Una inèdita confluència política de vuit partits diferents pot descavalcar del poder aquest pròxima setmana el primer ministre Benjamin Netanyahu, que ocupa el càrrec des de 2009. L’acord es va culminar entre les respectives direccions el dimecres anterior, a punt d’exhaurir-se el termini, cosa que hauria provocat unes altres eleccions.
Vuit contra Netanyahu. Serà un acord de governabilitat inèdit en tota la història de l’Estat d’Israel. Tres forces de dreta, dues de centre, dues d’esquerra i un partit de la minoria àrab donaran suport al Govern. Aquesta última aportació és la gran novetat i dona una idea del complicat equilibri que s’haurà de fer. De fet, el dirigent de la formació centrista Yeix Atid, que ha liderat les complexes negociacions, Yai Lapid, ha necessitat apurar fins el límit per poder trobar una fórmula del repartiment del poder en l’Executiu que conhortés els vuit partits.
Malgrat que la formació centrista citada, Lapid, la segona més votada després del Likud de Netanyahu, ha estat la que ha liderat la complicada negociació a múltiples bandes, no serà la que tindrà el primer ministre durant tota la legislatura. En la primera meitat ocuparà el càrrec el líder del partit d’ultradreta Yamina, Naftali Bennett, de tendència ultranacionalista, ex ministre de Defensa. El Govern tindrà prop de 30 ministeris -una tercera part ocupats per dones, més que mai- per així poder abastir totes les aspiracions de poder dels nombrosos partits que s’han compromès a donar-li suport.
En conèixer el principi d’acord, l’encara primer ministre s’enfurismà. «És el frau del segle», digué, en referència a la participació de partits de dreta en un acord que, al seu entendre, posarà en perill la pròpia existència de l’Estat d’Israel. «Faig una crida als que van ser elegits amb els vots de la dreta, faig una crida als que tenen consciència i un camí. Seguiu aquest camí, no formeu un govern d'esquerres. Aquest govern és un perill per a la seguretat d'Israel i també és un perill per al futur de l'Estat».
La diana de Netanyahu és el líder del partit de dreta extrema Yamina, Naftali Bennett, que rebutjà l'oferta de pacte amb el primer ministre i acordà la seva participació en la coalició alternativa a canvi de diversos ministeris i de dos anys de la prefectura del Govern. «És una traïció», advertí Netanyahu
La idea del primer ministre era tenir el suport de Yamina, o almenys que no el donés a un acord alternatiu. El mal menor per a Netanyahu, si no podia formar el Govern, era tornar fer eleccions i confiar que l’exitosa campanya de vacunació -que li ha donat prou suports– es traduís en suficient nivell de vots com per desfer la viabilitat de pactes alternatius. Tanmateix, s’ha trobat amb que Bennett posa el 7 escons de Yamina, que són claus per fer viable la majoria parlamentària que ha de donar suport al nou Govern, al servei de l’inèdit acord de governabilitat. Segons va dir Bennett, li era impossible acceptar l’oferta de coalició que li va fer Netanyahu per mor dels «escàndols» de corrupció que persegueixen al primer ministre.
Les eleccions del mes de març varen donar com a resultat l’habitual Parlament o Kenésset ultra fragmentat. Són 120 escons, en total, dels quals la formació més votada, el Likud de Netanyahu, només en suma 30. Per darrere apareix el citat centrista Yeix Atid, liderat per l’experiosdista Yai Lapid amb 17 diputats. I a partir d’aquí comença la divisió de l’hemicicle en grups de força molt semblants: el partit religiós sefardita Xas, 9 escons; el centrista Blanc i Blau, 8; l’ultra dretà Yamina, 7; l’ultra ortodox Judaisme Unit de la Torà, 7; el dretà Israel Beitenu, 7; el Laborista, 7; Llista Conjunta, que és una coalició de forces àrabs, 6; Nova Esperança, una escissió del Likud, 6; el socialdemòcrata, pacifista i ecologista Mérets, 6; i la molt conservadora Llista Àrab Unida -que enguany sortí de Llista Conjunta-, 4.
L'heterodoxa coalició que donarà suport al Govern de Bennett, si res no s’espenya abans, estarà formada per Yeix Atid, Yamina, Llista Conjunta, Xas, Israel Beitenu, Blau i Blanc, Laborista i Mérets, que sumen els 61 vots que donen la majoria absoluta. La cohabitació entre islamistes, sionistes, centre-dreta, dreta extrema, centre-esquerra i esquerra ecologista i pacifista no sembla que hagi de ser molt fàcil.