Kosuke Nozaki devia ser un personatge francament curiós. Self-side man, constructor immobiliari, empresari de licors i prestamista de mètodes expeditius, baixet i pinxo, vivia a Tanabe, una petita ciutat japonesa, coneguda d’antic per les seves aigües minerals, capaces segons la llegenda, de retornar el vigor al més pansit –amb permís de les aigües de Benassal nostrades, tot sia dit. L’home era tot un atleta sexual i les seves intrigues amoroses, amanides amb la participació continuada a les televisions van tenir entretinguda la pudibunda societat nipona durant anys. L’any 2016 va acaparar minuts d’or a diversos programes acusant una actriu de 26 anys per haver-li robat 450.000 euros. Sense cap mena de pudor personal va explicar tota classe de detalls de la relació i ell mateix es presentava com a “Don Joan” amanint les seves intervencions amb uns comentaris “de nivell” que aquí no gosarien fer ni els candidats electorals de Vox.
Aquell mateix any, Nozaki va publicar un llibre autobiogràfic, tot un supervendes, explicant la seva vida com a empresari des d’uns orígens humils fins a fer-se un lloc entre els grans constructors nipons mogut per un únic motiu: “anar al llit amb tantes dones boniques com pugui”. El títol ja ho deia tot: El Don Joan de Kishu: l’home que va donar 3.000 milions de iens a 4.000 dones boniques. 28 milions de dòlars donen per a molt i el llibre estava ple de detalls que escandalitzaren la pudibunda classe mitjana japonesa. Per resumir les opinions del constructor en una frase caldria recórrer al tòpic: “cargol i dona tot l’any és bona”. El llibre és un manual de masclisme de primer curs que dedicava, per exemple, un capítol a explicar com lligar amb noies universitàries i un altre a explicar com fer-ho dalt d’un avió amb les hostesses. Va escriure textualment: “No tinc cap interès pels cotxes ni per les cases. En canvi, tinc un desig il·limitat de fer sexe amb dones boniques".
Mesos després Nozaki va trobar la qui seria, ai las, l’última dona de la seva vida, l’actriu porno Saki (Sadako) Sudo, que aleshores en tenia vint-i-dos, amb qui es va casar el febrer del 2018. Per conquerir-la el multimilionari va ordir fins i tot un curiós estratagema: fingí una caiguda a l’aeroport de Haneda a Tokio i ella, tot sol·lícita, l’acompanyà a la infermeria. En un mes mal comptat la parella va passar pel registre civil i, el que és més important, per cal notari. La boda del supermasclista ancià i la porno-star va fer córrer rius de tinta i hores de tertúlies als tele-cincs japonesos, que també n’hi ha com a tot arreu.
Com si fóssim al temps de Jaume Roig, “noves rimades / comediades, / aforismals, / i facecials” van acompanyar el matrimoni des del primer dia. Òbviament, Nozaki va rebre tota mena d’advertències que la seva dona només s’havia casat amb ell pels seus diners especialment després que fos vista en extravagants viatges de compres, seguits i comentats abastament per les diverses versions del Sálvame japonès.
Aviat hi va haver problemes al paradís i els mitjans locals van revelar que Nozaki estava tramitant els documents de divorci al cap d’un parell de mesos del casori, cosa que suposadament havia provocat una discussió en la parella. Rebutjant aquestes afirmacions, Nozaki va declarar a un conegut web que si la seva estimada gastava a cor què vols és perquè tenia la pell molt blanca i li esqueia la roba interior de Chanel: "Lamento que el 99% de les persones desitgin que aquest matrimoni es desfaci, però confio que seré feliç". També va acreditar que el sexe freqüent era el salvador de tots els problemes matrimonials. "El nostre temps al dormitori també és divertit. Estic convençut que aquest és el secret per mantenir-se jove". Segons ell: "Tenim una quota de sexe tres vegades al dia i no necessito Viagra. Sé que tenir tantes relacions sexuals pot causar la meva mort, però si puc morir tenint relacions sexuals i anar al cel, estic bé."
També ho deien els clàssics: “A casa de dona rica, ella mana i ella crida”. La cosa va acabar fatal, és clar. Per estalviar detalls, diguem tan sols que al cap de tres mesos de la boda l’estrella del porno suposadament va tirar pel dret. Va pelar el constructor obligant-lo a ingerir una gran quantitat d’algun estimulant que no ha estat precisat. Sembla que el verí el barrejà amb sake, perquè no va aparèixer cap rastre de punxades al cos de l’ancià. Que la dolça Saki l’havia matat es va donar per fet al Japó des del primer dia, on la mort va ser notícia de primera plana. Però demostrar-ho ha costat a la fiscalia més de tres anys. Finalment, el telèfon de Sudo revelà que havia estat en contacte amb un traficant de drogues abans que Nozaki fos trobat mort i que es van trobar el mateix dia i hora del decés. També han aparegut restes d’estimulants a l’aspiradora domèstica. Mitjans de comunicació locals han informat que dies abans de la mort de Nozaki, el gos de Sudo va morir misteriosament, suggerint que havia provat les drogues amb el gos abans de fer-les servir amb el seu marit.
La premsa va explicar amb tota mena de detalls que Sudo "no va vessar llàgrimes" quan va assabentar-se de la mort de Nozaki i va ser vista "rient i jugant amb seu telèfon intel·ligent durant el funeral". A més, com a les novel·les, la jove va intentar apoderar-se de l'imperi immobiliari. L’endemà de l’enterrament va convocar una reunió i es presentar a si mateixa com a nova presidenta i directora amb un sou anual de 1,5 milions de dòlars, amb un bonus de 322.000 dòlars més que va cobrar tot seguit. Això va provocar que un antic auditor de la companyia presentés denúncies penals contra l’actriu per incomplir "els procediments corporatius i per l'apropiació indeguda de fons de l'empresa".
Sembla que la dolça Saki tenia previst traslladar-se a Dubai abans de la seva detenció, però els seus plans es van veure obstaculitzats per restriccions a causa de la pandèmia de coronavirus. L’actriu òbviament no ha confessat, les proves en contra seva són circumstancials i un jutge garantista la podria absoldre fàcilment, cosa que té tot un país amb l’ai al cor i mossegant-se les ungles. En el seu testament el constructor va deixar dit que volia donar 1.300 milions de iens a la ciutat de Tanabe, on havia viscut, però com que la meitat de la seva propietat anava a la seva vídua en virtut del dret civil japonès, la ciutat havia mantingut converses amb Sudo sobre la divisió dels diners, segons va informar el Sankei Shimbun. No es descarta que fos l’ajuntament de la ciutat qui més hagi insistit en l’empresonament de l’actriu, que les xarxes estan convertint en tota una segadora, un emblema de les dones empoderades al Japó. Que un cas digne de Jaume Roig pugui ser notícia al segle XXI, no em diran que no sorprèn.