En una etapa marcada per al sector financer per l'accelerament de la digitalització i un entorn de tipus d'interès negatius, CaixaBank va decidir anticipar-se als reptes existents per a les entitats financeres amb una operació de fusió per absorció de Bankia. D'aquest procés d'integració, ha sorgit una companyia bancària, una nova CaixaBank, que ha viscut aquest divendres a València la seua primera junt ordinària d'accionistes. Una jornada, però, que ha estat marcada a l'exterior per les protestes laborals dels treballadors incorporats al procés d'acomiadaments de la plantilla.
José Ignacio Goirigolzarri, antic responsable de Bankia i actualment president de CaixaBank, s'ha estrenat davant dels accionistes amb un discurs en el qual ha remarcat l'impacte positiu de la fusió financera. «CaixaBank es converteix en el principal grup financer del nostre país, amb una clara vocació de lideratge ibèric, i neix amb la confiança que ens atorguen més de 21 milions de clients a Espanya i Portugal», ha ressaltat, per expressar: «Tots els sectors econòmics han sofert en major o menor mesura els efectes de l'estricte confinament i les seues seqüeles en el consum i en la inversió. Així ho reflecteixen descensos del producte interior brut mai vists en la història recent. Afortunadament, s'han posat en marxa mesures de suport d'una envergadura sense precedents que han mitigat els efectes més durs de la crisi, i que estan permetent sostenir els ingressos de nombroses famílies i empreses».
El sector bancari, segons ha exposat, «com a sector cíclic, no ha estat immune ni a la pandèmia ni a les seues conseqüències, la qual cosa ha afectat els volums, els ingressos i, per descomptat, a la gestió prudencial dels riscos». «No obstant això, en aquesta crisi, la situació de la banca ha estat diferent respecte a l'anterior del 2008 i, gràcies als esforços realitzats en els últims anys, els bancs hem comptat amb una posició de gran fortalesa per a fer costat a les famílies i empreses», ha comparat abans de subratllar les dades de CaixaBank en 2020, en un exercici marcat per la seua operació de concentració bancària: «Mostren una gran fortalesa comercial amb creixement de volums i quotes de mercat, una gran robustesa de balanç, i una rendibilitat ajustada a l'entorn. L'exercici es tanca amb un benefici atribuït de 1.381 milions d'euros, després de dotar provisions extraordinàries per 1.252 milions d'euros».
«La fusió és la nostra resposta estratègica als enormes desafiaments que com a sector ens enfrontem. Amb la fusió, busquem una grandària crítica per a millorar l'eficiència i disposar d'una major capacitat d'inversió en tecnologia i innovació», ha exposat, per assenyalar: «Comptant, a més, amb una major robustesa financera. Un balanç fortament aprovisionat i ben capitalitzat per a afrontar aquesta crisi, la qual cosa ens ha de permetre fer costat a les famílies i a les empreses i, en definitiva, a la societat». «Disposem d'una rendibilitat sostenible, gràcies a un mix de negoci equilibrat i amb una alta capacitat de generar ingressos diversificats», ha complementat.
El negoci financer tradicional, no debades, s'enfronta a un conjunt de profunds desafiaments. «El primer gran desafiament té a veure amb l'entorn de tipus d'interès negatius. Es tracta d'un entorn al qual ja ens veníem enfrontat des de fa més de cinc anys, però que la política monetària envers la crisi de la pandèmia els ha empès a nivells negatius mai vists. És evident que aquesta situació es prolongarà per un període llarg de temps. De fet, el mercat està descomptant que no veurem l'Euríbor a dotze mesos en terreny positiu fins a octubre de 2024», ha radiografiat, per afirmar que l'existència d'uns tipus d'interès negatius «ha deixat de considerar-se conjuntural i ha d'assumir-se com un canvi estructural en el nostre negoci». «Això ens està obligant a repensar el model tradicional, perquè determinades activitats deixen de ser rendibles, i és necessari incrementar les fonts d'ingressos amb altres activitats, com, per cert, du fent des de fa temps CaixaBank amb notable èxit», ha indicat.
«Ens enfrontem, en segon lloc, a una autèntica revolució tecnològica, la velocitat de la qual s'accelerarà en el futur. Aquesta revolució afecta a tots els elements de la cadena de valor del nostre negoci, des de les nostres infraestructures als nostres canals de distribució, passant per la relació amb els nostres clients. Fixant-me en les nostres infraestructures, aquesta evolució ens exigeix una profunda reconfiguració del nostre core bancari i una migració des de magatzems de dades tradicionals al núvol. Això és necessari no sols per a ser més eficients, que ho és, sinó també per a treure el màxim profit a la utilització de noves tècniques com les diferents declinacions de la intel·ligència artificial, l'adopció de la qual és sens dubte una font d'avantatge competitiu», ha raonat, per advertir: «En aquesta evolució, tenim grans competidors que, o parteixen des de fora del sector financer amb una potència i capacitat extraordinària, o el fan des de l'activitat bancària exnovo, sense els legacies que tenim els bancs tradicionals». «La resposta a aquest repte requereix un enorme esforç tant des del punt de vista financer com des de l'atracció de talent amb perfils diferents als tradicionals», ha expressat.
L'altre gran desafiament de la banca és un entorn d'enorme competència. «En tercer lloc, ens trobem en un entorn d'una enorme competència. I quan parlem d'enorme competència, per a un grup financer com el nostre, crec que cal considerar un doble pla. El primer, en el món del finançament. En aquest capítol, estem assistint a un creixement molt singular de competidors no bancaris, la qual cosa se sol denominar el shadow banking. Aquests competidors, beneficiaris d'una situació en la qual no tenen els requeriments reguladors en termes de capital que tenim els bancs, estan creixent de manera extraordinària. Us done una dada: a tancament del 2019, un 40% del total d'actius financers del sistema europeu, és a dir, 45 bilions d'euros, estaven en mans d'entitats financeres diferents de bancs», ha argumentat, per complementar: «El segon capítol de creixement de competència està en el món de la banca retail, on la retroalimentació del canvi dels hàbits dels clients i la revolució tecnològica està fent caure les barreres d'entrada en el sector».
«Sempre he cregut en la competència, perquè crec que és bona per als clients i també per als bancs, perquè ens obliga a guanyar múscul. Però també he cregut que establir diferents nivells reguladors genera uns arbitratges que, com vam veure en la crisi anterior, pot desestabilitzar el sistema. Però, siga com siga, aquest és l'entorn competitiu en el qual ens mourem en els pròxims anys. Enfront d'aquest entorn, és indubtable que la nostra fusió, que és possiblement la decisió estratègica més important que pot escometre una entitat, ens dóna un extraordinari punt de partida», ha sostingut, per puntualitzar: «Però és això, un gran punt de partida, no d'arribada». «Mirant al futur, aquesta situació ens obligarà a prendre decisions estratègiques molt importants, però, sobretot, ens obligarà a ser una organització enormement flexible, capaç de respondre amb una enorme velocitat a un entorn canviant. És un repte d'enormes dimensions», ha pronosticat.
CaixaBank ha afrontat aquest repte en un exercici marcat pel sotrac econòmic de l'emergència sanitària de la COVID-19. «Ha estat un any excepcional condicionat per la pandèmia, en què CaixaBank ha demostrat de manera molt tangible i especial que és al costat dels clients i al servei de tota la societat. També ha estat un any amb una intensa activitat amb clients, amb un increment de volums de negoci, de quotes, amb generació de resultats i amb un balanç reforçat», ha assenyalat el conseller delegat de l'entitat financera, Gonzalo Gortázar, qui ha remarcat: «Ha estat també l'any de la fusió, que suposa un pas endavant decisiu en l'abast, capacitat competitiva i sostenibilitat del projecte de CaixaBank». «Gràcies a l'entrega de milers de professionals i a l'intens treball en equip, l'entitat va mantenir la seua extensa xarxa d'oficines plenament operativa en els pitjors moments per donar servei i suport als clients», ha accentuat.
Des de l'inici de la crisi del coronavirus fins al març d'aquest any, segons ha exposat Górtazar, la companyia bancària «ha concedit 505.000 moratòries de crèdit a Espanya i Portugal per un valor de 17.500 milions d'euros, que pugen a 615.000 milions tenint en compte Bankia». «A Espanya, s'han concedit 13.300 milions d'euros en préstecs amb avals públics, que s'eleven a 22.000 milions d'euros afegint els concedits per Bankia», ha desgranat el conseller delegat, qui ha destacat l'obtenció d'uns beneficis rellevants en un context d'emergència sanitària i marcat pels reptes persistents que afronta el sistema bancari. «Fruit de l'evolució d'ingressos i despeses, la ràtio d'eficiència, que valora la qualitat operativa del negoci, va millorar durant l'any fins a situar-se en el 55,1%. En ella hem de seguir amb el focus posat, amb l'objectiu de seguir millorant la futura sostenibilitat de la nostra activitat», ha completat.
Les intervencions de determinats accionistes han estat crítiques amb l'ERO de 8.000 persones que ha plantejat l'entitat financera, així com el moment més controvertit s'ha donat quan el Fons de Restructuració i Ordenació Bancària, de caràcter públic i segon accionista de l'entitat financera, ha votat en contra de les remuneracions dels directius de la companyies. Aquest vot negatiu es produeix després de les crítiques de la ministra d'Economia, la social-liberal, Nadia Calviño.