Després de mesos amb la pluja a l’esquena i la roba mullada, aquest dijous Pere Aragonès s’ha pogut eixugar els nervis amb la tranquil·litat que dona saber que serà investit president de la Generalitat. Després de les tribulacions de Setmana Santa, el candidat d’ERC deixava enrere els dos intents fallits, disposat a fer, ara sí, el discurs reeixit de candidat a la investidura.
Aquells que confien en la providència podrien pensar que el destí no ha volgut que un president de la Generalitat fos investit en un hemicicle improvisat a la sala d’actes per culpa de les limitacions de la Covid, sinó que requeria la solemnitat de la sala de plens. Aragonès accedia, doncs, a l’hemicicle acompanyat de bona part del grup parlamentari, escudat a dreta i esquerra per Josep Maria Jové i Marta Vilalta -dos dels negociadors que a la vegada són president i portaveu del grup parlamentari.
Abans d’iniciar la sessió, el presidenciable tenia temps de conversar amb dos dels consellers de JxCat que són part del sector juntista que més ha collat perquè fos investit, Meritxell Budó i Damià Calvet -tots dos aspiren a continuar com a consellers.
Qui ja ha comunicat que no serà a l’executiu, tot i que se li havia proposat ser vicepresidenta, és Elsa Artadi, que ha escollit quedar-se a l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta, per recomanació del seu equip de comunicació, accedia al Parlament amb una mascareta amb el logotip del consistori de la capital. Suara la vicepresidència era una plaça amb noms i cognoms, ara resta vacant.
Deixant enrere la bel·licositat del vermell escollit pel primer ple d’investidura -on va tenir un dur frec a frec amb el portaveu de JxCat Albert Batet-, Aragonès pujava a l’ambó amb una corbata de color blau, símbol de fidelitat, fiabilitat i èxit. “Presento la meva candidatura a la presidència de la Generalitat per fer possible la culminació de la independència de Catalunya”, encetava el presidenciable amb tota una declaració d’intencions que servia, a la vegada, per esvair possibles fantasmes a les files puigdemontistes. Ha reivindicat, també, que “per primera vegada, des del tombant de segle, Catalunya tindrà un president independentista i d’esquerres”.
De seguit, ha estès, però, la mà als comuns, a qui ha demanat el suport i que “no s’oposin a la transformació social, verda, feminista i democràtica”. El presidenciable Pere Aragonès, que ha fet un discurs molt més curt que en les anteriors sessions -45 minuts-, ha intentat marcar un perfil diferencial. Ho ha fet amb afirmacions com en la que deia que governaria “defugint una gestió grisa i rebel·lant-nos contra l’immobilisme de ‘l’això sempre s’ha fet així’”.
El presidenciable d'ERC feia també una picada d’ullet a Òmnium Cultural, demanant “governar a partir de les lluites compartides”, afirmació que enfilava amb la constatació que la Generalitat havia de ser la “màxima representació institucional de la idea de Catalunya com a nació”. De fet, al llarg de la seva intervenció ha reivindicat la seva voluntat de governar per tothom, això sí, amb l’únic límit “de la voluntat popular de la ciutadania de Catalunya”.
El discurs també ha estat moment de reivindicar el pacte subscrit amb la CUP i l’acord “independentista i de progrés” firmat amb JxCat. Tot plegat, reclamant “vèncer la repressió” i actuar “amb la força del 52% per avançar de nou cap a l’amnistia i l’autodeterminació” per fer una “confrontació cívica i pacífica per forçar l’Estat”. També ha demanat per a Catalunya el mateix que va poder fer Escòcia el 2014.
Més enllà de les mesures ja anunciades, Aragonès ha exposat la voluntat d’intentar treballar amb altres partits del Parlament a través de l’eina dels “pactes nacionals” que vol impulsar en àmbits com Salut, Salut Mental, Interculturalitat, Discapacitat, Esport, de la Llengua catalana. En aquest punt, rebria després el suport de Salvador Illa, president del grup parlamentari del PSC. No pas en la proposta d’acord nacional per l’amnistia i l’autodeterminació que feia el presidenciable.
Aragonès ha volgut remarcar, a la vegada, la voluntat que el seu mandat fos una “legislatura amb moltíssima càrrega de treball legislatiu”. L'imminent president ha clos el discurs explicant que volia governar “com a president de la Generalitat, com a president de Catalunya, com a president per tothom”.
Acabada la intervenció, en aquesta ocasió, i a diferència de les dues primeres vegades, el presidenciable sí que ha rebut els aplaudiments dels diputats de Junts per Catalunya, que s’han posat dempeus. Però no pas els de la CUP, que han romàs asseguts.
Després del protocol·lari recés, Salvador Illa ha començat la primera intervenció dels grups parlamentaris fent més el paper de ministre de Sanitat que no pas de cap de l’oposició, repassant la situació de la pandèmia i agraint la tasca als equips de Salut. Fins i tot a Alba Vergés, a qui ha dit que la vacunació està funcionant “bé i vostè també en té mèrit”. Dit això, però, ha combinat retrets i mans esteses. Ha utilitzat les dificultats en el procés negociador per anunciar que això havia “minvat” la credibilitat d’Aragonès. Ha titllat el pacte d’ERC i Junts com un “pacte de conveniència”. També li ha criticat “adamisme polític”, entenent que el presidenciable havia exposat mesures de govern sense tenir en compte que fa cinc anys que és a l’executiu. A la contrarèplica, Aragonès ha agraït el to a Illa, que “millora el nivell del debat polític”, i li ha retret que la seva oposició a l’autodeterminació “no és esquerra, és nacionalisme espanyol”.
El torn de Junts per Catalunya ha estat el més marcadament diferenciat de les anteriors sessions d’investidura. Albert Batet ha canviat els retrets per un to amable. Tot i això, ha recordat al presidenciable que sense el seu suport no podria ser president. “Els partits independentistes, per separat, vam perdre les eleccions. Però, l’independentisme, en conjunt, va guanyar les eleccions. Sense la majoria d’un partit sobre l’altre, 33 diputats a 32 diputats”, recordava Batet.
Sobre el pacte, ha dit que era un “acord ben forjat” que portarà més “estabilitat i fortalesa que un acord a corre-cuita fet les primeres setmanes després de les eleccions”. De les paraules de Batet se’n podria extreure un cert escepticisme sobre l’èxit de l’acord, així com el compromís per dur-lo a bon port. El portaveu de Junts ha recordat que apostaven perquè l'espai de coordinació, consens i direcció estratègica estigui en un futur dins el Consell per la República, cosa que l'acord preveu com a possible després de la reforma de l'ens que dirigeix el president Carles Puigdemont.
En la rèplica, Aragonès ha agraït el suport als socis de Junts per Catalunya, i ha posat l'accent en què "el desig i la voluntat d'avançar cap a la independència del país és molt més fort que el que ens separa". També ha remarcat que un dels termes que han permès forjar l'acord és "el consens".
La sessió d'aquest dijous deixa pendent per aquest divendres amb els grups parlamentaris de menors pes parlamentari i la votació final de la investidura d'Aragonès. El candidat republicà, però, ha viscut al llarg de la tarda la segona etapa d'un procés de resiliència iniciat amb la forja de l'acord de legislatura.