Si al pati dels Tarongers imperava la solemnitat, a Calàbria era visible una eufòria amb pocs precedents. Esquerra Republicana torna a ocupar la Presidència de la Generalitat de Catalunya després de pràcticament un segle. Després de diverses dècades, si es compta el període de les presidències exercides amb les limitacions de l’exili franquista. El partit volia transmetre la importància d’aquest moment històric, i reunia els seus simpatitzants a les portes de la seu barcelonina, on més tard el president Pere Aragonès i el líder del partit, Oriol Junqueras, amb permís penitenciari, hi assistirien per reforçar el simbolisme de l’esdeveniment.
Les càmeres, però, estaven ubicades fonamentalment a Palau, des d’on en una retransmissió televisiva de poc menys de mitja hora es contemplava l’acte de presa de possessió de Pere Aragonès. Com que cada detall de l’acte era calculat al mil·límetre, cal destacar que el nou president ha visibilitat sintonia amb els treballadors i treballadores dels serveis essencials, que tant de protagonisme han tingut durant la pandèmia. Abans d’accedir al pati dels Tarongers, ja a dins del Palau de la Generalitat, representants de sanitaris, dels serveis de neteja, de protecció civil, de l’educació o de la secció dels Mossos d’Esquadra adreçada a lluitar contra la violència masclista es veien les cares amb el nou president. Posar en valor els serveis públics era el seu gran objectiu.
Una prioritat que Aragonès ha sabut combinar, també, amb el fet nacional. Tot creuant-se amb els bustos que representen antecessors seus com ara Lluís Companys, Josep Irla o Francesc Macià, el nou president accedia al pati dels Tarongers per prendre possessió del seu càrrec davant unes poques desenes d’autoritats públiques. Després del discurs protocol·lari de Laura Borràs, presidenta del Parlament, i d’obtenir la medalla en mans del seu predecessor, Quim Torra, Aragonès es tornava a conjurar per “sacsejar” el país a través de cinc premisses: justícia, prosperitat, ecologia, feminisme i llibertat. Dins d’aquest últim àmbit hi havia dos propòsits, segons ell, inel·ludibles: l’amnistia i l’autodeterminació.
Tot agraint l’esforç al president Torra per la seua etapa presidencial al capdavant de la pandèmia, i solidaritzant-se amb ell per la inhabilitació que va patir, Aragonès reconeixia que el repte que es planteja “és immens”, però “això ens ha de portar a enfortir el projecte i que Catalunya avanci cap a la llibertat”, sempre reforçant “l’estat del benestar” i desembocant en una “república catalana, europea i europeista alhora”. Al davant, l'esmentat Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, els tres empresonats, hi feien acte de presència.
Allò que no deien les paraules o suggerien els gestos. Vox, Ciutadans i Partit Popular s’absentaven de l’acte amb una nova mostra de confrontació política estèril. Sí que hi eren representants socialistes, com ara l’actual ministre de Política Territorial, Miquel Iceta; el líder de l’oposició Salvador Illa; la diputada Eva Granados; o la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. També hi era present, en primera fila, l’alcaldessa Ada Colau, al costat d’Iceta i del president Torra, separats per la distància imposada per la pandèmia.
Si bé, cal dir que la distància que sempre es va imposar entre Torra i Iceta, en aquesta ocasió semblava acurtar-se una mica més entre l’ara ministre i l’actual president. A l’espera dels primers contactes entre els dos governs, i amb la incògnita si aquests tindran o no aparença bilateral, el cert és que difícilment s’exhibirà més tensió que durant la legislatura anterior.
De fet, l’ambient del dilluns 24 de maig ja venia condicionat per un previsible gest d’apropament entre les parts. Concretament pels indults als presos polítics catalans, que segons el diari El País podrien ser decretats a l’estiu, màxim que Moncloa no ha desmentit, sinó més aviat tot el contrari: Juan Carlos Campo, ministre de Justícia, ha convidat a veure “amb naturalitat” aquesta possibilitat, que ha generat reaccions en la dreta, que avisa de mobilitzacions si es dona aquest desenllaç.
El dia també venia marcat per les notícies relacionades amb la formació del Govern. Jordi Puigneró s’encarregarà de prendre el relleu del president actual, Pere Aragonès, a la Vicepresidència. Liderarà la cartera que fins ara ha ostentat, Polítiques Digitals, i sumarà també les d’Infraestructures i Agenda Urbana. Puigneró ja va sonar amb força com a presidenciable de Junts, si bé finalment no va concórrer a unes primàries en què va acabar arrasant Laura Borràs, actual presidenta del Parlament. Pròxim al president Puigdemont, Puigneró fa aquest salt i reforça l’àmbit de la digitalització, que ara anirà lligat a tota una vicepresidència. Una aposta personal que en el seu dia ja va impulsar Puigdemont, amb Puigneró com a home de confiança, i que ha protagonitzat conflictes amb l’Estat. Cal recordar, per exemple, com en el context electoral de novembre del 2019 Pedro Sánchez va impulsar un “decret digital” per impedir “la república digital” pregonada per l’ara vicepresident. Una mesura que va donar molt a parlar i a denunciar.
La resta de conselleries es va definint a poc a poc. A la recentment creada de Feminismes hi haurà al capdavant la catedràtica de Ciències Polítiques Tània Verge. A Interior hi anirà Joan Ignasi Elena, advocat i exalcalde de Vilanova i la Geltrú (Garraf) amb el PSC, partit que va abandonar arran la negativa dels socialistes a reconèixer el dret a decidir dels catalans. Elena va participar com a advocat en el judici als impulsors de l’1 d’octubre com a portaveu jurídic d’ERC, i és considerat un home ben pròxim a Oriol Junqueras. Roger Torrent, expresident del Parlament, serà conseller d’Empresa. Josep González Cambray ascendirà com a conseller d’Educació després d’haver estat un dels responsables d’organitzar la gestió de l’assistència als centres escolars en plena pandèmia. Laura Vilagrà, exalcaldessa de Santpedor (Bages) serà consellera de Presidència. I Teresa Jordà es mantindrà al capdavant d’Agricultura, tot incorporant la nova cartera d'Acció Climàtica.
Per part de Junts, a banda de l’esmentat vicepresident Puigneró, Exteriors anirà a parar a mans de Victòria Alsina, exdelegada del Govern als Estats Units. De perfil independent, tot i que designat pel partit del president Puigdemont, és Josep Maria Argimon, fins ara secretari de Salut, que ascendirà a conseller. També sense carnet, Jaume Giró serà conseller d’Economia després d’anys al capdavant de Caixabank.
Les últimes conselleries a ser resoltes són les següents. Lourdes Ciuró serà consellera de Justícia, un Departament que pertoca a JxCat. Ciuró, que va ser diputada del PDeCat al Congrés, és la membre del Govern amb un historial polític més lligat a Convergència, tot i que va deixar el partit liderat ara per Àngels Chacón -n'era la cap visible a Sabadell- per sumar-se al projecte puigdemontista. També lligada a Junts i a l'antiga Convergència està la nova consellera de Drets Socials, la lleidatana i exdiputada (2012-2017)Violant Cervera. A les travesses sí que entrava Gemma Geis, la portaveu parlamentària de JxCat, propera a Puigdemont i nova consellera de Recerca i Universitats, un àmbit que coneix ben bé, atès que Geis és professora de Dret a la Universitat de Girona, on va ser vicerectora.
Per últim, el Departament de més pes dels que quedava per adjudicar, Cultura, anirà a mans d'Esquerra Republicana. Concretament el liderarà Natàlia Garriga, qui fins ara havia liderat la secretaria de política cultural, educació i esports del seu partit i també havia dirigit els serveis del Departament de Vicepresidència, quan l'actual president, Pere Aragonès, n'era conseller. Natural de Sant Cugat del Vallès, Garriga és llicenciada en Dret i ha integrat l'executiva de la sectorial de justícia d'ERC, així com la sectorial d'Administracions Públiques.