Sola, de Carlota Gurt (Proa)
Després de guanyar el premi Mercè Rodoreda amb Cavalcarem tota la nit, Carlota Gurt publica la seva primera novel·la, Sola, que narra l’aïllament voluntari d’una escriptora a la masia on va passar la seua infantesa. I les conseqüències de tancar-s’hi i trobar-se obligatòriament amb ella mateixa i el pes del seu passat. Gurt ens fa entrar en la història de la protagonista i burxar-hi. Amb un estil personal, impecable i madur.
Estiu, d’Ali Smith (Raig Verd)
Precisament Carlota Gurt fa l’epíleg de l’última entrega del Quartet Estacional d’Ali Smith i destaca que un dels personatges parafraseja Kafka i diu «Un llibre hauria de ser una destral per trencar el mar de gel de dins nostre». Smith ho aconsegueix amb aquestes quatre obres que, a Estiu, fan convergir alguns dels personatges de les novel·les anteriors. Ningú juga amb el temps i la història com Ali Smith; poques veus literàries actuals són tan agosarades en els plantejaments i se’n surten tan bé en el resultat. Cal recordar, amb paraules de Gurt, que el Quartet era un repte: «Smith es va proposar escurçar el temps entre el moment en què es concep una novel·la i el moment en què es publica». La prova de l’èxit de Smith és que aquest «experiment» no és el més important del Quartet, sinó la sensació de literatura en ebullició que transmet la seua lectura.
Ja estem morts, amor, de Xavier Aliaga (Angle Editorial)
La narradora, Anaïs, que diu que és morta, conta com ha arribat a aquest punt a partir de les vides dels seus avis, els seus pares i els seus records d’infantesa i joventut. Aliaga juga amb el temps, les petites històries de família -d’orfes i de matrimonis esquerdats- i continua la indagació sobre el dolor que va començar a Les quatre vides de l’oncle Antoine, però, com ell diu al Post Scriptum «aquesta vegada des de la llibertat, no exempta de responsabilitat, que proporciona la ficció absoluta».
La boca segellada, d’Eugène Pujarniscle (Trípode)
Una atípica novel·la d’aventures publicada a França el 1931 i, fins ara, inèdita en català. Una història de viatges a Indoxina, vaixells i secrets amb moltes -i avançades- crítiques al colonialisme, als prejudicis europeus sobre Àsia i a la societat burgesa: ferotge visió del seu sistema educatiu, denúncia implícita dels avortaments il·legals, etcètera. L’aventura, a més, està molt lluny de ser típica o tòpica perquè el món sobrenatural s’acaba infiltrant en una ficció inquietant. Traduïda per Montserrat Gallart i Santfeliu.
L’imperi del dolor, de Patrick Radden Keefe (Periscopi)
No és una novel·la però es pot llegir com si ho fos. I dispara contra la farmacèutica més cruel i ambiciosa. En Patrick Radden Keefe, l’autor de l’exitosa No diguis res -sobre el conflicte a Irlanda del Nord-, s’ha ficat aquesta vegada en un fangar de dimensions globals: «La història secreta de la dinastia Sackler», la família que es va fer rica amb el Valium i ha provocat una «epidèmia» d’addictes als EUA -i a d’altres països- amb l’OxyContin (la famosa oxicodona del Dr. House). L’imperi del dolor és un document periodístic i històric que Radden Keefe ha escrit amb l’ajuda del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació -que li ha facilitat informació bancària sobre la família Sackler i els seus comptes bancaris ocults.
Et diré R., de Clara Queraltó (Proa)
Una altra guanyadora del premi Mercè Rodoreda, Clara Queraltó, signa aquesta novel·la incòmoda i màgica. Amb un cert aire al Realisme Brut de Carver i companyia, amb una profunditat psicològica que queda dissimulada per la teòrica irrellevància de les accions, Queraltó llança els seus personatges a tomba oberta pels revolts de la quotidianitat. Amb franquesa absoluta i sense por, la protagonista ensenya tots els seus secrets, els seus pensaments, els plecs del seu cervell. Queraltó treballa perquè la seua literatura sigui -o arribe al lector com- una suma de veritats absolutes.
Després de la nit arriba l’alba, de Jordi Jordana (Pagès Editors)
Una interessant barreja de novel·la negra i històrica amb el rerefons dels anys immediatament posteriors a la Guerra civil espanyola. Entre la Seu d’Urgell i Andorra desapareix un industrial de Terrassa que, fidel a la Generalitat i a la República, pretenia portar diners als maquis. El doctor en veterinària Jordi Jordana havia fet quatre immersions en el thriller científic en castellà s’hi llança ara a la novel·la negra en català amb fortuna.