una constant en cada equip de govern que hi ha hagut al si de la institució acadèmica. Actualment, el Programa de Cultura de la UPF serveix per potenciar, encara més, aquest tret distintiu perquè arribe a cada racó de les facultats que conformen aquesta universitat.
La cultura és una eina de transformació social. És el marc en el qual es desenvolupen les persones, de manera individual i col·lectiva, i és també el context que defineix i distingeix cada societat i cada nació. És en aquest sentit que, per a la UPF, potenciar la cultura és fonamental si el que es vol és transformar la societat i que la mateixa universitat es projecte al món. Si les universitats tenen com a objectiu la docència, la recerca i la transferència de coneixement, la UPF ha afegit el conreu de la cultura i l’humanisme. Per fer visible aquest propòsit, el vicerectorat ha integrat el terme cultura a la seua denominació per donar més projecció a aquesta tasca.
Un pla ambiciós
L’ambició cultural de la UPF ve de lluny. El seu primer rector, el catedràtic de Dret Enric Argullol, va plantejar el lligam del centre acadèmic amb l’arquitectura catalana més destacada. És per això que es van adquirir espais representatius de Barcelona per ubicar els nous campus. Amb aquesta mateixa intenció, però ara en l’àmbit de l’art, la UPF va promoure la col·lecció de pintura contemporània amb els cartells que han obert cada curs acadèmic.
Més endavant, a través de la UPF Art Track –que enguany celebra el cinquè aniversari–, aquesta universitat ha impulsat tot un circuit pel patrimoni artístic i cultural al campus de la Ciutadella, així com col·laboracions amb institucions capdavanteres com ara el Teatre Lliure, la Fundació Joan Miró, la Fundació Vila Casas o l’IDEAL Centre d’Arts Digitals, entre d’altres.
Com que no només el nom fa la cosa, més enllà del passat, la UPF té la mirada posada en el present i en el futur. Per això posa en marxa encara més iniciatives, aquestes noves, clarament adreçades a reforçar la cultura. Tot perquè des d’altres institucions, organismes, empreses, etc. «es pugui teixir una xarxa d’acció per generar i promoure la cultura sense distinció entre l’interior i l’exterior de l’espai universitari, establint mecanismes horitzontals i relacions il·limitades en els reptes i els objectius», segons diu Manel Jiménez, vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació.
Una de les moltes iniciatives per fer possible aquest propòsit és la creació de la col·lecció literària, sota la direcció de la UPF Barcelona School of Management, dels clàssics de literatura universal –en català i en l’idioma original de l’obra– acompanyats amb activitats culturals relacionades amb les obres en qüestió per tal de trobar un altre punt de vista per explicar conceptes en programes d’estudis en àmbits molt diversos. Mathilde Brodu, responsable de Cultura d’UPB-BSM, està segura que «llegir qualsevol clàssic suposa un repte d’interpretació, de desxiframent, d’anàlisi, de comprensió, i una experiència literària com aquesta no ha de ser exclusiva per als qui es dediquen a la literatura, sinó que qualsevol persona que es deixi captar per l’originalitat del relat en serà testimoni», explica al web de la UPF.
L’Aula Escena és un altre exemple d’aquestes activitats. El Teatre, l’Orquestra de Cambra i el Cor han esdevingut una mostra, tant interna com externa, del talent cultural generat al s de la UPF, sempre integrat per alumnes. Durant la pandèmia, les actuacions d’aquests tres actors que integren l’Aula Escena es van haver de fer de manera virtual, com també va ocórrer amb l’Aula Teatre, que mai no va deixar de mantenir la participació. En el Programa de Cultura, totes aquestes entitats culturals també desenvoluparan el seu paper.
Són moltes les activitats que hi ha amb aquest propòsit. Per aprofundir en la iniciativa, entrevistem Manel Jiménez Morales (Girona, 1978), vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació.
-La relació entre la Universitat Pompeu Fabra i la cultura ve de lluny, però com s’actualitza aquesta relació?
-Efectivament, ve de lluny. Però en els darrers temps hem viscut un canvi molt agut en la ciència i, sobretot, en la recerca. En aquest sentit, hi ha un àmbit que ocupa bona part de l’activitat de la universitat: la generació de coneixement, no necessàriament científic, sinó de caràcter cultural, científic i humanístic. Distingim molt, a l’hora de difondre el coneixement, entre una producció científica i altra de cultural. En aquest últim cas, la producció ha de ser bidireccional: ens arriba des de fora, des dels agents culturals que se’ns adrecen; i també la produïm des de la mateixa universitat, aglutinant persones de la comunitat universitària i d’altres que venen a veure exposicions, concerts... Com que la ciència s’està transformant i la cultura també, ho hem vingut subratllant en les nostres actuacions.
-Hi ha tot un conjunt d’accions al Programa Cultural de la UPF, però quina en destacaria?
-A nivell d’accions destacaria el fet que el programa té diversos tentacles per situar-ne el marc. El programa aglutina accions més petites que tenen a veure amb la participació de la comunitat universitària, i algunes més grans que aglutinen agents culturals que desenvolupen projectes comuns. Entre aquests hi ha el projecte per recuperar l’antic Mercat del Peix de Barcelona, al costat del campus de Ciutadella, amb una sèrie d’espais científics, però on l’art i la cultura tenen molta presència i intenten articular un discurs en relació amb aquestes dues disciplines i la recerca. Al Mercat del Peix hi haurà una seu que treballarà en projectes d’art i ciència i també en un dels principis de la UPF, el benestar planetari.
-Això coincideix amb allò que anomenen pedagogia en públic?
-Exacte. Volem, a diferència d’altres agents culturals i institucions, que la cultura a la universitat tingui un element diferencial. No podem competir amb sales de teatre, museus o institucions amb què treballem, no podem oferir una contraprogramació, sinó una cultura parainstitucional, allò que les altres institucions culturals no fan. Per això, parlem de pedagogia en públic perquè és un element que podem oferir a través de la participació del públic, de la comunitat universitària i de les persones que s’hi vulguin acostar perquè hi hagi un aprenentatge respecte al coneixement cultural. Que la participació repercuteixi en l’aprenentatge.
-Per últim, què faran pel cinquè aniversari de la UPF Art Track, que se celebra enguany?
-Estem posant en marxa un projecte de revitalització de l’Art Track. Voldria esmentar una persona molt important en tot això, la impulsora de l’Art Track, Javier Aparicio, catedràtic d’Humanitats que estava a l’equip de Govern. Però cal destacar-lo. Dit això, ens agradaria que l’Art Track fos més membranós. Ara mateix es concentra en les obres artístiques que formen part de la UPF. Això és, generalment, les obres cartellistes de la UPF, atès que cada inici de curs el celebrem amb una d’aquestes obres, amb artistes com ara Jaume Plensa o Roy Fox Lichtenstein. Això forma part de l’Art Track. També algun element més, com ara escultures, la Sala Tàpies, els edificis de la universitat... I ara estem convidant artistes a participar, i el que volem és que estiguin uns mesos en residència perquè l’alumnat pugui treballar amb ells fent treballs de fi de grau, obtenint crèdits, investigacions i que hi hagi un esperit no només d’exhibició, sinó també d’execució. I més membranós en el sentit que s’acceptin obres que no necessàriament siguin físiques, sinó que també hi entrin obres audiovisuals o de les arts escèniques que ens semblen memorables per la seva dimensió. La primera seria el Punktocràtor, que es va estrenar l’any passat i qie és una obra de grafiti que ensenya un Pantocràtor sota una revisió punk. L’artista és en Francesc Punsola. El procés creatiu d’aquesta obra va ser filmat per Alba Cros, directora de cinema i antiga alumna nostra. Aquesta pel·lícula no s’exhibeix físicament, però estarà a l’Art Track d’una manera no tan tangible, tot i que es podrà visitar transmediàticament, és a dir, tindrà vida també a les xarxes. Molts dels projectes plantejats van en aquesta direcció.
