La imatge es contradeia amb el que s’ha vist les darreres setmanes. Si la CUP havia treballat per garantir el consens entre les forces polítiques independentistes i havia sigut el partit que més s’havia conjurat per desencallar la investidura, el matí del dimarts 25 de maig hi havia la fotografia de quatre dels seus diputats davant la macrooperació dels Mossos d’Esquadra al barri barceloní de Poble Sec. El dispositiu estava adreçat al desnonament de veïns de l’anomenat Bloc Llavors, ocupat amb finalitats socials en reivindicació pel dret a un habitatge digne. Les imatges de la violència policial han encès els ànims.
Els veïns de Bloc Llavors ja van presentar un informe de vulnerabilitat per mirar d’evitar el desnonament. El jutge, en canvi, el va desestimar. La intervenció era imminent, i s’ha produït aquest dimarts contra tres veïns d’aques edifici ubicat al Poble Sec, propietat d’un fons d’inversió. Una quinzena d’antiavalots ho ha fet possible, i les protestes s’han desencadenat. També pel fet que l’empresa de desallotjaments, Desokupa, que actua al marge dels tribunals i que està integrada per membres de l’extrema dreta, hi era present. També hi estaven, aquests en la protesta, els diputats cupaires Dolors Sabater, Carles Riera, Xavier Pellicer i Eulàlia Reguant, així com Susana Segovia, d’En Comú Podem.
Una vegada materialitzat el desnonament, els concentrats a Poble Sec ocupaven al matí la seu d’Esquerra Republicana, partit que ocupa la presidència de la Generalitat de Catalunya des del mateix dilluns. De manera inevitable, la ràbia s’ha girat en contra del nou president, investit entre altres coses a còpia de prometre canvis en matèria d’habitatge i també en els protocols per executar desnonaments per garantir aquest dret fonamental.
Contradiu, aquesta operació macropolicial, el projecte de legislatura que encapçalara Pere Aragonès? Si s’acudeix al document que Esquerra Republicana i la CUP van acordar al març per desencallar la investidura, al punt tres es parla de polítiques d’habitatge, i al punt quatre del desè apartat s’exigeix la «no intervenció de les ARRO i de la BRIMO en desnonaments de famílies o persones vulnerables». Els agents de la BRIMO, de fet, sí que han participat en el desnonament, si bé la vulnerabilitat dels afectats va quedar descartada per un jutge. Alhora, però, els inquilins han denunciat reiteradament la situació delicada en què viuen.
Per exemple, en una entrevista a aquest setmanari, un dels afectats denunciava que l’immoble de Bloc Llavors «és propietat d’un fons d’inversió finlandès. Des de la compra s’han dedicat a expulsar gent que tenia contractes de lloguer per reformar els pisos i vendre’ls a preus milionaris. El fons té una desena de finques en altres ciutats i sempre segueix el mateix patró: compra un bloc, n’expulsa els veïns, reforma els pisos i els ven, sense importar la realitat de la gent que hi viu. En aquest edifici, a mesura que es van anar expulsant veïns, es van reocupar els pisos per donar-los a famílies i gent jove del barri, i des de llavors el bloc s’ha omplert de vida. Hi conviuen perfectament gent gran amb joves i famílies en situació de vulnerabilitat».
Els mateixos inquilins denunciaven «dispositius desproporcionats» i «denúncies arbitràries dels Mossos d’Esquadra contra persones que defensen el dret a l’habitatge». Un dret que, segons el cinquè punt del desè apartat del preacord entre Esquerra Republicana i la CUP, hauria de quedar garantit a través d’un parc públic. Fins que aquest no es pose en marxa, caldrà «desplegar les eines per suspendre els desnonaments», segons el mateix preacord, que també preveu un pressupost de 1.000 milions anuals en polítiques d’habitatge i «posar a disposició 5.000 habitatges anuals mobilitzant, a través del tempteig i retracte, habitatges ja construïts o pendents de rehabilitar que no es troben a disposició del parc lloguer».
D’altra banda, l’«acord de Govern per la investidura de Pere Aragonès», títol amb que ERC i JxCat van culminar el nomenament parlamentari del nou president, també es refereix amb contundència a aquesta qüestió. Concretament, en l’apartat d’«Accés a l’habitatge», s’acorda «evitar per llei els desnonaments de les famílies vulnerables, treballar per alternatives habitacionals amb diverses mesures com recuperar urgentment el decret 17/2019 com a llei, que obligava a oferir un lloguer social davant qualsevol intent de desnonament als grans tenidors».
En aquesta situació, no sorprèn la reacció de la CUP, que a través de la diputada Mireia Veí ha denunciat el nou executiu català de «ser un govern de dretes», i l’ha acusat de no protagonitzar cap canvi de cicle. Joan Ignasi Elena, el nou conseller d’Interior, aquest a proposta d’Esquerra Republicana –encara no ha estat nomenat– estarà al centre de les mirades en aquesta nova etapa política. Aragonès, pel seu compte, visiblement incòmode per l’actuació policial, ha assegurat que la decisió corresponia als jutges, si bé ha promès canvis en aquesta matèria.
Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans, ha denunciat que el jutjat, en casos de desnonament de famílies presumptament vulnerables, «no pot intervenir en primera instància a garrotades». «Se sap que aquests veïns pateixen vulnerabilitat social, i no es pot convertir un procediment ordinari en una norma excepcional i preparar tot un dispositiu per una repressió desproporcionada que s’està convertint en norma habitual». Rivera, al seu torn, pronostica que «no serà fàcil» complir els pactes de govern en matèria policial i d’habitatge, perquè «hi ha molts interessos i pràctiques arrelades que ho dificultaran». En canvi, conclou, «els polítics estan per donar ordres, canviar protocols i millorar l’ordenament jurídic», així com per demostrar que aquest nou Govern sí que és d’esquerres. «Estarem tots vigilants i alerta al proper desnonament i a la propera acció».