—Per què decideixen fer una acció conjunta amb organitzacions catalanes?
—És la primera mobilització que promovem entitats basques i catalanes que és fruit de la cooperació entre nosaltres. Feia temps que dèiem que volíem passar d’organitzar actes de solidaritat entre els pobles a una col·laboració més propera. Aquest és el primer fruit. Hem decidit fer-ho amb Catalunya perquè tenim moltes coses que uneixen els nostres pobles. Som part dels pobles que aspiren a ser lliures i sobirans. Les nostres lluites venen de lluny i compartim una sèrie de valors: llibertat, autodeterminació i democràcia. A més, ens uneixen els obstacles i dificultats que tenim davant. Bàsicament, que tenim davant un Estat que respon amb violència, repressió i presó a l’exercici de drets. Ens semblava el més natural i el més intel·ligent unir les nostres forces per enfrontar aquesta situació.
—La cooperació tindrà una continuïtat en el futur de forma estratègica?
—Per nosaltres és estratègic. I ampliar-ho amb el poble gallec i pobles d’Europa que volen decidir sobre el seu futur. Emprenem aquest camí a llarg termini. De moment, estem immersos en el dos de juliol de 2022, perquè no és un repte petit
—En què consisteix la Via Pirinenca que preparen pel 2022?
—Es tracta d’il·luminar més de quatre-centes muntanyes que hi ha de punta a punta del Pirineu, creant una línia de llum. Com si fos una cadena humana de llum per reflectir que els Pirineus, més enllà de ser ser una frontera, és un poble d’unió entre els nostres pobles. Per destacar que tenim molts punts en comú. Creiem que serà una mobilització molt impressionant, amb un punt artístic. Molt bonica, també. A Gure Esku ens agrada reivindicar de manera molt evident i clara, però sempre amb positivisme i creant il·lusió. Fent veure que tot i plantejar-nos reptes difícils, els podem fer.
—Com veu la situació de l’independentisme a Euskal Herria?
—Nosaltres no defensem la independència, defensem el dret a decidir. Sobre aquest fet, que treballem des de 2013, podem dir que en el seu dia era un tema de debat més de les elits polítiques i ara hem creat condicions perquè el debat sorgeixi a nivell social. Gràcies a la feina que hem fet, avui dia, repetidament, enquestes diferents, diuen que el 70% de la ciutadania basca dels tres territori està a favor de decidir el seu futur polític i el marc polític institucional. Quan parlem de decidir sobre altres temes (econòmics, ecològics, lingüístics) aquesta majoria encara és molt més àmplia. Ara volem activar i comprometre aquesta majoria en el camí cap a la sobirania dels territoris del País Basc. A nivell polític, és cert que la pandèmia ha fet forat a nivell social i polític i ha canviat les agendes. Però, en aquest moment al a Comunitat Autònoma Basca una majoria de partits polítics estan dient que a la tardor és important reobrir el debat de l’autogovern de la CAV. Nosaltres esperem que sigui així. Aquest cap de setmana hem fet una mobilització a Bilbao per recolzar que s’obri aquest debat i que incorpori el dret a decidir com un eix principal de l’autogovern. A Navarra sabem que hi ha dinàmiques relacionades amb qüestions socials relacionades amb la sobirania de Navarra. Avui dia, l’estatut de Navarra segueix sense haver-se fet cap referèndum i l’any que ve fa 40 anys. A Iparralde, té suport el dret a decidir i el 2017 es va constituir una institució propia i des de llavors es treballa per aprofundir a la democratització d’aquesta institució i aprofundir en més eines perquè la ciutadania d’Iparralde pugui decidir el seu futur polític.
—Veuen el procés de renovació estatutari com una oportunitat per a l’exercici del dret a decidir sobre la qüestió nacional?
—Sí. Hi estem treballant, des d’abans de la pandèmia. Treballem amb un acord de base política a partir del qual s’ha obert una ponència d’autogovern. S’ha treballat amb una comissió d’experts per dissenyar el possible articulat d’un nou estatut. Aquí entra la pandèmia. Fins ara han estat una mica reticents a nivell polític a obrir aquest debat. Ara se’ns està dient que a partir de la tardor es reobrirà el debat. En aquests articulats, d’una manera o altra es recull el dret a decidir. Això ja ho veiem com un pas. És veritat que no només és important que es reculli el dret a decidir, sinó també eines perquè es pugui realitzar. A la tardor i la primavera veurem que les portes que s’estan obrint són importants. No volem ser només espectadors. Estem convençuts per aprofitar les oportunitats.
—Quina posició pren el PNB amb el dret a decidir?
—Crec que el discurs en general s’ha diluït respecte el dret a decidir. És normal que amb la pandèmia veiem només les mesures que hem de prendre a curt termini a nivell sanitari i etc. Però bé, nosaltres hem vist declaracions de EH Bildu i el PNB que diuen que l’autogovern del que disposem té eines limitades per fer front a situacions com la crisi que hem viscut. Necessitem que el nou autogovern ens garanteixi que podrem desenvolupar les competències. Entenem que el dret a decidir és una d’aquestes garanties.
—Creu que a Euskal Herria es pot plantejar un referèndum d’autodeterminació en un marge proper de temps?
—No sóc ningú per dir quan vindrà el referèndum. No ho sabem preveure. treballem perquè vingui com abans millor. Som conscients de com més suports tinguem, més a prop serà aquesta possibilitat. Sí que és cert que el procés estatutari del nou autogovern obre l’opció, dins la comunitat autònoma, de fer un referèndum. Ja sigui després de tramitar a Madrid o, com sabem que es recull a la proposta, que hi hagi una consulta habilitant prèvia abans de ser traslladat a Madrid. Sí que sabem que hi haurà una consulta o un referèndum. Treballarem perquè sigui així. El procés de decisió del nou marc ha de tenir en compte la posició de la ciutadania.
—Qualsevol introducció del dret a decidir en el procés estatutari serà tombada pel Tribunal Constitucional, en principi…
—Bé… sí. És cert que la doctrina constitucional no és favorable al dret a decidir. Però, creiem que la doctrina constitucional no és la que ha de marcar si el dret a decidir és democràtic o no. Nosaltres creiem, i ara ho estem veient amb la mesa de Catalunya, que sempre al final és important tenir en compte la voluntat de la ciutadania. Que la voluntat de la ciutadania pugui fer que aquests lligams polítics puguin canviar. Això ho tenim clar, i no és només amb el dret a decidir. També amb la llei trans i altres lleis. Al final, els drets bàsics es conquereixen als carrers, a base de grans mobilitzacions. Quan mirem al context internacional veiem que el dret a decidir és possible i democràtic. A Espanya es tendeix a interpretar la llei de forma molt restrictiva. L’estat de dret no pot limitar el principi democràtic. Que un estat ens negui l’expressió ens sembla que és un conflicte europeu. Aquesta mena de mobilitzacions també busquen portar el tema a Europa. Reflectir que el conflicte català no és només el conflicte català, és un conflicte de l’Estat.
—Des de Gure Esku es plantegen que si no els deixen exercir el dret a l’autodeterminació, optar per la via unilateral?
—El nostre primer escenari és l’acordat. Creiem que és el que dona més garanties. No entenem la via unilateral com una estratègia i l’acordada com una altra. La via unilateral depèn de quin escenari et trobis. Si trobes un escenari en què se’t nega la voluntat i només reps repressió, clarament la via unilateral ens ajuda a guanyar la posició per arribar a una via acordada. Però, creiem que la solució del conflicte al final serà en la via acordada. Cal donar l’oportunitat a la ciutadania a expressar-se i després haurem d’acordar: entre ciutadans, entre partits i entre institucions. Creiem que les vies no estan contraposades. En un context concret, la via unilateral ens pot ajudar a guanyar força a l’hora de tenir més força per canviar la postura de bloqueig de l’Estat. Però, sempre cal ser conscients que la solució del conflicte es basa en una via acordada. Aquest és l’escenari que treballem al País Basc. De moment, aquí no hem trobat el bloqueig perquè estem treballant a les institucions basques. Nosaltres no acceptarem menys que el dret a decidir i tampoc vetos ni bloquejos. Ja veurem quines són les vies més adequades per fer passos endavant.