Un centenar de persones, molta menys gent de la que fa tres anys la va rebre a Puig de les Basses en el seu trasllat des de la presó madrilenya d'Alcalà Meco, esperava avui l'exconsellera Dolors Bassa a la sortida d'aquest centre penitenciari al qual no haurà de tornar gràcies a l'indult.
«Tantes vegades us he dit bona nit abans que es tanqués aquesta porta i avui, per fi, s'obre»: primeres paraules de Dolors Bassa en sortir de la presó de Puig de les Basses a les 12,16 hores del migdia. Allà l'esperaven la seva germana, les conselleres Teresa Jordà, Gemma Geis i Lourdes Ciuró, el secretari general de la UGT-Catalunya, Camil Ros; càrrecs d'ERC, veïns de la seva Torroella de Montgrí natal i independentistes vinguts d'arreu.
«És veritat -deia Bassa- que la repressió no ha acabat, que estem en una cursa d'obstacles, però aquest és un primer pas dels que han d'arribar per a fer les coses des de la política i no per la via de la judicialització».
Bassa va recordar que els indults no resolen tots els judicis actius i pendents: «Ara només sortim nou persones. N'hi ha un munt d'encausades i d'aquí a poc molta gent, entre elles jo mateixa, patirem perquè haurem d'anar a un Tribunal de Comptes, que és una ignomínia». Va recordar també «les persones exiliades -com deia el Consell d'Europa, s'haurien de retirar les euroordres». Va agrair el suport de tot els que li han «fet costat», a ella mateixa i «a tots els companys empresonats, encausats i exiliats; als que m'heu fet costat dimarts, aquí a fora; dimecres, al meu poble, i a tantes places de Catalunya».
Una d'aquestes persones s'hi havia traslladat des de la localitat empordanesa de Llançà. No vol donar el seu nom. Porta un cartell amb uns versos de Salvador Espriu: «Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble». Opina que «si no fos perquè Europa té Espanya agafada pels pebrots, no s'hagués produït cap indult». Celebra que Bassa no sigui a la presó i explica a EL TEMPS que va acudir setmanalment al Puig de les Basses mentre es van celebrar actes els dimarts. «Quan ho van canviar a divendres, ja no vaig poder tornar-hi». Però durant vuit mesos va acudir tenaçment a dir bona nit a Dolors Bassa.
Un altre dels que celebra la sortida de Bassa és Camil Ros, secretari general de la UGT, una de les organitzacions que va demanar l'indult de l'exconsellera i militant seva. «Avui és un molt bon dia que fa molt temps que hem esperat, des del 2 de novembre de 2017», quan va entrar. Ros va llançar un missatge a favor dels indults i reclamant la cara més «humana» de la política: «Li demanaria a la gent que gaudim del moment. Hi ha gent del món independentista que els critica, però aquesta gent va donar la cara en el seu moment. Per tant, infravalorar la seva llibertat no és lògic. Avui és un dia per celebrar la sortida de Dolors Bassa». En el sentit polític, segons Ros, «dona la sensació que s'inicia un nou moment i l'indult no és el final sinó l'inici» d'una etapa i el final d'una altra: «No s'hauria d'haver judicialitzat mai una qüestió tan política».
En respostes a la premsa, l'exconsellera va dir que l'indult havia trigat massa, «tres anys i mig», per un referèndum «on no hi va haver violència ni morts», i va recordar que «res no s'ha acabat». «Sortir i no entrar és un gust», i va afegir que «és un pas endavant, però hem de fer molts més passos endavant».
Bassa va reconèixer que, durant aquests 1.300 dies, «hi ha hagut dies més difícils» que uns altres, que a la presó «fas amigues, fas companyes i aprens a viure el dia a dia».
Seguint aquesta filosofia, Dolors Bassa va explicar que ara vol «gaudir de cada dia, de cada moment, de la normalitat d'estar al carrer». I això vol dir llibertat: «Des de triar si t'aixeques o no t'aixeques; no estar pendent del recompte; poder menjar el que vulguis; poder estar amb qui vols i trucar per telèfon a qui et ve de gust quan et vingui de gust».
Un portador de la flama del Canigó, Joan Sibill, li va portar el foc a Dolors Bassa, que li va agrair el gest i va recordar que Sant Joan és la Diada dels Països Catalans. Sibill va explicar a EL TEMPS que pertany a l'equip de foc de Girona i ha portat la flama des del Coll d'Ares, coll de muntanya entre el Ripollès i el Vallespir, on va agafar el relleu de «la gent del Casal de Conflent i els amics de la flama d'Igualada».
A poques passes, dues dones celebren l'alliberament de Dolors Bassa i esperen que els mitjans es dispersin per anar a saludar-la i fer-li un petó. Mercè i Carme han arribat de Torroella de Montgrí, el poble de la Dolors Bassa, i expliquen que són amigues seves de petites. «I com que som amigues -afegeix Carme- sabem quina persona és i per això sabem que aquesta injustícia encara és més aberrant»
Mercè explica que han experimentat el patiment de la Dolors de molt a prop: «Hem viscut moltíssim aquest temps de presó. Hem viscut moltíssim la part política, però després hem viscut moltíssim a nivell personal perquè som amigues seves des de que érem petites. A nivell psicològic estarem molt millor a partir d'avui».
I afegeix: «Avui és un gran dia. A partir de demà ja parlarem dels peròs: 'Però no és això el que volem... Però s'ha de continuar', etc. Avui almenys ens hem de poder emocionar i fer-li costat a la Dolors».
A les 19,45, al davant del Convent dels Agustins, la gent de Torroella li ha preparat una benvinguda. Allà hi serà el Grup de Cantaires per la Dolors al que pertany la Carme. El grup la rebrà cantant, igual que l'ha recordat, cada dimecres, durant anys a la plaça de la Vila de Torroella. Per última vegada.
23 de juny de 2021. Vígilia de festa dels Països catalans. Quelcom comença i quelcom acaba. Res és tot. Seguim: Amnistia, drets, llibertat, Independència. Cap odi, cap rancúnia, agraïment a totes les persones que ens heu acompanyat i donat suport durant quasi 4 anys d' ignomínia. pic.twitter.com/HXiHmb7dKA
— Dolors Bassa (@dolorsbassac) June 23, 2021