La quinta onada ha interromput el rebrot que l'economia experimentava durant el passat trimestre. Entre abril i juny d'enguany, a conseqüència de la relaxació de les restriccions, el PIB espanyol ha crescut un 2,8%. Unes dades de creixement que coincidien a l'àmbit laboral, amb la Seguretat Social sumant 570.000 afiliats nous en juny i el mercat de treball incorporant 464.000 persones més, segons l'Enquesta de Població Activa del darrer trimestre. Aquesta fotografia d'evolució positiva de l'economia també s'ha traslladat als comptes de les principals empreses, com ara CaixaBank. L'entitat financera, segons ha informat aquest divendres des de València, ha obtingut uns beneficis ajustats de 1.278 milions d'euros en el primer semestre.
Aquesta xifra és força superior al resultat que CaixaBank va registrar en el primer semestre de l'exercici anterior, quan va aconseguir uns guanys de 205 milions d'euros. En aquell moment, amb l'Estat espanyol encara sortint del confinament domiciliari decretat per frenar l'expansió de la COVID-19, l'entitat financera va decidir aprovar unes provisions extra enfront de la possibilitat d'un increment de la morositat pel sotrac econòmic pràcticament inèdit de la pandèmia vírica. «En un entorn encara complex i en plena integració, hem aconseguit mantenir la fortalesa del balanç, amb les millors taxes de morositat de la gran banca a Espanya i un elevat ritme d'activitat comercial», ha desgranat Gonzalo Gortázar, conseller delegat de l'entitat financera.
Si es comptabilitzen els impactes associats a la fusió amb Bankia, el resultat atribuït de CaixaBank en aquest primer semestre de 2021 s'eleva fins als 4.181 milions d'euros. La integració financera entre ambdues empreses bancàries suposa, de fet, una aportació positiva neta a efectes comptables de 4.300 milions d'euros pel fons negatiu de comerç o, en l'argot financer profundament dominat per l'anglès, badwill. La boda entre CaixaBank i Bankia, però, també ha comportat costos, com ara els vinculats a l'ajustament de la plantilla i altres despeses lligades a la fusió, les quals ascendeixen a 1.397 milions d'euros. Amb un cost de 1.884 milions d'euros, l'Expedient de Regulació d'Ocupació aprovat per l'entitat financera ha estat qualificat per part del conseller delegat com a «clarament raonable, on totes les eixides eixiran voluntàries».
«Continuem apostant pel futur de les persones que es queden i aquesta empresa continuarà creixent. Les condicions oferides són atractives, sens dubte i estem desenvolupant un pla d'acompanyament dels empleats que vulguen acollir-se. Hem d'estar satisfets amb l'acord, encara que sempre és una tasca ingrata reduir estructures. Hem sigut raonables i responsables», ha remarcat, per informar: «S'ha cobert el contingent de l'ERO, el procés d'adhesions de la qual voluntàries acaba aquest divendres a les tres de la vesprada i puc dir que hi ha hagut un excés de demanda. S'han acollit uns 7.900 empleats». L'entitat, segons ha explicat Gortázar, avaluarà aquestes peticions per compensar les zones en les quals s'ha produït excés d'adhesions amb altres en què han estat menys elevades quan hi ha duplicitats a suprimir. «El nostre compromís en mantenir les oficines en tots els municipis en els quals estem presents és ferm. No desbancaritzarem Espanya. És un compromís assumit amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència», ha indicat.
En cas d'avaluar els comptes des d'una perspectiva proforma, és a dir, sumant els resultats de CaixaBank i Bankia, tant en el primer semestre del 2020 com en el del 2021 i sense agregar els impactes positius que han comportat la fusió per als comptes de la nova entitats resultant de la boda financera, el benefici se situa en 1.343 milions d'euros, respecte dels 347 milions d'euros del 2020. Dintre d'aquesta mena de comparativa, els ingressos core, això és, aquells derivats de l'activitat principal de la companyia, ascendeixen a 5.641 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment de l'1,2%.
En termes de balanç, segons informa CaixaBank, «s'ha consolidat el creixement amb un volum de negoci que supera els 964.000 milions d'euros». No debades, els recursos de clients ascendeixen a 600.993 milions a 30 de juny de 2021, un 44,7% més després de la incorporació de Bankia. Només durant el segon trimestre es registra un creixement del 3,6%. «Els recursos en balanç assoleixen 434.672 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment del 2,9% en el trimestre i del 3,3% anual, mentre que els actius sota gestió se situen en 151.456 milions, després de créixer un 3,8% durant el trimestre i un 10,3% orgànic durant l'any, és a dir, excloent la incorporació de Bankia», complementen des d'una corporació bancària que registra una gran fortalesa financera en termes de liquiditat, solvència i morositat.
Reduir el deute públic
Amb Espanya pendent d'executar les primeres partides dels fons europeus, els quals han de reactivar i transformar l'estructura productiva espanyola, les mirades informatives s'han fixat en com reduir el deute públic que s'ha generat per les intervencions de les administracions públiques per contenir l'impacte econòmic i laboral de la COVID-19. «El nivell de deute públic s'ha incrementat per la intervenció de l'Estat, el qual va evitar que el sotrac en termes econòmics i laborals fora més gran, amb protecció a les empreses i les persones. La reducció del deute generat, però, s'ha de fer de manera ordenada, aprofitant-se el creixement econòmic derivat de la injecció dels fons europeus», ha afirmat el directiu de CaixaBank.