Malgrat les adversitats, no està sent un estiu tan dolent com s’esperava a Benidorm, la capital turística del País Valencià. La tercera ciutat amb més llits d’hotel de l’Estat espanyol —només superada per Madrid i Barcelona— està salvant els mobles gràcies al mercat interior, que presenta una salut de ferro. La caiguda en picat de visitants estrangers —especialment, britànics— s’ha vist esmorteïda per l’allau de madrilenys i bascos que s’hi han desplaçat novament. Mai no fallen.
I és cap altre municipi no encarna el sol i platja com Benidorm. El turisme de masses, que li ha reportat fama internacional, s’ha agafat la baixa per la COVID-19. Una passejada per l’anomenada “zona guiri” de la ciutat en dona fe: desenes i desenes de locals sovintejats per anglesos fa mesos que no obren les seues portes. És una ciutat fantasma.
En canvi, els carrers del casc antic i les zones preferides de bascos i madrilenys de les platges de Llevant i de Ponent evoquen els estius prepandèmics. La bullícia és insistent. Si més no, fins que arriba l’hora del toc de queda i tothom se’n torna cap a casa.
La mostra “El turista accidental”, que fins el 17 d’octubre es pot veure —cada dia, de 15 a 22 hores— al Museu Boca del Calvari, ubicat al rovellet de l’ou de la població, ens transporta als estius de Benidorm que sempre hem conegut. Una miscel·lània d’imatges, captades per Martin Parr, Cristina de Middel i María Moldes, tres fotògrafs de volada, que ens connecta de la ciutat que vol tornar a ser la destinació de centenars de milers de turistes, tal com es pot llegir a cada carrer i cada comerç a través d’un hashtag anb regust trist però esperançador: #BenidormTeEspera.
El turista accidental és, en definitiva, el veí i la veïna de Benidorm habituats a veure turistes d’ací i d’allà pertot arreu. “Aquesta exposició reuneix tres sèries fotogràfiques nascudes d’enfocaments diferents i des d’aproximacions estètiques i conceptuals variades, que reflecteixen uns resultats aparentment semblants, però que amaguen matisos en cadascuna de les preses seleccionades”, afirmen David Trujillo i Rafa Soria, els dos comissaris de la mostra. “Una visió particular de la imatge global de Benidorm, de la llibertat, el respecte i la felicitat dels personatges retratats” que, segons ells, “ens permet veure coses familiars, però d’una manera completament nova”.
Una alacantina a Magnum
Cristina de Middel, fotògrafa documental, treballa per a l’agència Magnum des de 2016. Prèviament havia col·laborat amb mitjans de premsa escrita i alguna ONG. És nascuda a Alacant, però resideix a cavall de Mèxic i el Brasil. En el seu currículum figuren exposicions a capitals internacionals com Nova York, Londres, París o Roma. L’any 2016 va ser guardonada amb el premi Greenpeace photography Award de Zuric i amb Premi Nacional de Fotografia de 2017.
Les imatges que De Middel ha cedit a la mostra van ser captades l’agost de 2008 i l’agost de 2009. Formen part d’una sèrie anomenada “I love Benidorm”, que manlleva un lema present a diversos panells de la ciutat. A les fotografies, expliquen els comissaris, De Middel “reflexiona sobre el paper de Benidorm com a estendard del turisme massiu en el Mediterrani o com la realitat supera la ficció”.
Tot plegat, un treball de recerca basat en la “relació ambígua existent entre la veritat i la fotografia”. “Realitat i ficció es difuminen en arquetips i esterotips reconstruïts en el seu treball”, comenten Trujillo i Soria.
La vida radioactiva
María Moldes, nascuda a Portonova (Galícia) l’any 1974, és la segona participant de la mostra. Ha participat en mostres conjuntes de prestigi, com ara la de Photoespaña 2019, celebrada a Madrid, o en el Festival Circulation(s) de París, en 2018. També va prendre part de l’Hamburg Dear Hamburg, en 2016, i de l’Instagram Photoville que va acollir Nova York en 2015. Entre els seus guardons, se’n destaca el Grant Lens de Cinede, l’any 2020, i el de millor directora del Notodofilmfest, en 2019. Perquè, en efecte, el videoart també és una de les seues especialitats.
Les imatges que formen part de l’exposició “El turista accidental” estan extretes d’una sèrie que va titular “Escenes de la vida radioactiva”, iniciada en 2013. Hi incideix en les fotos kitsch de Benidorm, tot sovint a partir d’un enquadrament tancat. Moldes, subratllen els dos comissaris de la mostra, “crea un món paral·lel de ficció en el qual el centre és allò surreal, la ironia i la malenconia”. Unes imatges, a més, captades des del seu telèfon mòbil, cosa que n’ha possibilitat una aproximació màxima. I molt real.
Un guiri a Benidorm
El nom de Martin Parr (Epsom, Surrey, 1952) és encara més conegut. De fet, es tracta d’un dels fotògrafs documentals més coneguts del planeta. Com Cristina de Middel, treballa per a l’agència Magnum, en el seu cas des de l’any 1994. Va ser-ne el president de 2013 a 2017.
Al llarg dels últims 40 anys, ha dut a terme nombroses exposicions a països ben diversos. Hi ha publicat un centenar de llibres i té obres seues a espais artístics tan emblemàtics com el centre George Pompidou, de París, o la Tate Modern londinenca. També tenen fotos seues el Museu d’Art Modern de Tòquio i el MOMA de Nova York.
“Hem seleccionat 10 instantànies del període comprès entre 1997 i 2019”, diuen els comissaris. “Amb un colp d’ull, seues fotografies poden semblar exagerades o fins i tot grotesques”, apunten, “tria motius estranys, colors virolats i perspectives inusuals”. Això sí, “plenes de crítica, seducció i humor”.
El resultat és ben original, entretingut, accessible i comprensible. “D’aquesta manera, Parr crea la seua pròpia imatge de la societat, la qual cosa ens permet combinar una anàlisi dels signes visibles de la globalització amb experiències visuals inusuals”, conclouen David Trujillo i Rafa Soria.
En resum, un recorregut amè i colorista pel Benidorm que, de ben segur, més prompte que tard tornarà a ser el que era.