Encara era fosc quan, a la matinada del dijous dia 17 de juny, una impressionant massa arribava al moll de Palma. Era el Mein Schiff 2, un creuer del grup turístic TUI. El primer que atracava a Mallorca des de l'esclat de la pandèmia, el març de 2020. Havien transcorregut quinze mesos durant els quals la badia de Palma no havia rebut cap d'aquestes controvertides naus.
Polèmica. A les principals destinacions que visiten provoquen problemes de contaminació i impacte per mor de la gran quantitat de turistes que transporten al mateix temps. En algunes -com Venècia, Palma, València, Barcelona, Vigo, A Corunya... - provoquen protestes i la reanudació d'aquests serveis turístics no ha agradat gens ni mica. A la bonica i decadent ciutat d'Itàlia del Nord -on també han tornat les immenses naus de visitants - ja s'han aixecat veus que adverteixen que si no es posa límit al tonatge dels creuers i hi segueixen arribant els més grans la ciutat es farà mal bé molt més aviat del que se suposava.
A Palma també s'ha reactivat el moviment contrari als creuers. Durant la pandèmia la Plataforma contra els Megacreuers havia demanat a Port de Balears, presidit pel socialista Francesc Antich -expresident del Govern balear i antic senador en representació autonòmica -, que limités els futurs permisos d'atracament dels creuers. Una part de l'esquerra, com Podem i Més, es mostra molt crítica amb aquest negoci turístic. Però el PSIB-PSOE, que controla la conselleria de Turisme, tot i que assegurar que treballa perquè els creuristes arribin a Palma de forma escalonada, no està per la labor de controlar de forma restrictiva tal i com demana la plataforma. Val a dir que la majoria dels comerciants del centre de Palma defensen aquest tipus de turisme perquè, segons assegura la Petita i Mitjana Empresa de Comerç -PIMECO - “no tots són iguals i n'hi ha que deixen prou diners” a la xarxa comercial que en el centro històric atén aquests visitants.
Amb la recuperació la setmana passada dels creuers -s'espera que visiti Palma una mitjana d'una nau cada dos dies durant la temporada alta – també s'ha reactivat la plataforma que lluita contra aquesta modalitat massiva de turisme. En efecte, la Plataforma contra els Megacreuers ha criticat l'actitud tant del Govern com de Ports de Palma respecte al primer gran creuer que arribà dies abans a la ciutat, perquè el conseller de Turisme, Iago Negueruela, i el president de Port, Antich, donaren en persona la benvinguda al Mein Schiff 2.
Representants de la trentena d'entitats socials, ecologistes i veïnals que conformen la Plataforma contra els Megacreuers, han aprovat un manifest en el que protesten per la recuperació sense matisos dels circuits de creuers, inclosos els més grans que són els que impacten negativament en moltes ciutats. La plataforma exigeix tant al Govern espanyol com a les administracions autonòmiques i locals que es torni a limitar l'arribada dels creuers per raons «de salut pública, d'emergència climàtica i d'impacte social.».
En el manifest s'assegurà que «Espanya és el segon país europeu amb més emissions de gasos amb efecte hivernacle procedents dels vaixells i el primer per contaminació dels creuers.» I que «Palma és la segona ciutat més contaminada pels megacreuers». Així mateix, s'assegura que «davant la recent resolució del Govern central que aixeca el veto als creuers, la Plataforma contra els Megacreuers exigeix que es decreti la moratòria sobre aquest tipus de turisme al port de Palma. Els motius són els mateixos que els plantejats des de fa dos anys: la necessitat d'estudiar i analitzar els impactes econòmics, socials i ambientals dels creuers sobre la ciutat i les Balears, per tal de posar límit a l'activitat turística dels megacreuers. Ara a aquests motius es sumen els derivats de l'alerta sanitària.» Les entitats que formen la plataforma consideren que «l'activitat dels creuers és incompatible amb la protecció de la salut i el medi ambient per ser un turisme d'altes emissions contaminants, que causen enormes impactes sobre les poblacions destinatàries, els ecosistemes marins i els litorals.» Així mateix, insten a les administracions autonòmiques i locals «a situar-se al costat de la ciutadania i el interès comú, en virtut de les seves competències sobre el medi ambient, salut i turisme, utilitzant tots els mitjans al seu abast per oposar-se a les ampliacions portuàries i al turisme dels creuers. Una activitat que posa en risc la qualitat de vida humana i la salut del planeta, i que genera enormes desigualtats. Una activitat que és supèrflua en un context de profunda crisi ecosocial i energètica. I que només afavoreix a quatre oligopolis que controlen el mercat global.» A més, fan una crida «especial a la ciutadania perquè prengui consciència dels impactes del turisme de creuers i, en general, del turisme de masses centrat en la hipermobilitat. Proposam un tipus de vacances pròximes, de baix impacte, a favor de l'economia local i respectuoses amb el medi ambient.» Finalment, «la Plataforma contra els Megacreuers reitera la necessitat d'aplicació de la moratòria per a la definició d'una regularització de l'activitat creuerista basada en un diagnòstic i contrastat sobre els efectes de l'activitat dels creuers. Mentrestant, reitera la proposta de limitar l'afluència de megacreuers al port de Palma a un màxim d'un al dia.»