Després d'un cap de setmana i més d'una quinzena d'hores de reunions, Pere Aragonès i Jordi Sànchez arribaven junts al pati del Palau Robert de Barcelona per exterioritzar l'acord de coalició entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. L'accés, per la porta del Carrer Còrsega, comptava amb l'atrezzo de les fotografies d'antigues glòries del rock de Xavier Mercader. Rock Viu per a una legislatura que s'ha aconseguit mantenir viva in extremis.
Aragonès, que duia el vestit i la corbata que va lluir en la primera sessió d'investidura, i Sànchez, amb camisa blanca i texans, s'han situat davant de l'edifici on té el despatx d'expresident Artur Mas i sota l'atenta mirada d'una imatge promocional de grup còmic El Tricicle, que ha fet les delícies dels fotògrafs. Al fons, un cartell advertia d'una "fusió amb molt duende", no pas pel tarannà del proper executiu bipartit, que es preveu farragós, sinó anunciant el cicle de música flamenca Flamencat.
Era l'escenari final d'una funció que s'havia cuit, entre secretisme, a mig camí d'Osona i el Maresme. Dissabte, els dos líders dels partits es van reunir a Soler de n'Hug, masia de Prats de Lluçanès, propietat de la família d'Isaac Peraire, vicesecretari de vertebració territorial d'ERC, i punt de pelegrinatge habitual dels quadres republicans. La trobada de diumenge va ser a Can Margarola, una altra masia, en aquest cas a Alella, localitat maresmenca que ha estat feu dels republicans des del 2003.
De l'esprint final de reunions amb prou feines n'estaven notificats Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, i poques persones més de confiança dels negociadors per evitar filtracions a la premsa, que ha rebut la notícia del pacte a quarts de vuit del matí de dilluns per mitjà d'un comunicat conjunt dels dos partits. Les trobades del cap de setmana, però, més que treure l'entrellat de les qüestions estratègiques que separen ERC i Junts per Catalunya, s'han centrat a buscar la viabilitat d'un acord necessari per als dos partits a través dels mecanisme de decisió amb què l'executiu haurà d'afrontar les divergències.
Això està previst que es faci a través del nou espai de coordinació, consens i direcció estratègica del qual n'haurien de formar part ERC, la CUP, Junts per Catalunya, Òmnium i l'ANC. És aquest espai, que en primera instància no estarà vinculat al Consell per la República -tal com volia Junts-, on es preveu que es discuteixin i s'acordin els passos a seguir en una futura estratègia independentista. Una qüestió que ha estat protagonista durant les negociacions i que finalment no s'ha acabat de concretar més enllà d'aquest aspecte i del marge de dos anys a la taula de negociació amb l'Estat espanyol.
"Ens comprometem a resoldre la diversitat en una posició de consens, a través dels mecanismes que es creen per a tal efecte", recull l'acord després de reconèixer les divergències estratègiques entre els dos partits. També s'emplacen a futurs consensos l'avaluació de la negociació amb l'Estat espanyol o l'acció conjunta al Congrés dels partits independentistes que formaran part de l'executiu i que es decidirà des del propi govern. Al final del pacte, de fet, es recullen mecanismes per anar llimant les aspreses del dia a dia, més enllà de l'espai de coordinació, consens i direcció estratègica.
Alhora, es crearan “mecanismes de coordinació” amb un “equip de coordinació parlamentària” encarregat de “fer el seguiment del compliment, en l’àmbit parlamentari, dels compromisos i pactes continguts en el present”, per “monitoritzar l’acció de govern” i per “fer les propostes i els suggeriments que s’escaiguin” amb periodicitat setmanal i amb la participació dels dos partits. Aquest equip també tindrà la “funció addicional” de, “davant qualsevol discrepància sobrevinguda o dubtes d’interpretació dels acords”, traslladar la decisió final al consell executiu.
S’anuncia també un equip de coordinació de la comunicació per “elaborar una estratègia i un únic relat comunicatiu de les polítiques de difusió del Govern” treballant amb tots els equips de comunicació del Govern. També la creació de l’equip de seguiment de l’acord, per fer “seguiment polític del grau de compliment dels compromisos” amb una periodicitat quinzenal. I per últim, es parla d’una reunió semestral de monitorització de l’acord, amb la participació de totes les persones membres del consell executiu del Govern, presidències i portaveus dels grups parlamentaris per “seguir detalladament l’estat de desplegament dels compromisos”.
La manca de concreció en l'estratègia independentista ha estat criticada pel president Quim Torra en una piulada on esmentava que sense aquesta es feia "difícil governar"
Sense estratègia independentista es fa difícil governar. https://t.co/Fpjk9jDrRd
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) May 17, 2021
La compareixença conjunta ha servit per posar sobre la taula les línies mestres de l'acord. Però sovint, els dos negociadors s'han emplaçat a la lectura del redactat de l'acord final per por a generar malentesos davant un pacte que neix feble. Aragonès ha reconegut que, per exemple, en temes com el paper del Consell per la República hi ha hagut força debat pels "matisos". De fet, en paral·lel a la roda de premsa, a quarts de dues del migdia, equips de tots dos partits treballaven per poder tancar el text final de l'acord que no es faria públic fins a les nou del vespre.
Sobre el Consell, l'acord recull la necessitat d'una reestructuració i emplaça la possibilitat que l'espai de consens s'hi integri a després de la reorganització. Fins llavors, es parla de la necessitat de coordinació. Al final, quaranta-sis pàgines que resumeixen l'acció política del futur Govern de Pere Aragonès, però que deixen en l'aire alguns dels principals interrogants.
Compaginació
Durant la roda de premsa, Pere Aragonès ha assegurat per activa i per passiva que l'acord era perfectament compatible amb el pacte arribat amb la CUP i que totes dues formacions assumien les línies firmades amb els anticapitalistes. Així, en l'escrit de l'acord de govern hi consten qüestions com ara el pla pilot de la renda bàsica o la creació d'una banca pública a partir de l'ICF. No hi apareixen de forma explícita, però, la voluntat de revertir la concertació en àmbits com la salut o l'educació, així com la voluntat de crear una energètica pública. Tampoc el redactat d'una nova llei de contractes de lloguer, però sí la recuperació de pisos de la Sareb.
Sobre la qüestió de les energies renovables, un dels punts on hi ha hagut més debat de la part programàtica, s'ha acordat modificar el decret llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. Fins que no es realitzi aquesta modificació, i tal com recollia el pacte entre ERC i la CUP, "la Ponència d’Energies Renovables no donarà viabilitat a cap projecte d’alt impacte territorial que se situï en sòls d’alt valor agrícola o de regadiu, en sòls de protecció especial o que puguin afectar hàbitats i espècies amenaçades o que plantegin serioses objeccions des del punt de vista paisatgístic, ambiental, agrícola, urbanístic i de patrimoni cultural".
Pel que fa a seguretat, com ja s'establia en el preacord amb la CUP, es recull la voluntat de fer una "modificació legislativa per garantir que la Generalitat no participi en acusacions particulars contra participants en mobilitzacions socials i polítiques, exceptuant aquelles on hi hagin lesions a agents acreditades amb certificat mèdic". No hi apareix, però, la revisió dels protocols d'ús de les bales de foam. Que no aparegui a l'escrit, alhora, no hauria de suposar un impediment per aplicar els acords arribats amb la CUP, segons fan saber fonts dels partits. "L'acord amb la CUP és sagrat per nosaltres", remarquen des d'ERC.
Set i set
Un dels punts de l’acord és l’arquitectura del futur govern i el repartiment dels departaments entre els dos partits. Finalment, n’han acabat essent 14, tot i que Junts, en alguns moments de la negociació, havia demanat que fossin o tretze o quinze i tenir-ne un més que ERC per invertir els papers del darrer mandat. El repartiment, doncs, es farà a parts iguals, set per als republicans i set per als juntistes.
Esquerra Republicana, presidència a banda, tindrà també el Departament de Presidència. Una conselleria que, després del repartiment de competències, quedarà força més potenciada del que era fins ara, tot i que la responsable de la cartera, Laura Vilagrà, no exercirà de portaveu del Govern com sí que feia Meritxell Budó, i aquesta funció estarà desvinculada de les conselleries. Vilagrà tindrà, però, responsabilitats en l’àmbit de relacions institucionals o d’administració i funció pública, que fins ara depenien d’altres departaments com el de Polítiques Digitals. També serà l’encarregada de gestionar el pla pilot de l’aplicació de la Renda Bàsica Universal que van acordar ERC i la CUP.
Els republicans també debutaran en la conselleria d’Interior, per a la que sona el nom de Roger Torrent, o la de Feminismes i Igualtat, una de les conselleries de nova creació i que gestionarà l’Institut Català de les Dones, les polítiques d’igualtat i l’Oficina de Drets Civils i Polítics. A més, tornaran a gestionar Cultura, com ja havien fet durant el tripartit; i repetiran a Educació. Una de les altres joies de la corona d’ERC serà la conselleria d’Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació, sorgida de la unió del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i una de les potes del Departament de Territori i Sostenibilitat, fins ara liderat pel juntista Damià Calvet i que ara desapareix. S’havia especulat amb la possibilitat que Acció Climàtica anés conjuntament amb Exteriors, però finalment s’ha descartat. Els republicans seran, a més, els encarregats de dirigir Empresa i Treball, una Conselleria que agafa les responsabilitats en matèria de treball de la d’Afers Socials -que fins ara ha dirigit el republicà Chakir El Homrani- i les d’empresa de la fins ara Conselleria d’Empresa i Coneixement, fins ara liderada pel juntista Ramon Tremosa.
De fet, les competències restants d’Empresa i Coneixement seran la part central del nou departament de Recerca i Universitats, que quedarà en mans de Junts per Catalunya, igual que el nou departament d’Afers Socials, ara sense treball i amb el nom de Drets Socials.
A Junts per Catalunya els pertoca, també, la Conselleria d’Economia i Hisenda, que segurament anirà a mans d’Elsa Artadi; i la d’Acció Exterior i Transparència, per a la qual ha sonat el nom de Josep Rius, excap de gabinet del president Carles Puigdemont. En una d’aquestes dues conselleries recaurà també la vicepresidència del Govern.
Per a Junts són també el Departament de Salut, on volen situar a Josep Maria Argimon, actual secretari de Salut Pública; el de Justícia i el de Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana. Aquesta darrera Conselleria serà la resultant d’unir una part de la de Polítiques Digitals amb la part d’infraestructures vinculada fins ara a Territori i Sostenibilitat. També tindrà competències en matèria d’habitatge. Entre els noms que la podrien ocupar hi ha el dels consellers dels antics departaments, Jordi Puigneró i Damià Clavet. Tots dos han fet saber la seva voluntat de seguir a govern.
Finalment, es crearà un comissionat interdepartamental per a la gestió dels fons Next Generation, una decisió salomònica davant la voluntat manifesta de gestionar aquesta part expressada pels dos partits.
Pel que fa a la gestió de la comunicació pública, altre dels espais més cotitzats per les dues formacions, els papers s'invertiran. La direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals passarà a ser controlada per Esquerra Republicana, que també dirigirà la secretaria de Comunicació del Govern. Junts per Catalunya, a canvi, liderarà la secretaria de Difusió, que fins ara havia estat en mans d'ERC. Aquest últim organisme gestiona la major part de la publicitat institucional en els mitjans de comunicació.
Consulta edulcorada
Amb tot, l’acord hauria de ser ratificat per les bases de Junts per Catalunya, que està previst que votin entre dimarts i dimecres. Aquestes, però, no tindran la possibilitat de forçar eleccions. Segons ha explicat el secretari general del partit, Jordi Sànchez, els afiliats podran votar a favor de l’acord , i per tant d’entrar a Govern; o en contra de l’acord. El vot en contra, segons ha exposat, suposaria que Junts investiria a Pere Aragonès, però que es quedaria fora de l’executiu. Aquesta decisió no ha agradat massa a certs sectors del partit que fa dies que critiquen l’estratègia negociadora de Jordi Sànchez. Un exemple clar és el tweet fet per la consellera a l’exili i eurodiputada de Junts per Catalunya, Clara Ponsatí. “Apa! I què més?”, escrivia en reacció a una notícia on s’exposava el funcionament de la votació.
Apa! I que més?
— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) May 17, 2021
"JxCat farà president Aragonès, diguin què diguin les bases" https://t.co/KrU2tuI9jf
Aquest dilluns al migdia, fonts de la direcció de Junts per Catalunya es mostraven convençudes, amb total seguretat, que el resultat de la votació seria favorable a entrar a govern. Al seu torn, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, obrirà ronda de contactes aquest dimarts al migdia amb els partits per proposar una nova sessió d’investidura per a dijous o divendres d’aquesta setmana.