Feia anys que no se’n sentia a parlar, però Unabomber, el filòsof-terrorista-tecnòfob-geni, mai no ha deixat d’estar viu, ni de ser el que en diuen “un referent” en el món de les idees radicals. Actualment hi ha més de dues-centes edicions en paper del seu Manifest-La societat industrial i el seu futur, traduït a més d’un centenar de llengües entre les quals el català (a Edicions Difon la idea i a la xarxa). Condemnat el 1998 per intentar fer explotar un avió de passatgers, matar tres persones i ferir-ne 23 més després d'enviar 16 bombes de correu entre 1978 i 1995, Kaczynski, que tenia un doctorat en matemàtiques per la Universitat de Michigan després de graduar-se a Harvard, és molt més que una icona de l’era pop.
Per a molts és el profeta de les dissorts de la societat tecnològica, que s’han fet cada vegada més evidents amb la covid-19. La seva cabana, a les muntanyes més perdudes de Montana, sense ni tan sols aigua i llum elèctrica, es va poder veure reproduïda al Newseum de Washington (un museu tancat el març d’enguany que era dedicat a la història de la premsa i de la llibertat d’expressió). Des de fa anys, en una cel·la de formigó a la presó de Florence (Colorado), coneguda com l'"Alcatraz de les Muntanyes Rocalloses" té permís per escriure cartes, cosa que segons sembla el manté molt ocupat.
Fins i tot li han sortit imitadors, com el grup mexicà Individualistas tendiendo a lo salvaje (ITS), que des de fa deu anys ha fet incursions en el terrorisme tecnològic a diversos països d’Amèrica Llatina i fins i tot a Escòcia i a Atenes. ITS i la seva llegenda és un d’aquells temes sobre els quals el qui en saben no en parlen i els qui en parlen no en saben, però, segons l’article corresponent de la Viquipèdia, hi ha membres del grup empresonats a Xile, a Escòcia i als Estats Units. Ningú sap si ITS (i el seu plançó Reacción Salvaje) és de dretes o d’esquerres. Deixem-ho en què ser reaccionari avui s’ha convertit en una estranya manera de ser progressista.
El món, però, ha donat moltes voltes d’ençà que Kaczynski va ser condemnat. Tot i la seva llarga estada a la presó, possiblement l’ajudarà a sortir, si finalment es confirma el perdó presidencial, el fet de no haver estat mai jutjat, perquè va avenir-se a la condemna, evitant així una possible pena de mort. Una aliança de conveniència entre fiscals, psiquiatres, especialistes en prevenció de la pena de mort, els propis advocats de Kaczynski i fins i tot el jutge del cas, van tancar-lo per vida, amb una declaració de culpabilitat i en una pena de cadena perpètua sense llibertat condicional. Un diagnòstic d’esquizofrènia paranoica arregla moltes coses. Tot cal dir-ho, en la perspectiva del temps que ha anat passant, el seu no-judici va resultar sobre tot positiu per a l’establishment, perquè hauria estat un debat filosòfic d’envergadura sobre l’industrialisme.
Per la resta, aparentment el vell Unabomber conserva el bon humor. Fa poc, en el 50è aniversari de la seva promoció, va escriure a la revista d'antics alumnes de Harvard que la seva ocupació actual era "presoner" i com a premis més destacats va esmentar "vuit sentències de cadena perpètua". També incloïa el seu manifest com a “publicació destacada”. Una versió manuscrita del seu manifest s’ha venut en subhasta per 17.525 dòlars. Malauradament, no podrà posar-se al dia amb els seus companys de classe en el seu retrobament de 50 anys però sembla que està en forma.
És una mica paradoxal que la seva obra sigui estudiada avui arreu com una de les expressions teòriques més significatives de la tecnofòbia i de la tecnoètica llibertària i que, al mateix temps, un llibertari radical, anarcoprimitivista i neoluddita i terrorista!, sigui elogiat bàsicament per sectors molt conservadors, que veuen a venir la fi del món, exhaurit per una tecnologia desarrelada i antihumana. No hi ha res als seus escrits que permeti suposar que Unabomber és un boig, i si ho és caldria situar-lo al mateix rengle que Rousseau, tot un histèric de marca, o Thoreau, de qui sovint s’oblida que estava a favor del “terrorista” antiesclavista John Brown. És més que discutible que el mil·lenarisme de Kaczynski pugui considerar-se una proposta política coherent en els temps que corren i ell no es va vincular mai a cap grup polític (ni antipolític). Sempre va menysprear el que anomenava “la tendència masoquista de les tàctiques esquerranoses”, el hippisme, l’ecologisme universitari i els posicionaments happy-flowers; i no sembla que els anys de presó l’hagin fer canviar.
En temps apocalíptics i pandèmics, l’avís del Manifest és obvi: “Si el sistema fracassa les conseqüències seran molt penoses. Però com més creixi el sistema més desastrosos seran els resultats del seu fracàs, de manera que, si ha de fracassar, val més que ho faci abans que després”. El diagnòstic de l’Unabomber sobre el que anomenava “la sobresocialització” que porta a la baixa autoestima i a la dependència emocional s’ha vist també confirmat avui. Els milers de persones que abandonen les grans ciutats amb la pandèmia li estan donant la raó. No hi ha cap sociòleg seriós que no signi que: “Entre les condicions anormals presents en la societat industrial moderna hi ha l’excessiva densitat de població, l’aïllament de l’home de la natura, l’excessiva rapidesa del canvi social i el col·lapse de les comunitats naturals de petita escala, com la família extensa, el poble o la tribu” (paràgraf 47). No sé si Biden alliberarà Kaczynski, però sembla prou clar que els temps que estem vivint l’han convertit en un clàssic. En català sempre s’ha dit els bojos fan bitlles.