M. Teresa Cabré ha estat elegida nova presidenta de l'IEC amb el 198 vots, el 91% dels vots emesos en la votació que ha tingut lloc avui entre els membre de l'Institut. La nova presidenta s'hi presentava amb un programa que prometia, pel que fa a normativa lingüística, continuar «la cooperació amb els organismes territorials amb la vista posada en una normativa compartida». En aquest sentit va avançar la seva voluntat d'impulsar un Diccionari Pancatalà: «Un diccionari perquè qualsevol catalanoparlant, sense deixar de tenir trets actius del seu propi dialecte, comparteixi, des del punt de vista del seu coneixement, els trets prestigiosos dels altres dialectes». Això no vol dir «dialectalitzacions separades sinó -va puntualitzar Cabré- un sol conjunt amb una flexibilitat interna que ens fa reconèixer que tots formem part d'una mateixa comunitat lingüística».
M. Teresa Cabré dirigeix la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF des de 2014 i des d’aquell any fins ara ha presidit també la Secció Filològica de l’IEC. Durant aquest període, ha estat la cara visible de dues de les obres principals de l’Institut: L’Ortografia catalana (IEC, 2016), amb la novetat de la supressió de la majoria dels accents diacrítics, i la Gramàtica de la Llengua Catalana editada per l’IEC el mateix any.
Teresa Cabré, en el seu primer discurs després de ser elegida, va explicar que li agradaria que «l'IEC entri de ple en el món digital», ja que l'Institut conserva «un gran tresor de coneixement». Considera que l'Institut és «una institució viva que va produint dia a dia» coneixement, «i el va emmagatzemant: Ens agradaria posar aquesta massa enorme de coneixement a l'abast de tota la població en format acessible». Un altre objectiu és aconseguir que l'IEC i les seues activitats tinguin més difusió i siguin més conegudes.
La nova presidenta també es va comprometre a impulsar «Recerca d'abast universal però des de la mirada nostra», és a dir, «des de la catalanística», entesa «no només com l'estudi de la llengua» sinó també amb la recerca que «té a veure amb el patrimoni natural, artístic, ciències socials i experimentals destinades a conèixer millor el propi país». Cabré va concloure que «des de la particularitat es pot arribar a la internacionalització».
Cabré ha guanyat la presidència encapçalant una candidatura que inclou també Marta Prevosti (Barcelona, 1952), investigadora senior de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Maria Corominas (Solsona, 1961), doctora en ciències de la informació per la UAB, i Àngel Messeguer (Ciutat de Mèxic, 1946), doctor en química per la UB i expresident de la Societat Catalana de Química (2002-2008).
Marta Prevosti va ser professora d’arqueologia a la UB i, segons el IEC, «fou pionera en els estudis de territori i poblament rural dins del marc de la ciutat romana».
Maria Corominas és experta en «l’estudi de la llengua als mitjans de comunicació, les polítiques de comunicació a Catalunya emmarcades en el context europeu» i va ser sotsdirectora de l’Institut de la Comunicació entre el 1999 i el 2005.
El químic Àngel Messeguer va fer estudis postdoctorals a la Universitat de Cornell (EUA), va ser professor d'investigació del CSIC des del 1991 i entre 2005 i 2008 va dirigir el Grup de Química Bioorgànica de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (CSIC). També és coinventor de 24 patents.