L'estiu de 2003, el cineasta Pedro Almodóvar rodava una escena de la pel·lícula La mala educación en una pastisseria d'aires modernistes, fundada el 1886, coneguda per la seva característica portalada de fusta. Era la icònica Can Mallol, de Pineda de Mar, ara tancada. No gaires anys abans, entre les parets del mateix edifici, llar de la família que regentava la pastisseria i del seu amic Lluís, el nou president de la Generalitat, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982), feia els primers passos en el món de la protopolítica. Amb ells hi era també un altre amic estret d'Aragonès, Jaume Pombo, amb qui, als 16 anys, farien el salt a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.
"De petits a classe hi havia una època en què fèiem una mica d'associacionisme entre nosaltres i jugàvem a fer política. Anàvem a una casa d'algú i fèiem reunions, assemblees, votàvem a mà alçada... En gran part, era per la influència d'en Pere. Ell organitzava les assemblees i tots hi jugàvem", recorda. Pombo explica que a mesura que es van anar fent grans, van anar veient que tenien "preocupacions sobre cap on havia d'anar el país", i que cap als 14 anys "el joc va anar evolucionant i vam començar a fer una mena de partit".
Sota el nom de Joventuts Independentistes de Catalunya s'ajuntaven "tota una colla d'amics independentistes que ens ajuntàvem i parlàvem del tema". El pas d'Aragonès i els seus amics a les JERC va ser gairebé natural. "Al principi era un joc, i llavors vam veure que no era només això. Amb 15 anys vam veure que allò se'ns feia petit i que teníem ganes de militar i fer coses. Va ser quan vam entrar a les Joventuts d’Esquerra Republicana. D'una cosa lúdica, de joc, vam passar a intentar canviar coses del nostre país", assenyala Pombo.
És en aquest punt en el qual Aragonès coneix, també, a Uriel Bertran, que seria el seu predecessor al capdavant de les JERC. "El vaig conèixer quan tenia 16 anys perquè ell tenia un grup de joves independentistes a Pineda que només actuava en clau local. Ens vam posar en contacte amb ells i els vam proposar entrar a formar part de les JERC", explica.
La primera immersió en la política la va conjugar amb la continuació dels estudis. La secundària la faria a l'escola privada Montessori Palau de Girona. Va seguir amb els estudis de Dret a la Universitat Oberta de Catalunya, un màster en Història Econòmica a la Universitat de Barcelona i amb un breu pas pels Estats Units per fer un programa de formació de directius en polítiques públiques i desenvolupament econòmic a la Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard. Una formació compaginada amb breus col·laboracions com a investigador a l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa, o com a docent a la Universitat de Perpinyà, o treballant en un despatx d'advocats. Les primeres feinetes, però, les va fer a l'empresa familiar.
Abans de tot plegat, a les tardes es pelaven els genolls a la plaça de les Mèlies. Centre neuràlgic de Pineda de Mar, a tocar de l'escola concertada FEDAC Mare de Déu del Roser, popularment coneguda com 'Les monges', on Aragonès va estudiar fins a vuitè d'EGB. Són anys en els que passa pel Centre Cultural i Recreatiu, on sempre recorda que hi feia la representació dels tradicionals Pastorets.
Fill de Can Sanet, on encara hi viu, Aragonès és nét de l'empresari Josep Aragonès Montsant, darrer alcalde franquista i primer alcalde democràtic (tot i ser d'Alianza Popular es va presentar amb una llista independent, 'Unió de Pineda de Mar') de Pineda de Mar. Va aixecar el negoci sobre dos pilars: el tèxtil, amb Industrial Aragonès; i l'hoteler, a partir de l'Hotel Taurus. El pare, Pere Aragonès Poch, que fou regidor de Convergència entre 1991 i 1995, seguí implicat al negoci tèxtil fins que, amb la crisi del sector, la fàbrica acabà tancant l'any 2003. Treballadores de l'empresa recorden que era habitual veure un jove Pere Aragonès fill feinejar entre les màquines des de ben aviat. És allà on, segons ha explicat ell mateix, guanyà el primer jornal.
Aragonès és la mostra que els fills no sempre segueixen les idees dels progenitors. A casa seva ho devien tenir coll avall ben aviat. Eulàlia Moral, regidora d'ERC a Pineda entre 1995 i 1999, recorda que quan encara no tenia 14 anys Aragonès ja anava amb ells al cotxe a les manifestacions del Correllengua –sol, però amb permís dels pares. "A mi no em sorprenia gens, l'havia tingut dels cinc als 13 anys al taller d'arts, i ja des de molt petit parlava de política o del 1714", recorda Moral. Sempre li va veure vocació política i destaca que, mig de broma mig no, de petit li deien que seria president de la Generalitat, i que per això ha guardat –i encara el conserva– un dibuix emmarcat que Aragonès va fer una tarda al taller. Profecia acomplerta.
Passar per totes les caselles
La trajectòria d'Aragonès és la d'una persona que ha picat pedra al si del partit. De la secció local de les JERC va saltar a l'equip comarcal del Maresme i d'allà a l'executiva per després, l'any 2003, ser escollit com a secretari general de les joventuts.
En l'activisme local, "en Pere sempre liderava, però intentava que no fos una cosa d'ell sol. Buscava la nostra opinió i implicar-nos. Li agradava compartir el lideratge", relata Pombo. Del llavors futur president va ser la idea d'obrir un casal Tio Canya -en aquella època les JERC en tenien arreu del Principat– al municipi. "Havia vist que n'havien obert un a Barcelona i ens ho va proposar a l'assemblea local. Ens va agradar la idea i ho vam muntar", recull. Pombo recorda, especialment, com Aragonès va convèncer el periodista Martxelo Otamendi per fer una xerrada al casal local poc més d'un any després del tancament del diari Egunkaria.
D'aquell jove Aragonès, la diputada i regidora d'ERC a Pineda de Mar, Mònica Palacín, en recorda que "la conversa que podíem tenir quan ell tenia 18 anys i jo 28 la veig pràcticament igual que la d'ara: tractant temes sempre dona un punt de paciència, el recordo molt implicat".
Un dels seus avaladors aquells primers anys, i ho ha seguit essent després, és Joan Puigcercós. L'exlíder d'ERC i exconseller de Governació (2006-2008) comenta que Aragonès "no responia als paràmetres habituals d'un militant de la JERC: era un home llegit i estudiós. Era dels pocs que estudiava i a la vegada era present a tots els actes i reunions". Una de les tasques que Aragonès feia per Puigcercós era escriure-li alguns discursos. "Li confiava coses d'economia i podia anar segur amb el que escrivia", relata. Recorda, també, que va ser "la persona de consens de la direcció" per agafar el lideratge de les joventuts "davant una crisi interna amb l'anterior secretari general", Uriel Bertran.
Bertran recorda que, "en tot el que fèiem, era una de les persones que treballava bé i estava per la feina. Això va fer que creguéssim que era la persona adequada". Al Pere d'aquells anys el defineix com un home "seriós, auster, discret i treballador, però sense grans projectes creatius que deixin llegat". L'ara membre de Solidaritat per la Independència creu que Aragonès "no va impulsar cap nou projecte important. Va gestionar l'herència que tenia, i ho va fer bé. És honest, farà una gestió honesta i honrada. Serà un bon gestor de la Generalitat, però no crec que desenvolupi cap estratègia creativa cap a la independència".
Des de la seva arribada a la secretaria general de les JERC, Aragonès no deixaria d'encadenar càrrecs de responsabilitat a dins del partit. Des de llavors, en una posició o altra, s'ha mantingut a l'executiva republicana, també durant els anys durs de l'ERC més caïnita, en què ell, després d'un breu pas pel corrent Esquerra Independentista de Bertran, es va situar del costat de Joan Puigcercós. En part emparat per aquest darrer, el 2006, amb 23 anys, va ser elegit diputat al Parlament, càrrec en el qual ha repetit durant quatre legislatures, cinc amb l’actual.
Més endavant, el 2011 i el 2015 es va embarcar en l'aventura d'intentar esdevenir alcalde del seu municipi, Pineda de Mar. En totes dues eleccions va ser derrotat pel socialista Xavier Amor. No obstant això, ERC va millorar ostensiblement els seus resultats, aconseguint dos regidors de 21 la primera vegada i cinc la segona.
Fonts d'ERC a Pineda asseguren que perquè Aragonès accedís a ser alcaldable va fer falta convèncer a Joan Puigcercós, que el volia centrat en el seu equip. L'exdirigent d'ERC no recorda aquest detall, però passats els anys creu que "és possible que el volgués pel partit. Però ara trobo que és bo que passés per la política municipal. Una vegada ho ha fet, crec que li ha anat molt bé".
Palacín, a qui Aragonès va rellevar com a candidat, recorda que "s'ho va prendre amb una enorme responsabilitat, una seriositat impecable i s'hi va bolcar moltíssim". Creu que l'elecció d'Aragonès va permetre a ERC incorporar perfils diferents a la candidatura i "començar a pensar que érem alternativa de Govern". De fet, abans que ningú pogués pensar en la reconversió de l'espai postconvergent, el nou president de la Generalitat va impulsar una xarxa de suport a la seva candidatura amb el nom de Junts per Pineda. Durant aquests anys, Aragonès va publicar el llibre Coses del BOE (Nautilus, 2014) i es va acabar de consolidar com a home clau d'ERC.
Molt afí a Oriol Junqueras, va ser una de les persones que va propiciar l'acostament de l'ara president del partit a Esquerra. El gener de 2016 va ser escollit per acompanyar l'ara pres polític a la Conselleria d'Economia i Hisenda com a Secretari d'Economia durant la legislatura del primer d'octubre. El 20 de setembre de 2017 va circular la notícia que havia estat detingut durant els escorcolls de la Guàrdia Civil al Departament, però finalment va resultar no ser així i a hores d'ara és l'únic dels ex-alts càrrecs de la conselleria de Junqueras que no té cap causa pendent per aquells fets.
Aquest fet, i el de ser una persona de la màxima confiança del líder d’ERC, va fer que el 2018 se l'escollís per assumir el càrrec de més responsabilitat dels republicans dins l'executiu: el de vicepresident i conseller d'economia. Havia estat ungit poc abans en una visita amb Marta Rovira a la presó d'Estremera en què, segons explica ell mateix, Junqueras li va dir que "si a ella li passa res, et toca a tu". Rovira acabaria exiliada i Aragonès de coordinador nacional del partit. Que ara hagi estat investit president doncs, no s'entén sense l'embat repressiu que ha viscut la política catalana des de 2017. Aragonès, va ser un dels alts càrrecs que va quedar a la Generalitat durant l’aplicació del 155 i era un dels encarregats de passar comptes amb el ministre Cristóbal Montoro.
En termes ideològics, el seu pas per Economia s'adiu al que ell mateix descriu al llibre Pere Aragonès, l'independentisme pragmàtic (Pòrtic, 2020) de Magda Gregori: "entre Marx i Keynes, Keynes, perquè a diferència de Marx, va posar en pràctica les seves teories i les seves propostes s'han anat implementant. Era un liberal, no un conservador. I base de la socialdemòcracia. Crec que Keynes tenia un punt de seducció intel·lectual més important que Marx". Un perfil socioliberal que fa que no desperti recels entre els sectors de Junts més vinculats a l’antiga Convergència –fet que molts cops ha ajudat a teixir ponts dins l'executiu– ni les elits empresarials catalanes. En la qüestió nacional, independentista de primera hora, ha estat un dels abanderats de l’estratègia d’ERC els darrers anys, basada en donar una nova oportunitat al diàleg i al govern del PSOE mentre s’intenta “eixamplar la base” sobiranista.
Durant el pas per l'executiu ha estat el responsable d'aprovar els primers pressupostos en tres anys, amb el suport de Junts per Catalunya i Catalunya en Comú. També li ha tocat intentar calmar els ànims entre els socis de Govern de costat amb el president Quim Torra. Aquest darrer ha criticat durament el seu successor pel seu paper durant la gestió de la pandèmia en el seu darrer llibre, acusant-lo de no tenir una actitud prou "activa".
Fonts de l'anterior Govern properes a Junts per Catalunya descriuen Aragonès i la seva actuació dins l'executiu com la d'un "tecnòcrata". "No ho fa malament de conseller". El consideren una persona "formada i preparada", però pensen que no té "lideratge presidencial". Afegeixen que "serà un bon president perquè es prepara les coses i és diligent", i creuen que els recorda "a l’Artur Mas del principi. És una persona preparada pel partit i amb rigor. Feta i preparada per a això".
Contra aquesta visió més escèptica, l'equip d'Aragonès –del qual formen part persones que l'acompanyen des de l'etapa de les JERC al Maresme, com ara el cap de gabinet Bernat Costas o la responsable de protocol Anna Teixidor– ha fet esforços per projectar-lo com una persona propera. Prova d'això en són el llibre esmentat escrit per Gregori o les petites càpsules de vídeo llançades durant la campanya. També hi ha col·laborat l'assessora d'imatge d'ERC, Marta Pontnou.
El vessant personal
Aquest perfil buròcrata no convenç al seu amic Jaume Pombo, que es refereix a Aragonès com una persona amb sentit de l'humor, amb especial traça per les imitacions, el dibuix de caricatures i la cuina, passió que fa servir per desconnectar.
"Sé que dona una imatge de persona seriosa. Fa la impressió que sigui el noi dels números, però és una persona carismàtica", descriu. Sobre com pot ser el seu amic com a president, Pombo pensa que "no farà gaires invents. Penso que intentarà arreglar tot el que pugui, però que gesticular, gesticularà el mínim possible". En aquest sentit, Palacín creu que Aragonès és "una persona compromesa amb allò que pensa" i que "de Pere només n'hi ha un. Sempre és coherent amb allò que fa en tot allò que fa".
Per a Puigcercós, "en Pere és una persona prudent, molt respectuosa, que sap escoltar. Analitza i reflexiona, però un cop ha pres una decisió, hi posa el peu i no el mou". També destaca que té "la virtut que difícilment es posa nerviós". A més, s'oposa als que situen a Aragonès com algú a l'ombra, i destaca que té la sort de combinar "la capacitat intel·lectual i el fet de ser un parlamentari brillant, amb assumir tasques internes del partit. Per això ha arribat on ha arribat". Qui fou president d'ERC en els anys de les pugnes internes del partit,relata com, en aquells anys difícils, Aragonès sovint li traslladava el seu parer per escrit durant les reunions per evitar crear més conflicte. "Era l'únic que ho feia", remarca.
Casat amb la també pinedenca Janina Juli, exmembre de les JNC, les joventuts de Convergència, si és a Pineda, Aragonès no perdona el passeig els migdies de cap de setmana per la plaça de les Mèlies amb la seva filla de dos anys, la Clàudia. Abans ho feia les tardes d'entre setmana per passejar la seva gossa, Neula. Ara ho fa amb els amics de la infància i d'altres de nous. La diferència és que ara les protagonistes són les criatures, que frisen per pujar als "cavallets d'en Paco, tot a una institució al poble", explica Pombo.
Si manté les costums, el pròxim cop que hi torni, l'indret on jugava de petit el rebrà convertit en el president més jove de la Generalitat des de la seva restauració el 1977. Aconseguirà, així, la fita que va ser negada al que fins ara ha estat el pinedenc –d'adopció, en aquest cas– amb major responsabilitat institucional a Catalunya, Manuel Serra i Moret. President del Parlament de Catalunya a l'exili entre i 1949 i 1954, aquell mateix any va perdre la votació a la presidència de la Generalitat a l'exili davant de Josep Tarradellas.