L'antiga presó Model ha estat el lloc escollit per l'equip del pres polític Jordi Cuixart per presentar els detalls de la seva estratègia judicial a les instàncies europees.
Després d'acabar el recorregut jurídic als tribunals de l'Estat espanyol, el passat dimecres el president d'Òmnium Cultural va recórrer davant el Tribunal Europeu de Drets Humans la sentència de nou anys de presó que li va imposar el Tribunal Suprem espanyol la tardor de 2019.
L'acte, liderat per l'advocat Olivier Peter i el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha tingut com a element més destacat el posicionament expressat per Ed Donovan, assessor de la Relatora de Defensors de Drets Humans de Nacions Unides, que s'ha connectat en directe des de Ginebra. Per primera vegada, aquesta relatoria de l'ONU s'ha pronunciat en una roda de premsa a favor de l'alliberament de Jordi Cuixart, i dona suport al recurs presentat a Estrasburg. Donovan ha remarcat que Cuixart "no hauria d'estar a la presó per les seves accions", i que esperava que el president d’Òmnium Cultural "fos alliberat".
També de forma telemàtica, a l'acte intervenia en directe la coordinadora de Protecció a Europa de Front Line Defenders, Masha Chichchenkova, i Giada Negri, d'European Civic Forum.
A més, Òmnium Cultural ha projectat missatges de suport a Cuixart de la Premi Nobel de la Pau, Jody Williams, des dels Estats Units; la presidenta del PEN Internacional, Jennifer Clement, des de Mèxic; i Gerald Staberock, secretari general d'Organització Mundial Contra la Tortura, des de Ginebra.
Claus de la defensa
L'advocat de Jordi Cuixart i responsable de l'estratègia internacional del seu cas, Olivier Peter, explicava que el recurs se centra en la idea que el president d'Òmnium ha patit la "limitació abusiva dels drets humans". Així, l'objectiu és "defensar que Jordi Cuixart és un defensor dels drets humans represaliat". Per tant, es considera que s'ha vulnerat l'article 18 del Conveni Europeu de Drets Humans. Aquest estableix que "les restriccions que, en els termes del present conveni, s'imposin als citats drets i llibertats, no podran ser aplicades amb més finalitat per la qual han estat previstes". Així, Òmnium considera que amb la sentència a Cuixart hi ha una "desviació de poder". El conveni europeu de Drets Humans no contempla els drets de forma absoluta, sinó que el permet limitar quan respon a un interès públic, però no per una qüestió política. En el cas de Cuixart, deia Peter, "l'objectiu no era aplicar la llei, sinó allunyar Cuixart del carrer".
"Si Europa tolera que un defensor de drets humans passi nou anys per fer protestes pacífiques, el futur de tots i totes serà molt fosc", advertia l'advocat abans de mostrar-se segur sobre el fet que "l'Estat acabarà condemnat". I concloïa afirmant que "el dia que Europa condemni Espanya serà una victòria de la democràcia i l'Estat de dret" .
Peter remarcava la celeritat amb què van tramitar el recurs, menys de 24 hores després del veredicte del Tribunal Constitucional. "Sabíem de bon començament que a Espanya no trobaríem justícia. Així doncs, fa anys que treballem aquest recurs", reblava. El recurs consta de 16 pàgines de cos i més de 2.000 d'annexes, totes redactades en català.
Sobre els possibles indults, Peter mencionava que aquests posaven en llibertat a persones, però no corregirien les vulneracions dels drets humans.
En clau més política, Mauri denunciava "la vulneració de drets fonamentals de l'Estat espanyol en aquesta causa". Remarcava que el de Cuixart és un cas únic, "l'únic defensor de drets humans empresonat a la Unió Europea". Segons Mauri, la condemna de Cuixart posa en risc la protecció dels "drets fonamentals a tot Europa".
Mauri exposava que en el cas de Cuixart s'havia aplicat el "dret penal de l'enemic", és a dir "un mal ús dels poders de l'Estat per perseguir la dissidència política"
Al seu torn, Elena Jiménez, responsable internacional d'Òmnium Cultural, posava èmfasi en els diferents organismes internacionals i organitzacions que s'han posicionat al costat de Cuixart. Algunes d'elles presents i d'altres que no, com ara Amnistia Internacional. "La solidaritat internacional ha estat immensa. Que hi hagi un defensor de drets humans a presó és impactant", exposava Jiménez.
L'acte comptatvaamb una fila zero formada per l'advocat August Gil Matamala, la Catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma Mercè Barceló, l'advocat Robert Sabata, l'advocada d'Iridia, Anaïs Franquesa, els advocats de l'equip de Cuixart Álex Solà i Marina Roig i el director de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans, Iñaki Rivera.