El Govern de Francina Armengol ha rebut l’aval del Tribunal Superior de Justícia de Balears per mantenir el toc de queda quan acabi l’estat d’alarma. Per poc, però: dos magistrats dels cinc hi votaren en contra. La qual cosa prova que, almenys, hi ha jutges que dubten de la capacitat jurídica d’un govern autonòmic per mantenir les restriccions de les llibertats fonamentals i fa versemblant que la qüestió acabi en instàncies superiors, tal i com ja ha plantejat el primer recurs que s'ha anunciat.
La decisió, que s’avançà al públic el passat dijous -la resolució completa era previst que es publiqués uns dies més tard-, va ser la primera de tot l’Estat al respecte. Com era previsible, va provocar polèmica. Tant jurídica - nombrosos especialistes en Dret Constitucional dubten de l’encaix legal d’un decret autonòmic com a norma suficient per suspendre drets fonamentals – com, també, política. La disputa és la conseqüència directe de l’entestament del Govern de Pedro Sánchez en no mantenir l’estat d’alarma. Que per a molts juristes és l’únic instrumental legal vàlid per imposar les restriccions de llibertats essencials. De fet a Palma ningú, ni el Govern, entén per què el president no vol prorrogar-lo. D’aquesta manera obliga les administracions autonòmiques a assumir una decisió que com a mínim planteja seriosos dutes jurídics -a la vista ha quedat a les Illes, amb el vot negatiu dels dos magistrats – que puguin decretar.
Polèmica política. A efectes de Balears la polèmica política esclatà tot d’una després de ser coneguda la divisió del Tribunal Superior. El Pi-Proposta per les Illes demanà que s’aixequi el toc de queda si s’acaba l’estat d’alarma. Argumenta que vista la baixa incidència del virus i la bona situació hospitalària a les Balears, ja no és necessària la limitació de la lliure circulació de les persones als vespres. El president del partit, Antoni Amengual, exigí al Govern «que governi» i que «no deixi que els tribunals prenguin decisions polítiques» que corresponen a l’Executiu d’Armengol. Al seu entendre «s’ha d’acabar amb les restriccions de reunions en l’àmbit familiar a sis persones i a dos nuclis de convivència», tot i que és partidari que es mantinguin «els controls als aeroports i dels aforaments a les celebracions i a llocs de culte». El PI criticà que es segueixin tancats els interiors de bars i vigents les restriccions a les terrasses. Com a resum de la seva posició, assegurà que «hem d’aprendre a conviure amb el virus, no a amagar-nos d’ell i excusar-nos en la Justícia i els Tribunals». Per tant, diu, Armengol «ha de redactar normes amb les garanties jurídiques necessàries» enlloc «de dependre de tribunals, de recursos i d’interpretacions». I conclogué que «necessitam un govern valent i amb les idees clares».
No fou l’únic partit que es mostrà molt disgustat pel manteniment de les restriccions un pic que hagi acabat l’estat d’alarma. També Vox s’hi ha mostrat radicalment en contra. Amb l’afegit que ja ha anunciat que recorrerà judicialment la decisió del Tribunal Superior. Era una actuació del tot previsible. En línia amb les tesis de Vox i del PP a Madrid, de defensa de la «llibertat» de mantenir oberta la restauració en contra de l’opinió de l’esquerra, el portaveu parlamentari del partit a les Illes, Jorge Campos, carregà contra la presidenta - «és la Maduro balear» - perquè, assegurà, «Armengol trepitja drets i llibertats, ens diu com hem de viure».