Sol i bon temps al Sant Jordi més esponjat, amb onze espais habilitats per parades de llibreters i editors. Els llibreters munten la parada una mica més tard del que és habitual, perquè la logística prèvia -instal·lació de tanques que defineixen el perímetre i bolards que impedeixen el pas dels vehícles- també entrebanca el pas de les furgonetes dels paradistes.
Al passeig de Gràcia, els bolards són molt visibles. No només estan ubicats a prop del carril central, on s'han situat les parades sinó també a les rampes dels lateral, reservats a vianants. El dia abans no hi eren. Totes les precaucions són poques.
A les nou del matí, la majoria de llibreters encara no s'han instal·lat. A les 10 la cosa comença a rutllar. Als Jardinets de Gràcia, en el coll d'ampolla que transforma l'ample passeig de Gràcia en l'estret Gran de Gràcia, ja hi ha cua per accedir-hi a un circuit relativament curt que, entre llibreries, inclou les parades de dues de les editorials joves amb més personalitat del Principat: Raig Verd i Les Hores.
Laura Huerga, editora de Raig Verd, lluu feliç l'últim guanyador de l'últim Premi Llibreter a obra traduïda al català, Tardor, el primer lliurament de la tetralogia de les estacions d'Ali Smith, al costat d'Hivern i Primavera, que s'han publicat l'últim any. Huerga celebra aquest Sant Jordi com «el retrobament amb els lectors, amb el sector... fins i tot amb la premsa», exagera. «El fet de trobar-nos al carrer és com recuperar els carrers, que sempre han estat nostres. Era una necessitat treure els llibres al carrer una altra vegada».
Explica que les dades de tota aquesta setmana són molt bones, que les llibreries no fan més que demanar més llibres, en alguns casos més dels que podien abastir. «Les comandes ens estan aclaparant», reconeix.
Huerga no ha volgut portar autors per no arriscar i comença a parlar del gran personatge secundari que dorm a la Primavera d'Ali Smith. Els editors tenen tantes ganes de presentar els seus llibres com els llibreters.
Una mica més enllà hi ha la parada de Les Hores, una altra editorial jove que aposta per les traduccions i encerta. Maria Sempere atén lectors que volen orientació entre una vintena de títols, entre els quals Idaho, d'Emily Ruskovich, i Per la carretera, de Sylvain Prudhomme.
Reconeix que les mesures de seguretat fan d'aquest Sant Jordi una diada estranya, on les cues són a l'exterior i els lectors passen a poc a poc. «Com les mesures de seguretat són moltes, el fluxe de les cues va molt lent». Entén que «Les vendes aniran en la línia d'aquest ritme. No serà com els altres anys, és clar», però admet que «també tenim més temps de parlar amb la gent, de recomanar el títol més adient i d'explicar-nos».
A les onze, totes les àrees perimetrades de passeig de Gràcia tenen cua per entrar-hi. En alguns llocs, si només entrar-hi s'hi troba una parada gran, la gent s'acumula allà i les altres parades triguen una estona a veure arribar als compradors. «El sistema no és perfecte», diu algun llibreter que veu com una gran llibreria té aglomeracions i a la seva arriben en comptagotes. Tot i això, els llibreters estan contents. Aquest Sant Jordi culmina una setmana amb molta afluència de públic a les llibreries. Un editor comenta que, per les comandes rebudes i les converses amb llibreters, cada dia d'aquesta setmana ha tingut una afluència semblant a la que, tradicionalment, experimentaven les llibreries la vespra de Sant Jordi. Si normalment els previsors hi anaven el 22 d'abril, ara el fenomen s'ha produït dilluns, dimarts, dimecres i dijous. I cada dia ha estat intens. La majoria de llibreters consultats per EL TEMPS ho confirmen.
Aquest Sant Jordi és especial per algunes llibreries noves. La Byron, que va obrir fa cinc mesos al carrer de Casanova, i avui s'estrena al Passeig de Gràcia. En Bernat Colomer explica que els feia «feia molta il·lusió» la diada i que aquest Sant Jordi està funcionant relativament bé. «És un experiment, enguany». Afirma també que aquesta setmana ja ha estat molt animat i que han vist molta gent coneguda. «Han vingut lectors habituals, sí. En cinc mesos ja hem fet aconseguit una base». Després de la pandèmia, opina, «la gent tenia moltes ganes de llibreries».
A les 12 davant de la seu d'Òmnium Cultural, personalitats del món cultural català passen per un petit escenari muntat al carrer Diputació i llegeixen un poema. A les 12.30, fa un breu parlament el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que ha tingut un permís de dotze hores. «La cultura -diu Cuixart, amb l'energia que el caracteritza- és l'acte de generositat i compromís més clar. Intercanviar llibres, roses, il·lusions i esperances». Com la situació política i les converses per a un pacte entre els partits independentistes fa dos mesos que duren, Cuixart ha demanat que arriben a un acord amb una fòrmula pròpia: «Demanem als nostres polítics compromís amb les lluites compartides». Cal, ha afegit, una «solució dialogada però amb amnistia i l'oportunitat d'exercir el dret a l'autodeterminació». Cuixart ha reblat el discurs amb un engrescador missatge: «Que la cultura ho inundi tot».
Però aquesta diada era la de la inundació controlada, amb comportes, control del cabal d'assistents i mascaretes, distància i gel hidroalcohòlic.
Al costat de les Rambles.
La plaça Reial no perd el seu encant ni amb el confinament perimetral del seu centre amb tanques metàliques. Les parades de llibres cohabiten la mar de bé amb bars i restaurants. El circuit de parades i llibreries està instal·lat al mig i la gent ha de voltar la plaça entre taules parades. A quarts de dos, les terrasses són plenes. Alguns dinen al sol i al costat d'una tanca de l'Ajuntament que els separa de les parades. El sol acompanya i el Sant Jordi esponjat contagia empatia entre els diferents actors, siguin lectors-compradors, llibreters-venedors, cambrers-assalariats, restauradors-venedors i assedegats/afamats-consumidors.
L'encarregat d'un bar, potser el més clàssic de la plaça Reial, respon ràpid a la pregunta «Us ha anat bé que us instal·len aquí el Sant Jordi?»: «Ens ha anat de puta mare», respon. I continua: «Ja era hora, perquè aquí ens tenen molt castigats». Què vol dir? «Ens han pujat l'impost de les terrasses un 20%».
A la Plaça Reial, l'encarregat de controlar l'entrada a l'espai perimetrat diu que han entrat 20.000 persones. Mostra el seu comptador, però aquest marca clarament 3.773, un capicua preciós. Ell, però, es reafirma i diu ara que segur que hi han entrat més de 30.000. El matí s'ha fet llarg. La feina de controlar l'entrada és feixuga.
Les parades de roses de les Rambles tenen cues de gent esperant. Aquest Sant Jordi no hi ha la riuada de gent habitual i les aglomeracions excessives perquè no hi ha les parades. Les cues de les parades de roses són ordenades. La gent, pacient.
Lluny del centre.
El Sant Jordi esponjat té espais perimetrats a la plaça de Sarrià, a Gràcia, a la plaça Orfila de Sant Andreu i en un racó de Poblenou veí de la Rambla d'aquest barri. Les indicacions de l'ajuntament sobre aquest lloc són Rambla de Poblenou/Pujades/Pallars però des de la Rambla amb Pujades no s'endivina on hi ha les parades. Pujant cap a Pallars s'endivina que pot ser a l'esquerra. En aquesta zona hi ha unes vuit parades de llibres i tres de roses.
Pedro Touzon, de la llibreria Etcètera explica que l'espai és agradable, que al matí han tingut gent però sense cues i ara es comença a animar. Són les cinc, les escoles han deixat anar nens i nenes i les famílies amb fills comencen a afilerar-se (ordenadament) per entrar.
Normalment la llibreria Etcètera posa la parada a la cruïlla de la Rambla de Poble Nou amb el carrer de Llull. «Allà teníem vint metres i aquí en tenim nou», explica Touzon, que està content perquè «venim de tres dies que la gent ha avançat les compres de Sant Jordi». Tries dies amb bon ritme que els hi ha permès, portar «primeres espases» que, en un Sant Jordi normal no s'acosten a Poblenou perquè es queden al centre. El Sant Jordi esponjat també ha estat un Sant Jordi dilatat. I això ha agradat als llibreters.
Miguel és el llibreter de l'especialitzada en llibre infantil La petita. «A la llibreria hem tingut cues al matí. Ara, a la tarda, hi ha cues aquí i allà». Miguel opina que l'experiment d'aquest espai perimetrat «ha estat bé i la col·laboració amb el Districte, positiva; per això no entenc que després no es faci bona comunicació de l'indret on som».
Miguel també admet que la setmana ha estat bona en vendes. «Això d'avui, de fet, és relatiu si té èxit o no, perquè realment la setmana ha anat molt bé».
L'espai que més positivament ha sorprès als llibreters és el del Passeig Lluís Companys. És més extens que qualsevol tram del Passeig de Gràcia. Ho diu Mercè Torrent, editora de Cal·lígraf. «Estic encantada amb el lloc i, amb una companya d'una altra editorial, dèiem de suggerir al Gremi que aquest espai és ideal per altres anys. Dona més ganes de passejar, per aquí». Explica que aquí, al costat de l'Arc de Triomf, hi ha 33 parades i en el tram de Passeig de Gràcia que en té més, n'hi ha 22.
«Al matí ha vingut més gent gran i jubilats i a la tarda gent més jove», explica Torrent. Les vendes no només estan anant bé a Barcelona, també a Figueres, d'on ve l'editorial. «També està anant molt bé allà». A la capital de l'Alt Empordà, Cal·lígraf ha posat parada a la Rambla, el lloc destinat als professionals del sector (llibreters i editorials).
Els responsables de la seguretat d'aquest espai asseguren, sobre les set de la tarda, que hi hauran passat unes 8.000 persones aproximadament. No ho saben del cert perquè s'haurien de sumar els registres d'entrada d'un i altre extrem.
La llibreria Abracadabra, especialitzada en llibre infantil, també és al passeig de Lluís Companys. Pitu Álvarez diu que la jornada «ha anat molt més bé del que imaginàvem». A la tarda hi ha passat més gent, «però al matí també s'hi han passat algunes escoles».
Tota la setmana han estat treballant les xarxes socials i han tingut més vendes, ja des de la setmana anterior. «La gent no volia aglomeracions i ha volgut fer moltes compres abans».
La cua d'entrada arriba a l'Arc de Triomf, que és a uns cent metres de l'entrada.
A les 19,45 tallen l'entrada perquè a les vuit ja no hauria de quedar cap client perimetrat.
Les floristeries del barri fa hores que ja no tenen roses.