Hi ha edificis que són símbols de realitats i d’aspiracions. Aquest dimarts, nou dirigents independentistes han retornat, indultats, a dues seus de l’autonomia catalana, el Palau de la Generalitat i l’edifici del Parlament, que anys enrere van voler convertir en les seus del poder d’una nova Catalunya republicana. Un somni per ara frustrat que els va dur a seure davant dels jutges del Tribunal Suprem i a passar més d’un miler de nits entre presons, gentilesa de l’aparell de l’Estat espanyol.
Mentrestant, les institucions que volien apoderades han travessat el calvari del 155 i els recursos al Tribunal Constitucional. Unes institucions, que malgrat l’indult rebut, no poden aspirar a ocupar de nou, tot i que els seus partits segueixen guanyant eleccions. Heus aquí la gràcia de la mesura, també de gràcia, impulsada per Pedro Sánchez com a capitost de la coalició PSOE - Podem que governa l’Estat espanyol: llibertat de moviment, però no pas d’acció política.
Un punt (i seguit) d’inflexió, la sortida dels presos polítics de la presó, que ha suposat celebració i crítica a parts iguals i que ens alguns moments s’ha volgut vestir d’emocions i solemnitat perquè la trascendència no quedés atrapada en la bardissa del politiqueig.
La tarda de dilluns, doncs, ha servit per a escenificar el retorn dels ara expresos polítics als anhelats edificis institucionals. El cert és que molts dels dirigents independentistes ja hi havien tornat a aquestes institucions, el fet de fer-ho junts i en llibertat -parcialment indultats- era ara el tret diferencial. Com ja va passar la setmana passada a Lledoners, els retrets polítics han quedat per unes hores de costat -malgrat que els darrers anys les punyalades hagin volat de dins i de fora dels barrots de Lledoners, Wad Ras i Puig de les Basses.
Al punt de les quatre de la tarda, el nou indultats -Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Josep Rull, Raül Romeva, Jordi Turull, Joaquim Forn i Dolors Bassa- han estat rebuts a les portes del Palau de la Generalitat pel president Pere Aragonès i el vicepresident Jordi Puigneró. També per un grup reduït de persones que els ha aplaudit, igual que ho han fet els treballadors de l’edifici en entrar al pati central. Després, enfilada l’escala que mena a la Galeria Gòtica, han fet cap al Saló de la Mare de Déu de Montserrat on els esperaven els actuals consellers. Si a baix les salutacions han estat amb un formal i Covid Free xoc de punys, de portes endins ha estat el moment de les abraçades.
L’acte formal de rebuda dels sis exconsellers i els altres tres empresonats ha estat de nou a la Galeria Gòtica, on han segut cara per cara amb els membres de l’actual executiu i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. També una filera de cadires buides que Aragonès s’encarregaria de recordar que eren pels absents, els exiliats.
“Volem el que volíem i així mateix volem, ben alt”. Els versos de Mireia Calafell, recitats per l’actriu Laura Pau, han donat pas a tres breus intervencions. La del vicepresident Puigneró, “avui fem un acte de justícia”; les de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, “no tots som aquí, hi ha persones exiliades que no poden tornar a casa seva”; i les del president Aragonès, “retrobar-nos aquí demostra el vostre compromís infranquejable amb el país i la seva gent i això requereix tota la solemnitat”.
Tots tres han seguit el fil discursiu amb què l’independentisme governamental ha entomat els indults. “Avui res no s’acaba, ens correspon perseverar, perseverar i perseverar. Ens comprometem amb l’amnistia i l’autodeterminació. Us mereixeu que es reconegui que no vau cometre cap delicte”, deia Pere Aragonès que ha clos la seva intervenció insistint en què “seguim tossuts en fer possible la independència de Catalunya. La vostra llibertat ens fa més forts, contem amb vosaltres”.
No hi ha hagut cap marge d’agraïment a l’Estat ni a l’executiu de Sánchez, encara que Junqueras digues diumenge en una entrevista a LaVanguardia que “l’actitud del Govern espanyol és la millor en una dècada”. Les diplomàcies han quedat fora dels espais d’emotivitat i solemnitat.
Per a tothom excepte, potser, per a Junqueras, que és el que s’ha mostrat en tot moment, com ja va passar a Lledoners, amb un posat més seriós, incòmode quan li feien festes aquells que s’alegraven de la seva llibertat. “Sembla que ens alegrem que hi hagi molts represaliats”, va denotar el líder d’ERC moments abans de la sortida de Lledoners quan va demanar als seus companys sortir amb cara de “funeral” en contraposció al posat de “victòria” que demanava Cuixart.
La seriositat junquerista i la joia cuixartista, dos maneres de viure uns mateixos fets per part de dos dels presos polítics amb més dimensió mediàtica, s’han vist de nou clarament reflexades en l’entrada al Parlament, segona parada de la tarda. La part de sota i la de dalt de l’escala principal eren plenes de diputats d’ERC, Junts per Catalunya, la CUP i fins i tot dels comuns, que han aplaudit intensament l’arribada esglaonada dels presos. També ho han fet, especialment en el cas de Carme Forcadell, un gruix significatiu de treballadors del Parlament. Amb més emoció que protocol, les abraçades i les rialles s’ha anat succeint fins que un cop tots dins, han estat rebuts per Laura Borràs, presidenta de la cambra.
Feta la rebuda a la sala d’audiències, tots nou presos i Borràs, han escenificat el retorn dels indultats a l’auditori, ple de diputats, exdiputats i treballadors. “Ens satisfà molt veure-us lliures. Perquè la llibertat posa fi al vostre patiment, al de les vostres families i el de les persones que hem viscut amb dolor la vostra situació injusta”, ha manifestat Borràs abans de donar pas a Forcadell, de qui ha dit que era un “el millor estímul a l’hora de no defallir en la defensa d’aquesta institució”.
La que fou president del Parlament ha estat de nou l’encarregada de parlar en nom dels indultats. Amb un llaç amb la bandera LGTBI+ a la solapa, ha dirigit una salutació “molt cordial al personal del Parlament” i ha reconegut haver-se emocionat en “entrar a casa nostra la casa de tots els ciutadans i ciutadanes del país”. En la mateixa línia que abans al Palau, ha recordat que hi ha “unes persones que no poden tornar perquè són a l’exili. Per això nosaltres volem l’amnistia”. No obstant això, ha remarcat que el retorn tal com s’ha fet “no és la victòria que nosaltres voliem, però no tinguem cap dubte que és una victòria”.
L’acte l’ha clos Borràs, amb el que potser ha estat el discurs més polític de la tarda. “Volen fer creure que us perdonen perquè us vau equivocar, però us perdonen perquè teniu raó”, ha dit la presidenta del Parlament abans de donar pas a la fi del reconeixement. El record constant de la repressió persistent filtrava per les escletxes de tots els discursos de la jornada.
Una tarda plena de simbolisme que s’ha anat acomiadant mica en mica, al ritme que els nou expresos polítics han anat abandonant el Parlament. Els darrers, Carme Forcadell i Josep Rull, que han invertit una llarga estona a conversar amb els treballadors del Parlament. Rull, especialment rialler, sembla retornar amb ganes de conversa i ja a Lledoners va ser el darrer a marxar, sempre escudat, això sí, pel que fou el seu segon, l’exconseller Damià Calvet, ara al davant del Port de Barcelona.
Tot plegat, la constatació d’una excepcionalitat, la sortida de presó de membres de l’anterior Govern de la Generalitat, que caldrà veure com cristal·litza un cop vagi prenent els camins de la política rutinària. Uns senders que seguiran, de segur, marcats pel pes de la judicatura espanyola.