La consellera catalana d’Acció Exterior, Victòria Alsina, va ser contundent des de Brusel·les quan es va assabentar que la majoria absoluta de l’Assemblea parlamentària del Consell d’Europa (CoE) va votar condemnant a Espanya per la repressió contra l’independentisme català. Tant Alsina com el vicepresident Jordi Puigneró van comparèixer a la Delegació catalana a la capital belga minuts després que s’acabara la votació. Les conclusions del CoE són tan sols recomanacions, atès que aquest organisme no forma part de la Unió Europea i, per tant, no té cap potestat sancionadora o que vincule jurídicament els seus membres, que són un total de 47 estats.
“El dictamen del Consell d’Europa completa l’aïllament d’Espanya a nivell internacional”, va manifestar Alsina, remarcant que aquest informe “atorga una major protecció a la llibertat d’expressió, de manifestació i de reunió als polítics a Espanya i a Turquia. L’informe, que ha dut a terme una investigació prèvia d’un any i mig amb visites a Espanya i entrevistes amb els implicats, es va aprovar amb molt poques esmenes. La moció de resolució es va presentar en gener de 2019, i va ser signada per 24 representants de delegacions dels Estats membres del Consell.
Alsina va declarar que és un “victòria que s’emmarca dins d’altres contra la repressió de l'Estat espanyol contra l’independentisme”. I va recordar l’informe de Nacions Unides, Amnistia Internacional o del Departament d’Estat nord-americà. També va fer memòria de les sentències guanyades pels exiliats catalans a la justícia europea, tant al Tribunal de Justícia de la Unió europea com als tribunals belgues i alemanys. “Aquest és l’avís més rellevant contra Espanya, l’opinió majoritària de més de 300 representants de 47 països”, va afegir.
A continuació, va fer una relació de les recomanacions que s’acaben d’aprovar i que els diputats del PSOE i del PP que participen al CoE no han secundat: recomanació d’alliberar els presos i de retirar les extradicions, abstenir-se d’exigir als detinguts que renuncien a les seues idees polítiques, reformar al Codi Penal espanyol els delictes de rebel·lió i sedició, prohibició de perseguir els funcionaris per l’organització del referèndum i als ciutadans que seguiren els polítics, i fi de la persecució a través del Tribunal de Comptes.
La ministra espanyola diu que l’informe parteix d’un error
Per la seua part, el vicepresident Jordi Puigneró també va assenyalar aquest informe com ”una victòria política a l’exterior, que s’ha fet en el marc del cor d’Europa, en el Consell d’Europa. Pedro Sánchez anuncia un indult per als presos polítics i, a la tarda, Europa li diu que no hi va haver delicte i que no hi havia d’haver condemnes, deixant en ridícul els ‘mini-indults’. I, li demana la llibertat total i el retorn dels exiliats: una amnistia”.
El vicepresident també va ser contundent quan va manifestar que “es comença prohibint la gent anar a votar i s’acaba al costat de Turquia en un procés pels drets humans”. A la tarda, la ministra espanyola d’Afers Exteriors, Arantxa González Laya, va manifestar que “l’informe del CoE parteix d’un error, que a Espanya no hi ha llibertat d’expressió”.
De fet, en un comunicat emès des del Ministeri espanyol d'Afers Exteriors després de saber-se el resultat de la votació, aquesta institució ha assegurat que troba "incoherents diverses de les recomanacions del Consell d'Europa que qüestionen la llibertat d'expressió a Espanya". Concretament, el Govern espanyol diu mantenir un "rebuig general a l'informe del diputat letó Boris Cilevics", i posa èmfasi en el fet que "hi ha el vici d'origen de tractar els casos d'Espanya i Turquia de manera conjunta i de suposar que els líders catalans independentistes van poder ser processats per les seues idees".
Respecte a la pregunta si aquesta votació tindrà conseqüències, atès que el CoE no té capacitat de sanció, el vicepresident Puigneró va dir que “són recomanacions del Consell d’Europa que s’hauran de mirar. I, per tant, li preguntem a Sánchez si vol ser un país europeu cent per cent o vol equiparar-se amb Turquia. Els mini-indults no són una resposta al dictamen del Consell d’Europa”.
Durant tota la tarda del dilluns, els representants assemblearis del CoE van discutir i presentar esmenes, en les que la majoria va treure els colors a Espanya pel tractament del procés independentista. Malgrat que diputats del PP, com l’oriolà Antonio Gutiérrez, i del PSOE, van protestar i recordar que “Espanya no és Turquia” i que “hi ha separació de poders i les sentències es complien”, l’informe es va aprovar.
Els socialistes francesos demanen una democràcia viva
Els socialistes francesos, per exemple, recordaren que “la llibertat d’expressió i de reunió és fonamental per a una democràcia viva”. Alhora, una representant islandesa va animar els turcs a seguir l’exemple dels espanyols, en referència als indults anunciants pel president del govern espanyol. I va recordar també l’escassa capacitat de vinculació dient que parlava d’un “consell d’amic a amic”.
L’informe del letó socialista Boris Clievics, sota el títol “Haurien de ser perseguits els polítics per declaracions fetes en l'exercici del seu mandat?”, analitza els casos d'Espanya i Turquia. En el cas espanyol, aborda el judici i condemna dels líders independentistes arran de l’1-O, i la persecució dels exiliats així com de funcionaris de segon rang. Pel que fa a Turquia, analitza la situació dels polítics de la minoria kurda. El Consell d'Europa està integrat per 47 estats i l'Assemblea Parlamentària l’integren delegacions de diputats i senadors de cada un d'aquests països.
Què ha votat el Consell d’Europa? (ACN)
L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa reclama l'alliberament dels líders independentistes empresonats per l'1-O i la retirada de les euroordres contra Carles Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica. Amb 70 vots a favor i 28 en contra i 12 abstencions, l'Assemblea Parlamentària de l'organització internacional que promou la democràcia, l'estat de dret i els drets humans ha donat llum verda a la resolució que demana "considerar" l'indult als presos de l'1-O i reformar el delicte de sedició per evitar penes "desproporcionades", entre d'altres. En canvi, l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa ha rebutjat una esmena que demanava l'amnistia per als líders independentistes.
El text demana reformar el delicte de sedició per evitar penes "desproporcionades". En aquesta línia, l'Assemblea Parlamentària ha aprovat una esmena al text que demana "actualitzar i restringir la definició del delicte" de sedició per "evitar sancions desproporcionades en transgressions no violentes".
La resolució aprovada per l'Assemblea Parlamentària demana a les autoritats espanyoles que "s'abstinguin d'exigir als polítics catalans presos que reneguin de les seves profundes opinions polítiques a canvi d'un règim penitenciari més favorable o una possibilitat d'indult". Amb tot, el text diu que "se'ls pot exigir que es comprometin a perseguir els seus objectius polítics sense recórrer a mitjans il·legals".
D'altra banda, el text reclama a Espanya que retiri l'acusació contra la resta de càrrecs de baix rang en la causa de l'1-O i que no sancioni els "successors dels empresonats per accions simbòliques que només expressen la seva solidaritat amb els detinguts", en referència a l'expresident Quim Torra.
Sobre aquesta qüestió, l'Assemblea Parlamentària ha rebutjat una esmena del PSOE que volia eliminar aquesta referència del text.
L'informe, anomenat 'Els polítics haurien de ser processats per declaracions realitzades en l'exercici del seu mandat?', també aborda la situació a Turquia i no aclareix si els presos independentistes catalans són presos polítics. Malgrat apuntar que "diversos polítics catalans" han estat condemnats per "declaracions fetes durant l'exercici del seu mandat polític", l'informe no diu explícitament que els condemnats per l'1-O siguin presos polítics.
El text apunta a Espanya com a "democràcia viva" on "la mera expressió de visions independentistes no dona peu a una persecució penal" i indica el seu respecte a "la independència dels tribunals espanyols".
El ponent critica penes "clarament desproporcionades"
En la presentació de l'informe davant l'Assemblea Parlamentària, el ponent de l'informe, Boris Cilevics, ha dit que les penes contra els líders independentistes són "clarament desproporcionades" i que no mostren Espanya com una "democràcia viva". Amb tot, Cilevicis ha subratllat que el referèndum de l'1-O va ser "il·legal" i que els líders catalans van "desobeir" els tribunals.
D'altra banda, el letó ha defensat que cal reformar el delicte de sedició perquè el Tribunal Suprem ha "interpretat la violència de forma molt àmplia". "Pot l'exercici d'un dret fonamental convertir-se en un delicte greu simplement perquè moltes persones apliquen aquest dret a la mateixa vegada? Tinc molts dubtes al respecte", ha dit.
En el debat sobre el text, la representant del PP Europeu Theodora Bakoyannis ha dit que els líders independentistes han estat condemnats per actes "il·legals" i no "per les seves declaracions". A més, ha criticat que l'informi abordi la situació a Espanya i Turquia perquè són "dues situacions completament diferents".
El representant dels liberals d'ALDE Jacques Maire ha subratllat que la democràcia espanyola és "de les més fortes i importants del continent" i que "la unitat del país és un principi cardinal". A més, Maire ha remarcat que les penes contra els líders independentistes són "desproporcionades" i per això ha celebrat els indults.
Al seu torn, el representant dels Conservadors Europeus John Howell també ha negat que la condemna als líders independentistes sigui per les seves "declaracions". "Els polítics no estan per sobre de la llei", ha remarcat.
El representant de l'Esquerra Unitària Europea Tiny Kox ha dit que "en democràcia és important que els polítics puguin exercir lliurement el seu mandat". Kox ha celebrat els indults, que ha titllat "de molt desitjables" però també ha anomenat l'opció de l'amnistia, rebutjada per l'Assemblea Parlamentària.
Finalment, la representant socialista Thorhildur Sunna Ævarsdóttir, del mateix grup que el ponent de l'informe, també ha celebrat els indults, els quals ha considera "un pas molt important" per resoldre "una situació complicada".