L’inici de la legislatura s'ha demorat i les carpetes de qüestions pendents s’amunteguen sobre les taules dels departaments que esperen ser ocupats pels nous consellers. Tot en un context de plena pandèmia mundial i de transformacions i reptes globals, lligats sobretot a l’amenaça del canvi climàtic.
També hi haurà temes clàssics de les darreres legislatures, com ara la renovació de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació (CCMA), la reforma del cos de Mossos d’Esquadra, l’augment del pressupost cultural i l’estratègia a seguir en el procés d’emancipació nacional.
Els primers mesos de mandat, però, vindran marcats sobretot per la reconstrucció social i econòmica de la Catalunya postcovid. Una recuperació que, en el context actual, anirà netament lligada a la gestió dels fons de recuperació europeus Next Generation. Una centralitat que des d’Esquerra Republicana volen visibilitzar amb la creació d’un comissariat específic per gestionar-los i que dirigiria l’economista i regidor de Barcelona Miquel Puig.
Aquest disseny, a la vegada, permetria als republicans desvincular la gestió dels fons europeus de recuperació de la conselleria d’Economia, que molt probablement acabarà en mans de Junts per Catalunya. Tal vegada, aquest serà un dels punts importants a resoldre en la negociació, ja que ambdues formacions pensen que tenir la direcció d’aquests fons els permetrà visibilitzar acció política. Una medalla que ningú vol deixar escapar. [Aquest era el plantejament en el moment de publicar la revista en paper. Finalment, però,ERC i Junts per Catalunya han acordat crear un comissionat Interdepartamental]
Next Generation
L’economista Enric Vila, investigador al Utrecht University Centre for Global Challenges explica a EL TEMPS que els Next Generation vindran condicionats, i alerta que aquesta mena de fons europeus “solen generar situacions complicades augmentant la precarietat econòmica”. Tot i això, considera que serà important “aprofitar-los” amb un “plantejament estructurat” i des d’una perspectiva de “política industrial” que permeti fer front a reptes globals com ara la “transformació digital i el canvi climàtic”. A més, pensa que en la gestió de tot plegat l’administració catalana ha de tenir un rol “emprenedor i no pot quedar-se com un mer àrbitre. Ha d’assumir un rol actiu condicionant, incentivant o sent un jugador més amb els rols que adopti”.
Al seu torn, el director d’investigació de l’Institut Ostrom, Martí Jiménez, recalca que abans d’entrar en mesures concretes “caldrà tenir en compte el context econòmic i pressupostari complicat que vindrà. El 2022 no s’haurà recuperat el nivell d’ingressos tributaris propis i cedits del 2019, i el finançament rebut de l’Estat es reduirà per les liquidacions negatives de 2020 i 2021”. Així, el vicepresident del think tank liberal detalla que, tot i que caldran mesures expansives per “estimular la recuperació”, caldrà “integrar els pressupostos en un marc plurianual per consolidar-se fiscalment”.
La directora acadèmica del Centre per la Ciència Urbana i el Progrés de la Universitat de Nova York, Victòria Alsina, considera que durant aquest mandat caldrà fer “un pas decidit en la digitalització”, i que els fons Next Generation ofereixen oportunitats en aquest àmbit. La coordinadora de l’estratègia Catalunya 2022 detalla que fer això implica “millorar la connectivitat del país, la interoperabilitat -és a dir, que tots els tràmits estiguin centralitzats, que el funcionament de les institucions sigui en línia de cara dins i de cara fora i també lluitar contra la pobresa digital”.
Alsina adverteix, a més, que el nou executiu hauria de regular qüestions com ara la intel·ligència artificial o l’internet de les coses si no vol deixar escapar oportunitats en l'àmbit europeu i “perdre competitivitat”. Per exemple, creu que cal aprovar “una llei integral de digitalització, un canvi integral en temes de contractació, una llei de teletreball o una llei científica de Catalunya que incentivi la transferència de coneixement entra l’acadèmia i la societat”.
Diferenciat, però en el mateix àmbit, Alsina remarca que caldrà encarar “el repte de la digitalització del català. Hem de posicionar la llengua a les xarxes i les plataformes”. Aquest ítem anirà lligat, sens dubte, a si finalment el Govern aposta per invertir l’històricament reclamat 2% del pressupost en cultura.
Repte ecològic
Un altre àmbit en el qual està previst que sigui important el paper dels fons europeus és el de la transició ecològica. A la vegada, la membre de la junta de l’Institut Sobiranies, Mercè Cortina, identifica aquest punt com a central: “hi ha necessitat d’arribar a un acord verd de país i fer una llei de transició energètica. Calen mesures contra la pobresa energètica”. Al seu entendre és una qüestió important, perquè “toca molt directament la quotidianitat de les persones” i detalla que caldria apostar, per fer-hi front, per “indústria innovadora i una articulació territorial més sostenible”, atès que “cal repensar l’actual model urbà”.
En l’àmbit de les energies renovables, Alsina afegeix que hi ha una “oportunitat bona per aconseguir tenir més sobirania en les infraestructures” i, a la vegada, “vertebrar el territori per reequilibrar les oportunitats econòmiques i fomentar el model de proximitat, la mobilitat sostenible i la connexió urbà-rural”.
“Les ciutats cada cop estan concentrant més activitat i buiden de talent i activitat econòmica altres parts del país”, explica Vila, que creu que en aquest mandat caldrà “descongestionar Barcelona”, per exemple, “potenciant la xarxa de transport públic” o utilitzant “la xarxa d’universitats”. Això, diu, permetria coses com ara millorar problemes de la ciutat com “l’habitatge o l’accés al mercat laboral”.
Alsina pensa que, amb la pandèmia, s’ha obert també “un repte i una oportunitat amb el teletreball. Barcelona té grans oportunitats per atreure talent amb això, és un lloc on a la gent li agrada viure”. D’una manera diferent, Vila també ho veu com una oportunitat, en aquest cas per descongestionar la capital: “la mobilitat de la força de treball ha obert la porta a no haver d’anar cada dia a l’oficina i a què el teu lloc de producció i de residència puguin estar separats”.
Repte social
Arran de la crisi de la pandèmia, Cortina assenyala que un nou repte serà, també, marxar “de la dualitat entre economia o salut”, i que caldrà treballar en “polítiques públiques que englobin totes les complexitats del moment”. Assenyala, per exemple, la universalització de l’educació de zero a tres anys o l’aplicació d’una Renda Bàsica Universal (RBU). Sobre aquesta darrera, que serà segur un dels temes de debat del mandat, en valora que “té un enfocament preventiu i dona eines perquè puguin sortir iniciatives socials i comunitàries que permetin formular alternatives productives”.
Jiménez, però, pensa que la RBU “no és realista”, però que sí que hi ha marge per “enfortir la Renda Garantida de Ciutadania”, que té el handicap “que no permet complementar la renda amb el salari”. El membre de l’Institut Ostrom explica que “l’Ingrés Mínim Vital intentaria corregir això, però encara no hi ha hagut una bona coordinació interadministrativa”.
En un camp diferent, Jiménez creu que també seria prioritari “una reforma de la direcció pública, una proposta que fa anys que és en un calaix”. Aquesta reforma hauria de servir per “professionalitzar-la” i evitar que “cada legislatura canviï el 80% del personal directiu públic”. Des de l’Institut Ostrom ho veuen necessari per millorar “la transparència i la igualtat d’oportunitats”, avançar en “el caràcter meritocràtic del procés de selecció” i progressar cap a “la desvinculació de la implementació i avaluació de polítiques públiques del cicle electoral”.
La perspectiva del futur executiu
Des d’ERC, i així es va fer visible en el discurs de Pere Aragonès en la sessió d’investidura fallida, exposen que els reptes del futur executiu piloten sobre quatre pilars. En primer terme, el partit que haurà d’encapçalar el futur Govern, hi situa el “rescat social” per combatre la crisi de la covid. Preveuen, diuen, aprofundir en la renda garantida fent-la compatible amb les ajudes per habitatge –un dels altres pilars en què volen concentrar un gruix important de recursos– mentre s’estudia l’aplicació de la Renda Bàsica Universal. Així ho contempla l’acord entre ERC i CUP. D’altra banda, situen com a objectiu, també, la creació d’una agència que abordi temes relacionats amb la dependència, a mig camí entre salut i atenció social.
En el camp econòmic, la gestió dels fons Next Generation ERC proposa fer-la des de la col·laboració publicoprivada partint de la inversió en sectors estratègics com les energies verdes, les tecnologies vinculades a les energies renovables, l’economia circular, l’impuls de projectes empresarials de “l’economia per la vida” o l’impuls de la llengua i la cultura catalana en el marc de la digitalització”. Una gestió que casa amb el tercer dels pilars que volen proposar des de l’equip d’Aragonès, la transició ecològica. Es tracta d’un dels temes que es preveu polèmic per les diferències de model d’impuls de renovables entre ERC, Junts per Catalunya i la CUP. Un punt que també es vol lligar a la cerca del reequilibri territorial i la lluita contra el despoblament.
Finalment, ERC situa el feminisme com a quart pilar, partint de la base que la nova conselleria de Feminismes i Igualtat que han promès crear hauria de jugar un paper transversal influint en les polítiques dels altres departaments.